Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brubaker. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brubaker. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de juny del 2023

Emili Baleriola (1952-2023)

EMILI BALERIOLA
(1952-2023)

Molt trist per la mort d'Emili Baleriola, gran guitarrista i persona encantadora amb qui vaig tenir el gust de coincidir –de treballar- durant les dues edicions de PRO-GRA-SSIU, jornada divulgativa sobre jazz i música progressiva promoguda per Àlex Gómez-Font i Brubaker a la NAUB1 de Granollers. A l'edició de 2014 hi va actuar amb el seu quartet de jazz (a la fotografia) i va rescatar part del cançoner de Màquina! amb la banda de Jordi Batiste. A la de 2015 hi va fer un repertori triat especialment per l'ocasió amb Toni Palacín (Mi Generación) i Trajecte Final.

Parlar d'Emili Baleriola és referir-se a un dels més il·lustres veterans del jazz, del rock i del blues a casa nostra. Dels fundacionals Crac, power trio essencial i mai prou reivindicat del rock progressiu català, a la segona etapa dels mateixos Màquina! –on va entrar tota la formació de Crac, i que sovint sol associar-se amb el guitarrista-, i de l'Orquestra Plateria –en va ser un dels fundadors i s'hi va mantenir a bord fins al final- a Jaume Sisa –amb qui va gravar "La Catedral" (1977) i va sortir de gira-. A tot plegat cal sumar-hi la notable producció a títol propi. Se n'ha anat un tros d'història de la música d'aquest país.

D.E.P.

diumenge, 25 de desembre del 2022

Karles Torra (1960-2022)

KARLES TORRA

(1960-2022)

Tristor absoluta pel traspàs de Karles Torra, ahir a la matinada. Il·lustre veterà del periodisme musical a casa nostra i tot un erudit en matèria de jazz, rock i surrealisme –entre d'altres-, el recordaré sobretot com una persona propera, amable i empàtica, disposada sempre a donar un cop de mà i a compartir el seu (inabastable) coneixement amb tota la humilitat del món. Llegint-lo a ell vaig descobrir, per exemple, el pes de Granollers –la meva ciutat de referència a nivell comarcal- en el desenvolupament de la cultura pop d'aquest país –va ser en articles seus on vaig llegir per primer cop sobre el Festival de Música Progressiva de 1971 o els concerts de King Crimson al cap de dos anys-.

Natural de Caldes de Montbui, vinculat sobretot amb el diari La Vanguardia però també amb capçaleres com Ulises, Enderrock o El 9 Nou, vaig tenir el gust i la sort de poder compartir amb ell alguns grans moments, com les dues edicions del PRO-GRA-SSIU que va promoure Àlex Gómez-Font els anys 2014 i 2015 amb el suport de Brubaker. Escoltar-lo era un plaer, i sempre n'aprenies alguna cosa. La seva companyia era sempre ben grata. Coses de la vida, l'últim cop que vaig coincidir amb ell, va ser ara fa justament un any a l'enterrament de Joan Illa Morell, JIM. De fet, la seva absència –per problemes de salut- es va notar a l'acte d'homenatge de fa tan sols uns dies a l'Anònims. Se'n va la bona gent, i se'ns en van els referents.

Que la terra et sigui lleu, Karles, i moltes gràcies per tot.

La fotografia que encapçala aquest article és de Griselda Escrigas / EL 9 NOU.

dimecres, 12 de gener del 2022

Jordi Sabatés (1948-2022)

JORDI SABATÉS

(1948-2022)

Pianista de pianistes, explorador nat i pioner en múltiples àmbits, la trajectòria de Jordi Sabatés pràcticament explica l'eclosió del rock psicodèlic i progressiu en aquesta banda dels Pirineus, també l'evolució del jazz a casa nostra a partir de la dècada dels 70. Format al Conservatori del Liceu, fascinat de ben jove per figures com Duke Ellington, Sabatés va formar part de Pic-nic juntament amb Jeanette i Toti Soler, amb el qual va fundar posteriorment els essencials Om, que a més del seu àlbum homònim de 1971 van treballar amb Maria del Mar Bonet i van acompanyar Pau Riba durant la gravació del primer Dioptria (1969), autèntic pilar mestre del rock a Catalunya i de la psicodèlia a nivell estatal.

Va fundar juntament amb el seu germà, Riqui Sabatés, que ens deixava encara no fa un any, els mai prou reivindicats Jarka abans de dedicar-se plenament al jazz, ja fos en solitari o al costat de figures com Tete Montoliu –el seu àlbum conjunt "Vampyria" (1979) és un dels més fascinants del jazz català-, Santi Arisa o Chick Corea. Menció a part mereix un àlbum, "Ocells del més enllà" (1975), que va introduir el Minimoog a l'Estat espanyol i va marcar un punt i a part en la música progressiva a escala continental –parlem d'un disc àmpliament apreciat dins de l'òrbita progressiva a nivell mundial, que a casa nostra hem acabat oblidant com tantes altres manifestacions culturals que s'han proposat trencar esquemes-. El seu autor ens ha deixat a l'edat de 73 anys.

Personalment, la mort de Jordi Sabatés m'ha fet recordar la segona edició de PRO-GRA-SSIU, una jornada sobre jazz i música progressiva promoguda pel periodista Àlex Gómez-Font i l'associació cultural Brubaker, el maig de 2015 a la sala NAUB1 de Granollers, en la qual vaig tenir el gust de poder treballar. Sabatés va participar a l'acte central de la jornada, una taula rodona amb altres veterans de l'escena. Una de les imatges que mai oblidaré d'aquell dia és l'atenció amb què el mestre va escoltar, des de primera fila, com un jove grup de rock progressiu, Trajecte Final, interpretava "Ocells del més enllà" en directe i en la seva totalitat per primer cop en gairebé quatre dècades.

Ens ha deixat un dels més grans referents musicals del nostre país durant les passades cinc dècades i mitja. D.E.P.

dimecres, 22 de desembre del 2021

Joan Illa Morell "JIM" (1946-2021)

JIM, a l'esquerra, amb Salvador Dalí a Portlligat.

JOAN ILLA MORELL "JIM"
(1946-2021)

Mai oblidaré el primer cop que vaig parlar amb el JIM. Va ser per telèfon, un vespre de divendres quan em disposava a sortir de casa per anar a punxar discos en un lloc on la gent solia venir a escoltar-los. Aquell mateix matí, la desapareguda Revista del Vallès m'havia publicat un article on parlava molt de passada sobre la contracultura a Granollers durant la dècada dels 70, i on per tant feia referència a l'alter ego de Joan Illa Morell –JIM eren les seves inicials-. Ell s'havia molestat en aconseguir el meu número de telèfon i em trucava per fer-me saber que li havia agradat el que havia escrit, i que em volia conèixer en persona. La trucada em va fer una il·lusió tremenda, i la conversa es va anar allargant fins que vaig veure que se'm feia tard per anar a punxar i em vaig haver de disculpar, acordant que faríem aquella trobada tan bon punt ens fos possible a tots dos.

I la vam fer al cap de pocs dies al restaurant llibreria Anònims, que aleshores era un dels pocs llocs de Granollers on podia acudir una persona amb certes inquietuds si no volia sentir-se com un marcià –o bé si volia sentir-se com un marcià en un entorn on això no fos cap inconvenient-, i que avui directament és tot un oasi enmig d'un desert. Va ser la primera de moltes trobades que vam mantenir en aquella època, també de moltes trucades telefòniques que solien allargar-se molt més del que havia durat aquella primera presa de contacte. Recordo, en més d'una ocasió, penjar el telèfon després de 30 o 40 minuts de conversa i preguntar-me: "Què volia? Per què m'ha trucat?". El JIM era així. Un personatge entranyable, irrepetible, únic en la seva espècie, que simplement no encaixava amb la majoria de normes i convencions d'aquest món tan absurd que ens ha tocat habitar.

Al JIM se'l sol recordar com a director del C.I.T. (Centro de Iniciativas y Turismo), una oficina de l'Ajuntament de Granollers que s'encarregava entre d'altres coses de dinamitzar l'activitat cultural de la capital vallesana durant una dècada, la dels 70, en què la ciutat va acabar esdevenint per mèrits propis un dels punts més calents de la cultura pop al conjunt de Catalunya. D'aquella època destaquen esdeveniments com el Festival de Música Progressiva celebrat el maig de 1971 al camp de futbol de Palou –el primer festival de rock a l'aire lliure mai dut a terme a l'Estat espanyol-, els dos concerts que King Crimson van oferir el novembre de 1973 a l'antic Palau Municipal d'Esports –l'actual Parquet-, amb implicació d'un jove Gay Mercader, i el multitudinari happening de Salvador Dalí, l'agost de 1974 a la plaça de la Porxada.

D'episodis memorables n'hi va haver molts més, però tot sol tenir un final i el tancament del C.I.T. es va precipitar a principis dels anys 80 amb l'arribada d'aires nous però no necessàriament renovadors als despatxos municipals. No deixa de ser paradigmàtic que d'aleshores ençà Granollers hagi esdevingut progressivament una ciutat gris que tendeix a confondre cultura amb festa major i on tota iniciativa mínimament singular o engrescadora acaba topant de forma frontal amb els tentacles de l'oficialisme més ranci, carrincló i encantat d'haver-se conegut a ell mateix. Una ciutat capaç d'haver celebrat al seu dia l'Any Dalí sense comptar amb la participació de qui havia portat el geni empordanès fins a la mateixa porta de la seu consistorial, havent arribat a compartir llargues estones amb l'artista al seu domicili de Portlligat. Així són les coses.

De la relació de JIM amb Granollers i amb Dalí vaig provar de parlar-ne amb ell mateix en diverses ocasions, i em consta que no sóc l'únic que ho va intentar, però ell sempre fugia d'estudi –amb elegància i probablement amb les millors intencions-. Deia que encara no era el moment, que un dia en parlaria amb calma, però que calia esperar aquell moment que ara ja mai podrà arribar. Tampoc va voler venir –la invitació la va declinar educadament- quan la gent de Brubaker, juntament amb el periodista i activista cultural Àlex Gómez-Font, vam promoure una jornada de recuperació del Festival de Música Progressiva, el maig de 2014 a la sala NAUB1 de la capital del Vallès Oriental.

No conec ni crec que pugui arribar a conèixer mai els motius del seu silenci, de la seva voluntat de mantenir-se en un segon pla –malgrat presidir el seu propi Club Faraònic-, però amb el temps he arribat a la conclusió que el JIM era una d'aquelles persones més interessades en seguir mirant sempre endavant que no pas en recordar batalletes passades. Quan provaves de parlar-li sobre episodis com les converses per portar Pink Floyd al festival progressiu –no va poder ser i finalment van tocar els també britànics Family com a caps de cartell-, ell tendia a restar-los importància. En canvi, parlava amb entusiasme d'ànimes igualment singulars com les d'Albert Serra, Roger Mas o un Sisa aleshores encara actiu musicalment –tots tres van participar a les tertúlies de les Nits Faraòniques organitzades per JIM a l'Anònims-.

També em manifestava sovint el seu interès pel hip hop, que l'havia portat a fer amistat amb un col·lectiu de rapers de Barcelona el nom del qual sóc incapaç de recordar. Últimament solia dir-me que el rock estava mort i que el hip hop era el futur. Ell, que havia estat impulsor d'alguns dels esdeveniments rockers més importants de la història d'aquest país. I jo provava de fer-li entendre que aquesta mateixa afirmació ja la feien determinats caçadors de tendències quan ell encara era al capdavant del C.I.T., i que més enllà d'etiquetes –i de tendències-, si alguna cosa tenen de bons aquests temps líquids en què ens movem és justament que expressions al seu dia antagòniques hagin acabat esdevenint perfectament compatibles. Arribat el moment també li vaig prometre, és clar, que assistiria al festival de hip hop que ell estava preparant de cara a l'any vinent i que malauradament ja no podrà ser.

El JIM ens va deixar ahir a causa d'una malaltia que jo li desconeixia. L'últim cop que el vaig veure, fa escasses setmanes en una trobada casual al davant de casa seva, el vaig observar cansat però en cap cas m'hauria imaginat que seria l'última conversa que mantindríem. Quan em vaig assabentar de la seva mort, la meva primera reacció va ser recordar aquella conversa a peu de carrer, durant la qual havíem parlat del seu festival de hip hop i d'un vermut que teníem pendent des de feia molt de temps. I de bones a primeres em vaig enfonsar pensant que m'hauria agradat poder-me acomiadar d'ell. Però després hi vaig donar voltes, i potser el millor comiat possible d'algú com el JIM fos precisament aquest. Una trobada fortuïta, el seu entusiasme parlant de projectes futurs i aquell "Hem de quedar per fer el vermut i xerrar una estona amb calma".

Gràcies per tot, JIM. Siguis on siguis, el vermut segueix pendent i si no he perdut el compte aquest cop em toca pagar a mi.

dimarts, 1 de juny del 2021

Riqui Sabatés (1955-2021)

RIQUI SABATÉS

(1955-2021)

Dies enrere ens referíem al PRO-GRA-SSIU, la jornada de recuperació del Festival de Música Progressiva de Granollers organitzada l'any 2014 per Àlex Gómez-Font juntament amb Brubaker. Al cap d'un any en vam organitzar una segona part, centrada en els inicis del rock progressiu a casa nostra, emfatitzant el pes que va tenir el món del jazz en la seva gestació. Vam comptar amb la presència de Jordi Sabatés, autor (entre moltes altres coses) d'"Ocells del més enllà" (1975), una obra clau a l'hora d'explorar la finíssima línia que podia arribar a separar les coordenades jazzístiques de les progressives en aquells temps en què tot estava per fer, i fins i tot vam poder escoltar el disc sencer, interpretat en directe per una formació jove però de solvència contrastada, Trajecte Final.

A "Ocells del més enllà" hi destacava, a més de la presència del propi Jordi Sabatés, la participació del seu germà, Riqui Sabatés, a la guitarra. Figura essencial del blues, el jazz i el rock a casa nostra, Riqui Sabatés havia tocat prèviament en combos com els psicodèlics i mai prou reivindicats Jarka, i en anys posteriors va militar en formacions progressives com Esqueixada Sniff o els més experimentals –i avançats al seu temps- Suck Electrònic. Més endavant va orientar-se cap al blues, acompanyant sovint a noms destacats d'aquest gènere a casa nostra com Errol Woiski o Big Mama, i encapçalant els seus propis projectes. Ens ha deixat un referent. Descansi en pau.

dissabte, 22 de maig del 2021

50 anys del Festival de Música Progressiva de Granollers


Avui fa 50 anys que el camp de futbol de Palou va acollir el Festival de Música Progressiva de Granollers. Un esdeveniment pioner, el primer festival de rock a l'aire lliure mai celebrat a l'Estat espanyol, que va reunir en un mateix escenari el més destacat del rock progressiu autòcton, de Màquina! a Smash passant per Tapiman, Pan & Regaliz o un jove Sisa, i va culminar amb l'apoteòsica actuació dels britànics Family, que pràcticament venien d'haver-ho petat l'any anterior a l'illa de Wight.

El festival de Granollers és anterior al sovint més reivindicat Canet Rock –el dels 70, que poca cosa tenia a veure amb l'actual-, i s'emmarca en un context històric en què la capital vallesana era la capital catalana de la cultura pop, tal i com va dir una vegada el periodista i crític musical Karles Torra. Durant els anys immediatament posteriors, el municipi va acollir entre d'altres els dos primers concerts de King Crimson en territori espanyol –el debut de Gay Mercader com a promotor professional- i el multitudinari happening de Dalí a la plaça de la Porxada.

Qualsevol altra població hauria commemorat aquest cinquantè aniversari amb tota la pompa que requereix l'ocasió, però Granollers és diferent. Acostumada des de fa anys a pensar 'en blanc i blau' i a viure d'esquena a una part del seu propi llegat, la capital mundial de l'avorriment –tal i com la va rebatejar anys enrere un altre periodista local- amb prou feina és conscient de tot allò que va arribar a ser en altres temps. L'única excepció, un sucós article de dues pàgines que va publicar ahir El 9 Nou del Vallès Oriental, signat per la companya Teresa Terradas, on parlen dues autoritats en matèria progressiva com són el propi Karles Torra i el també periodista musical Àlex Gómez-Font.

Justament, ara fa set anys vaig tenir el gust de participar de l'organització de PRO-GRA-SSIU, una jornada d'anàlisi, memòria i recuperació del Festival de Música Progressiva de Granollers impulsada pel propi Àlex Gómez-Font i l'associació cultural Brubaker. Hi van intervenir alguns dels protagonistes d'aquella vetllada històrica, Emili Baleriola (Màquina!), Miguel Ángel Núñez (Tapiman), Jordi Batiste (Màquina!) i Manel Joseph, també el mateix Karles Torra. Van actuar Baleriola i Batiste amb les seves respectives bandes, i al final es van enfilar tots els músics a l'escenari per fer una atòmica lectura de "Why?", el clàssic de Màquina!.

Al seu moment ho vaig explicar en aquesta crònica que em sembla oportú recuperar en un dia com avui:
https://dancingwiththeclown.blogspot.com/2014/05/de-palou-la-b1-la-granollers-progressiva.html

dilluns, 28 d’octubre del 2019

FEMMéS - Primer cicle de concerts sense intermediaris


Aquest mes de novembre tindré el plaer de participar, de la mà de Brubaker, d'un projecte impulsat per un grup d'artistes amb la intenció de fomentar la cultura de base i reivindicar la presència femenina als escenaris. El Teatre de Sarrià acollirà a partir d'aquest mateix cap de setmana la primera edició de FEMMéS, un nou cicle de concerts sense intermediaris. El tret de sortida el donarà Magnolia, el combo de jazz vocal encapçalat per Myriam Swanson. Completaran el cartell en setmanes posteriors la sofisticació pop de Nubla, el flamenc d'Alba Guerrero i el fado de Névoa. Més informació al web de Brubaker.

dissabte, 6 d’octubre del 2018

FIREPEMU 2018


Aquest cap de setmana em poden trobar a la FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals), una iniciativa que vol posar de relleu totes les eines i recursos que la música pot arribar a oferir a l'àmbit docent i pedagògic. Un punt de trobada de mestres, músics, educadors i altres professionals de la cultura i l'educació que té lloc al Teatre Auditori de Llinars del Vallès de la mà de Brubaker. A la imatge, un taller que ha tingut lloc aquest mateix matí amb l'ukelele com a protagonista.

dimarts, 2 d’octubre del 2018

Setena edició de la FIREPEMU


El Teatre Auditori de Llinars del Vallès acollirà aquest cap de setmana la setena edició de la FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals), una plataforma que vol posar de manifest el potencial de la música com a eina educativa i pedagògica. Un punt de trobada per a professionals dels àmbits docent i cultural, i un entorn obert al debat, la reflexió i l'intercanvi de coneixement. La FIREPEMU és una iniciativa de Brubaker. Més informació al seu web.

diumenge, 22 de juliol del 2018

Paula Domínguez i Vicenç Solsona al Festival Bouquet d'Alella

PAULA DOMÍNGUEZ & VICENÇ SOLSONA
Festival Bouquet d'Alella, Alella
21 de juliol de 2018

Cançó d'arrel mediterrània amb acabats flamencs entre vinyes. El guitarrista Vicenç Solsona i la vocalista Paula Domínguez van presentar ahir algunes peces del seu projecte conjunt Aire i les van amanir amb estàndards aliens en una finca vinícola carregada d'història al cor de la DO Alella. El Festival Bouquet d'Alella és una iniciativa de Brubaker i del propi celler Bouquet d'Alella que marida el fet musical amb la cultura del vi i la gastronomia de proximitat.

dilluns, 16 de juliol del 2018

Festival Bouquet d'Alella 2018


Torna el Festival Bouquet d'Alella, una iniciativa de Brubaker i el propi celler Bouquet d'Alella que marida música d'arrel, gastronomia de proximitat i vins ecològics. Serà el proper dissabte, 21 de juliol, amb l'actuació de Paula Domínguez i Vicenç Solsona i l'espectacle familiar "Electric Babyland" de Bruc Brothers Company. Més informació al web del festival.

dilluns, 23 d’abril del 2018

Va Estellés


La sala Fiveller de Mollet del Vallès va acollir ahir a la tarda l'estrena de "Va Estellés". Un espectacle conjunt de l'actriu Mònica Lucchetti, el músic Carles Beltran i la cantant Tànit Navarro en el qual he tingut el plaer de treballar de la mà de Brubaker. Un homenatge a la figura de Vicent Andrés Estellés en el 25è aniversari de la seva mort. Els versos d'un dels grans de la poesia catalana, recitats i musicats en una comunió interdisciplinària gairebé perfecta.

diumenge, 1 d’octubre del 2017

La Festa de la Música en Família

Públic assistent a la FIREPEMU 2017, ahir al Teatre Auditori de Llinars - Foto Àlex Falcó.
Moltes gràcies a tots els professionals que ahir es van aplegar a la FIREPEMU, fent possible que un any més -i ja en van sis- reflexionéssim tots plegats al voltant de la implicació i el paper de la música en l'educació i la construcció de la societat del futur. Recordin que la Fira de Recursos Pedagògics Musicals celebra avui una segona jornada adreçada al públic familiar. Ens trobaran durant tot el dia al Teatre Auditori de Llinars del Vallès.

dissabte, 30 de setembre del 2017

Ukeukes a la FIREPEMU 2017

Foto Àlex Falcó.
Aquest cap de setmana té lloc al Teatre Auditori de Llinars del Vallès la sisena edició de FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals), una iniciativa de Brubaker que vol posar de manifest tot el potencial didàctic i educatiu de la música, així com les eines i recursos que aquesta ofereix de cara a l'aula. Un plaer formar part d'un projecte com aquest. A la fotografia, la gent d'Ukeukes ens explica per què l'ukelele és un bon instrument a l'hora d'iniciar-se en la pràctica musical. I ho fa a ritme de blues, swing i rock'n'roll. Què més es pot demanar?

dimarts, 26 de setembre del 2017

FIREPEMU 2017: 30 de setembre i 1 d'octubre


El Teatre Auditori de Llinars del Vallès serà escenari aquest cap de setmana -30 de setembre i 1 d'octubre- i per segon any consecutiu de FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals). Una plataforma que vol reflexionar i debatre al voltant del paper de la música en la construcció de la societat del futur, i sobretot de les eines i recursos que el fet musical ofereix a l'hora de facilitar la feina als professionals de la docència. Una iniciativa de Brubaker que assoleix enguany la seva sisena edició i que s'ha consolidat com un punt de trobada dels àmbits musical i pedagògic. Tota la informació aquí.

diumenge, 16 de juliol del 2017

Savall, Sala, Neddermann


La imatge que poden veure sobre aquestes línies correspon a la improvisació amb què Ferran Savall, Rusó Sala i Meritxell Neddermann -aquesta última, tapada per la guitarra de Sala- van acomiadar la nit passada el Festival Bouquet d'Alella 2017. La fotografia no és la més definitiva del moment, ni de bon tros, però cada cop que l'observo no puc evitar concentrar-me en la mirada de Sala. Una mirada que es creua amb la de Savall i que expressa una total complicitat. La de dos músics que comencen a acumular considerables quilometratges i que, malgrat haver desenvolupat les seves respectives trajectòries de forma individual i paral·lela, sempre han mantingut una relació de proximitat. La de dos artistes tan compromesos amb el seu art i tan coneixedors del mateix que poden desencadenar i segellar, sense preparació prèvia i gairebé sense proposar-s'ho, moments com la citada improvisació. El negoci musical va ple darrerament d'aspirants a estrella que són incapaços de tocar determinades cançons compostes per ells mateixos si no les han assajat prèviament amb pèls i senyals. Savall, Sala i Neddermann pertanyen a una categoria situada gairebé a l'altre extrem, la dels músics que amb un gest o una mirada en tenen prou per a traspassar tota mena de límits.

Rusó Sala i Ferran Savall & Meritxell Neddermann al Festival Bouquet d'Alella 2017

Savall, Sala i Neddermann, postal sonora entre vinyes.
RUSÓ SALA + FERRAN SAVALL & MERITXELL NEDDERMANN
Festival Bouquet d'Alella 2017, Alella
15 de juliol de 2017

No és cap secret que la música pot arribar a transportar qui l'escolta a indrets geogràficament remots, però de vegades se'ns oblida que també té la capacitat d'escurçar distàncies o, com a mínim, de relativitzar-les. Rusó Sala, Ferran Savall i Meritxell Neddermann són tres músics catalans que han vist món i que a través de les seves experiències han alimentat el seu art. Tres potències creatives que als seus respectius repertoris alternen idiomes com el català, el castellà, l'italià o l'àrab amb la mateixa naturalitat amb la qual aborden llenguatges musicals procedents d'arreu de la Mediterrània. I és en aquest punt, quan una havanera o una peça tradicional catalana s'enllacen amb el folklore del nord d'Àfrica o els motius sonors del Pròxim Orient, quan es posen de manifest els lligams que uneixen ambdues ribes d'aquest mar Mediterrani que alguns volen contemplar com l'última frontera de ves a saber què.

Sala, Savall i Neddermann van coincidir a l'escenari de Bouquet d'Alella, un festival organitzat per Brubaker i el celler del mateix nom amb l'objectiu de potenciar discursos novedosos en l'àmbit de la música d'arrels i maridar-los amb els vins de proximitat marca de la casa -tot plegat en un entorn absolutament privilegiat, envoltat de vinyes i amb vistes al mar i als turons de la Serralada Litoral-. Sala va actuar-hi en solitari, presentant l'espectacle que l'ha tingut ocupada durant el darrer any. Un "Mare Nostra" amb el qual explora els diferents racons i les diferents cultures de la Mediterrània des d'una perspectiva essencialment empordanesa. Savall i Nedderman van presentar al festival el seu nou projecte conjunt. Un còctel sonor a quatre mans on el coneixement de les músiques d'arrel i els dots improvisadors de Savall es complementen amb l'extraordinària tècnica i la vocació inquieta de Neddermann.

Van ser Ferran Savall & Meritxell Neddermann els encarregats d'obrir la vetllada. I ho van fer amb declaracions d'intencions tan inequívoques com la deconstrucció de "L'estaca" de Lluís Llach, amb un solo de teclat -cortesia de Neddermann- de tonalitats barroques i oníriques que per moments evocava el "Riders on the Storm" dels Doors, o una improvisació vocal a partir de patrons orientals en què Savall va invocar els esperits de Jeff Buckley o Nusrat Fateh Ali Khan. A continuació, Sala va servir-se únicament de la seva guitarra per a celebrar noms com els de Maria Mercè Marçal, Ramon Llull o Enric Casasses en una ruta sonora amb aturades a Sardenya, el Magreb i el sud de França. Ja en tanda de bisos, l'empordanesa va reclamar l'acompanyament de Savall i Neddermann per a segellar plegats una improvisació que, pel seu caràcter inèdit i la seva vocació transcendental, va esdevenir la postal definitiva de la nit.

dissabte, 15 de juliol del 2017

Proves de so al Bouquet d'Alella 2017 (2)


Sempre és un plaer retrobar Rusó Sala, que ara mateix prova so al Festival Bouquet d'Alella. Moltes ganes d'escoltar-la en directe aquesta nit. Foto d'Àlex Falcó.

Proves de so al Bouquet d'Alella 2017


La prova de so de Ferran Savall & Meritxell Neddermann, ara mateix al Festival Bouquet d'Alella. De debò, treballar amb aquest parell tocant just al meu darrere és un autèntic plaer. Presentaran en exclusiva el seu projecte conjunt a partir de les 22h. No s'ho perdin. Tota la informació aquí. Foto d'Àlex Falcó.

Tot a punt pel Festival Bouquet d'Alella 2017


Ja pot apretar el sol de la tarda, que venir a treballar a un lloc com aquest és un gustàs. Ja ho tenim tot a punt pel Festival Bouquet d'Alella 2017 amb Rusó Sala, Ferran Savall & Meritxell Neddermann i Música per a nadons. Música d'arrel, vins ecològics i gastronomia de proximitat al cor de la D.O. Alella. Obrim portes en qüestió de minuts. Tota la informació aquí.