Memòries de Viv Albertine

Viv Albertine.

"Escoltava molta música nova a través dels amics i sempre que sortia de casa portava un disc sota el braç. (...) El disc que portessis indicava quina mena de persona eres. Si era una raresa, la gent enrotllada et parava pel carrer per parlar-ne. (...) La música portava la Guerra del Vietnam fins a l'interior de les nostres habitacions. Les cançons que ens arribaven d'Amèrica despertaven el nostre interès en la política; eren lliçons d'història digeribles i excitants. Ens manifestàvem contra les guerres del Vietnam i Corea, debatíem sobre l'alliberament sexual, la censura i la pornografia, i llegíem llibres de Timothy Leary, Hubert Selby Jr i Marshall McLuhan perquè havíem sentit a parlar de tota aquella gent a les cançons o en entrevistes amb músics. (...) També hi havia grans revistes, com Forum, International Times, Spare Rib, Oz, Rave i Nova. Tot i que no ens podíem permetre viatjar, ens sentíem connectats amb altres països perquè les idees i els fets que hi tenien lloc ens arribaven a través de la música i de les revistes".

Viv Albertine (The Slits), en un fragment de la seva autobiografia, "Clothes, Clothes, Clothes. Music, Music, Music. Boys, Boys, Boys" (2014, publicada recentment en castellà per Anagrama). O com la música (la cultura i les arts, de fet) pot obrir portes infinites i definir el procés formatiu de qualsevol persona.