Perifèries a l'In-Edit

Un moment de la jornada Sala de Mezclas d'In-Edit, ahir a la seu de la SGAE.

Ahir vaig assistir a la segona edició de Sala de Mezclas, la jornada professional organitzada per In-Edit amb l'objectiu de donar cabuda a disciplines diverses, fomentar l'intercanvi de coneixement i servir com a altaveu a projectes culturals aliens a la majoria de radars. Per exemple, al llarg del matí es van presentar a la seu barcelonina de la SGAE festivals com Elixir, Eufònic o Embarrat, així com l'associació cultural Konvent Puntzero. Plataformes que aposten per l'art emergent en les seves diferents formes i disciplines, i que es troben situats a la perifèria tant a nivell de continguts -tots ells defugen el que coneixem com a mainstream- com geogràfic. Elixir té lloc a Terrasa, Eufònic a les Terres de l'Ebres, Embarrat a Tàrrega i el Konvent es troba situat a les rodalies de Berga. Parlem doncs de quatre projectes singulars i allunyats geogràficament de la ciutat de Barcelona, que descentralitzen per tant el mapa cultural català i fan de les seves respectives ubicacions part de les seves identitats. Tots ells van interactuar en el marc de mash-ups a dues bandes i d'una taula rodona final on cadascú va poder-hi dir la seva. I de tot el que es va poder escoltar, que va ser molt i d'allò més interessant, em quedo personalment amb dos conceptes. El primer, una afirmació de Pep Espelt (Konvent Puntzero) en referència a una programació que defuig la comoditat i aposta per propostes no sempre en consonància amb els gustos del públic generalista: "O bé fem festes majors, o bé fem art. Jo vaig triar l'art". El segon concepte, una idea que va deixar anar Rosa Boladeras (Elixir) per a explicar com el festival que dirigeix gestiona l'aportació pública amb què el finança l'Ajuntament de Terrassa: "Tornem a la gent els impostos que ha pagat amb forma de poesia". No em diguin que no sona bé.