"Vaig començar (a compondre cançons)
al marxar de casa del meu pare, a Atlanta. Era una perdedora i tenia molta merda al cap de la qual no podia parlar. Em vaig instal·lar amb la meva germana en aquella casa d'una sol dormitori, on ella tenia la sala d'estar i jo un porxo cobert que s'havia transformat en una habitació. I mentre dormia veia visions de tios que semblaven sorgits dels anys deu del segle passat. Venien a seure al meu llit, i les noies passaven pel davant, com en una casa de putes. I jo me les mirava i provava de despertar-me. Això m'ha passat des que era petita. Coses d'aquestes, visqués on visqués. La gent em diu que estic boja, però és així com he estat sempre". Són declaracions que
Chan Marshall, aka
Cat Power, va fer en una entrevista amb la periodista
Sophie Harris i que la revista Mojo publica al seu número de novembre. Una entrevista on es repassa una vida marcada pel patiment, la timidesa, l'aïllament i la desolació, i que ha donat com a fruit una fascinant trajectòria artística. Per això resulta un encert que l'última pregunta de Harris sigui un tendre
"Què et fa feliç, Chan?".
"Ser jo mateixa", respon ella tot esbossant un somriure. Que grans, totes dues.
Audio: "Always on My Own" - Cat Power
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada