Tramuntana a Portbou

Portbou vist des del coll dels Belitres, novembre de 2017.

L'encant dels indrets turístics un cop finalitzada la temporada turística. L'encant dels pobles de platja un cop les marees de turistes han tornat als seus respectius llocs d'origen i als seus nuclis urbans hi resten tan sols aquells que hi habiten durant tot l'any. L'entranyable i contagiosa decadència d'aquells llocs que literalment es buiden un cop la bonança meteorològica ha deixat pas a climes menys agraïts, com és el cas de Portbou. Visitar en aquesta època de l'any municipis com aquesta població fronterera de l'Alt Empordà pot arribar a ser tota una experiència. Acostar-se al monument a Walter Benjamin mentre les ratxes de vent escombren el mar i les onades castiguen els penya segats, fa que la visita adquireixi una aurèola difícil d'assolir durant els mesos d'estiu. I enfilar-se als colls dels Belitres o del Frare -molt recomanable visitar-ne els búnquers que ens recorden un passat tan fosc com proper- pot suposar un apassionant cara a cara amb la tramuntana en el seu estat més desbocat. Quan estudiava Literatura a l'institut em van ensenyar que el romanticisme era això, ni més ni menys.