GLENN FREY
(1948-2016)
El meu primer record dels Eagles té a veure amb un viatge molt llarg en avió que vaig fer quan tenia deu anys. Tant al moment d'accedir a l'aeronau com en el d'abandonar-la, la tripulació saludava els passatgers amb una melodia a la qual no vaig poder evitar enganxar-me. Era la d'"Hotel California", però jo això no ho sabria fins que, al cap de pocs anys, veiés per algun canal televisiu el famós videoclip de la cançó, enregistrat en directe i amb Don Henley a càrrec de la veu principal -i sí, jo també sóc dels que es van sorprendre a l'adonar-se que qui cantava era el bateria, quelcom poc habitual encara a data d'avui-. Més tard començaria a explorar l'obra de la banda i em famialitzaria amb noms com el de Henley o el de qui ens ocupa.
Un Glenn Frey que ja abans dels Eagles havia militat en un obscur però brillant combo de folk-rock anomenat The Mushrooms. Tant a Frey com als Eagles se'ls ha criticat molt des de determinats sectors, i jo mai he acabat d'entendre per què. Els seus primers àlbums són pedres angulars del country-rock, les seves connexions amb Linda Ronstadt, Jackson Browne o els Flying Burrito Brothers són claus per a entendre un capítol fascinant de la història de la música contemporània i, posats a filar prim, no em sembla que haver despatxat milions de discos fent allò que un sap fer es pugui considerar cap pecat capital. Sigui com sigui, se n'ha anat un músic de llarga trajectòria i inabastable ofici, i sobretot un gran compositor de cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada