Rocket Science

L'altre dia, mentre netejava un calaix, vaig tornar a topar amb aquell disc. El que em vaig comprar una freda nit de finals de 2003 després de veure en directe els seus autors. Rocket Science, em pregunto què se n'ha fet. Un quartet australià que va irrompre a principis de segle amb un potent rock de garatge basat en guitarres macarres, ritmes pesants i un elevat orgue lisèrgic. Els vaig veure a la sala 2 de Razzmatazz, obrint per The Darkness, que venien a Barcelona per presentar un debut que encara els situava més a prop d'AC/DC que de Lady Gaga. I va ser una d'aquelles nits on els teloners van guanyar-se el sou amb bona nota. Una descàrrega de les que no s'obliden fàcilment i que t'empenyen cap a l'estand de merchandising un cop finalitzat el concert. Em vaig comprar el seu primer disc, "Welcome Aboard the 3C10" (2000, Matador Recordings). De tornada cap a casa, en un cotxe on viatjàvem cinc persones i que feia olor de patates fregides, hamburgueses de plàstic i herbes que fan riure, vam decidir punxar-lo. Una dosi de música vitamínica per encarar l'autopista entre les restes d'una tempesta. Una espessa capa de boira baixa que no podia haver tingut millor banda sonora que la vuitena pista del disc. Un exercici de densa psicodèlia instrumental on una guitarra en flames es batia a mort amb un theremin d'alta tensió sobre una hipnòtica base de baix i bateria. I també el títol més impronunciable que he vist mai: "Rs = 3√Q2+1/Q3-2" (de fet, ni tan sols s'escriu així, però no sé com fer símbols d'arrels cúbiques i números elevats amb aquest teclat). Un tema i un disc que m'han atrapat aquesta setmana de la mateixa manera que ho van fer gairebé nou anys enrere.





Audio: "Burn in Hell" - Rocket Science