Poques bandes han fet amb tan sols dos àlbums un salt tan gran com el que van realitzar The Moody Blues a "Days of Future Passed" (1967). El seu segon disc, la seva primera obra conceptual i un plàstic que molts situen com a punt de partida de gèneres i etiquetes com el rock progressiu o el rock simfònic. I tot un trencament amb les essències beat que fins aleshores havien definit la banda de Birmingham -el seu debut, "The Magnificient Moodies" (1965), semblava de la nit al dia l'obra d'un grup totalment diferent-. Enregistrat als estudis de Decca i produït per Tony Clark, "Days of Future Passed" va unir els components de The Moody Blues amb els de la London Festival Orchestra -conduïda per Peter Knight- i va suposar un dels primers repertoris originals pensats per a fondre les formes del rock amb les de la música clàssica. L'àlbum es repartia en set parts que representaven els diferents moments del dia amb peces com "Lunch Break: Peak Hour", "Forever Afternoon" (editada com a single amb el títol de "Tuesday Afternoon") o l'eterna "Nights in White Satin". Va veure la llum tal dia com avui de fa mig segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada