"Despacito" per Fito Páez

Per norma general una cançó no és bona ni dolenta. És l’aproximació a la mateixa i la intencionalitat de qui la interpreta allò que li atorga valor. “Despacito”, l’èxit de Luis Fonsi que ha batut rècords fins i tot a l’Amèrica de Trump, és un exponent més d’allò que des de fa dècades mal anomenem música llatina. Un de tants productes manufacturats ideals per a vendre com xurros a un públic no melòman. El hit que satisfarà durant una temporada els instints més primaris de tots aquells orangutans que no busquen en la música un catalitzador d’emocions sinó una eina per a destrossar estèreos i cridar l’atenció quan desfilen a bord d’aquells monuments al mal gust que han esdevingut els seus respectius automòbils. Música, en definitiva, per a gent a qui no agrada la música. Això és “Despacito”, l’èxit de Luis Fonsi que ha batut rècords fins i tot a l’Amèrica de Trump. Però és que si agafem aquesta mateixa cançó i la posem en mans, per exemple, de Fito Páez, aleshores la cosa canvia completament i esdevé la delícia que poden escoltar vostès en aquest enllaç. Ara sí, música en majúscules i amb totes les conseqüències.