Si en aquesta Barcelona on tothom és autèntic existís una veritable passió pel rock'n'roll, el proper 27 de gener hi hauria cues i fins i tot bufetades per entrar al Teatre Apolo. I és que una visita de
Wilko Johnson a la Ciutat Comtal suposa una ocasió única per a veure de prop i des d'aquestes latituds un dels pilars d'allò que es va anomenar pub rock, a més de precursor del punk, visceral mestre de les sis cordes i bèstia incomparable del rhythm & blues més animal. Un dels fundadors d'aquells
Dr. Feelgood que gairebé haurien d'haver plegat tan bon punt ell va ingressar a les files dels
Blockheads d'
Ian Dury. Per desesperació de
Pete Townshend, el guitarrista que més bé ha sabut treure al llarg dels darrers anys el millor de
Roger Daltrey en un estudi de gravació
-com a mostra, aquell tros de disc que és
"Going Back Home" (2014)-. I per si encara no n'hi hagués prou, un home que ha viatjat a l'infern (o gairebé) i n'ha tornat, deixant enrere una malaltia que se li havia diagnosticat letal i sense cura possible. Vindrà acompanyat de
Norman Watt Roy (baix) i
Dylan Howe (bateria), músics amb tant recorregut com ofici i veterans de formacions com els propis Blockheads. Dit això, només em cal recordar-los que la música sempre sona millor en directe que en cap pantalla -i qui em vulgui entendre ja m'ha entès-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada