dilluns, 5 de juny de 2017

Arcade Fire vs. Donald Trump?

"I don't wanna live in America no more / Because the tide is high / And it's rising still And I don't wanna see it at my windowsill", cantava Win Butler dissabte a la nit durant l'únic bis amb què Arcade Fire van culminar el seu enèsim bany de masses en un festival, Primavera Sound, que ha esdevingut per als canadencs una mena de segona llar. "Windowsill" és una peça de "Neon Bible" (2007), el segon disc de la banda i tota una reacció contra l'Amèrica de Bush fill que deu anys després torna a cobrar tot el sentit del món amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Potser per això van tocar un total de quatre cançons provinents d'aquell àlbum, dues de les quals -la peça titular i la citada "Windowsill"- no es troben entre els highlights del disc ni solen ser interpretades en directe amb gaire freqüència.

Si concerts com el que Arcade Fire van oferir al Primavera Sound es poden entendre com a al·legats en contra de Trump, només ho pot confirmar la pròpia banda. Però de pistes n'hi va haver unes quantes. D'entrada, l'inici del concert al ritme de "Wake Up". La peça que fins a data d'avui feien servir com a tancament i el títol de la qual no podria ser més clar. Wake up. Despertem-nos, que ja va essent hora: un magnat amb una escombra per barret és a la Casa Blanca, té un botó vermell a les mans i diu que el canvi climàtic és un invent dels xinesos. "Children wake up / Hold your mistake up / Before they turn the summer into dust". La peça és de "Funeral" (2004), el primer àlbum de la formació, però versos com aquests podrien haver adquirit un nou significat la mateixa setmana en què Trump retirava els Estats Units dels Acords de París.

Segona pista: "Intervention", un dels temes més celebrats de "Neon Bible" i també un dels missatges més explícits de l'àlbum en qüestió en contra de l'administració aleshores vigent. Va ser el propi Butler qui va contextualitzar-la als temps actuals al momente de presentar-la. "You say it's money that we need / As if we're the only mouths to feed / I know that no matter what you say / There are some debts we never pay". La qual cosa ens porta a la tercera pista: "Neon Bible", la cançó, una peça que no havia figurat en cap repertori de la banda des de l'any 2008 i que novament sembla explicar el persent no tan sols dels Estats Units sinó de tot Occident. "A vial of hope and a vial of pain / In the light they both looked the same / Poured them out on into the world / On every boy and every girl". L'esperança i el dolor entesos com a dues cares d'una mateixa moneda, la de Trump, el Brexit i companyia. "It's the neon Bible, the neon Bible / Not much chance for survival / If the neon Bible is right".

I finalment, la quarta i última pista. La definitiva. Arcade Fire, la banda massiva per excel·lència del segle XXI, disposa d'himnes expansius per a aturar un tren i obsequiar les multituds que els segueixen amb un acte final estratosfèric. De "Neighborhood #1 (Tunnels)" a "Keep the Car Running" passant per "Neighborhood #2 (Laika)", cap d'aquests títols havia sonat encara i es perfilaven per tant com a possibles bisos. Hauria estat el més fàcil: marxar per la porta gran donant al públic exactament allò que volia (i esperava) escoltar. Però en lloc d'això la banda va optar per la citada "Windowsill". "I don't wanna choose black or blue / I don't wanna see what they done to you / I don't wanna live in my father's house no more". Per si encara no havia quedat prou clar. "Don't wanna fight in a holy war / Don't want the salesmen knocking at my door / I don't wanna live in America no more".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada