dimecres, 7 de novembre de 2012

L'ètica laboral de Van Morrison

És de sobra coneguda l'aversió que sent Van Morrison per les entrevistes. Per això és altament recomanable la que li va fer Colin Irwin i que la revista Mojo recull a la seva edició de novembre. Perquè el de Belfast no només es va deixar entrevistar, sinó que a sobre es va mostrar atent i amb ganes de parlar de música. Sí, parlar de música -ja sigui seva o de qualsevol dels ídols de joventut que encara venera com el primer dia-. Perquè, insisteix ell mateix, no té sentit parlar de la seva vida privada quan les seves cançons ja expliquen tot el que cal explicar. Possiblement per això tampoc li han agradat mai els posats de cara a la galeria que marquen el dia a dia del show business. "Havies d'anar a un estudi de televisió i maquillar-te, i tu pensaves 'Què?!!!'", recorda sobre el seu salt a la fama al capdavant de Them. "T'adones de com és de falsa la televisió. No té cap sentit. Jo venia d'una manera de treballar en què la música ho era tot, i de cop i volta arribava al món del pop, on tot es projecta en la imatge. Volen que portis aquella roba i tinguis un determinat estil. Cada dos dies, Decca Records volia noves fotografies nostres. Quantes fotografies necessites? Em pensava que havíem vingut a fer música. A mi no m'agradava tota aquella merda de la imatge". Una filosofia i una ètica de treball que també expliquen el seu rebuig a la nostàlgia, a més de l'encertadíssim títol del seu nou disc: "Born to Sing: No Plan B". Un àlbum que edita Blue Note i on Morrison manté la seva millor forma.





Audio: "Born to Sing" - Van Morrison

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada