Homo Matrix

No tinc facebook. No el necessito. Molta gent del meu entorn em diu que sí que el necessito, però jo penso que són ells qui necessiten no tenir-ne. No en tinc perquè crec que, sense facebook, ja em passo massa hores davant d'un ordinador. No en tinc perquè em sembla perversa la manera com una empresa controla dades privades de mig món a través d'una xarxa social. Perquè, si vull anar a un lloc o em comprometo a fer-ho, prefereixo anar-hi directament, en comptes de fer un còmode click dient "hi aniré" perquè tothom em vegi i a l'hora de la veritat quedar-me a casa tafanejant el compte del veí. I perquè em fa fàstic comprovar fins a quin punt aquesta eina ha pervertit el significat de paraules com amistat, generant paradoxes com la d'aquell individu que té 5.000 amics al facebook -més de la meitat en països que no ha trepitjat ni trepitjarà a la seva vida-, però ningú amb qui sortir a fer una cervesa o comentar els seus problemes. I perquè no em fa fàstic, però sí pena, veure com mitja humanitat ensenya compulsivament a l'altra mitja moments de la seva intimitat dels quals probablement s'acabarà penedint tard o d'hora. Tampoc tinc twitter. Perquè no crec que la meva vida sigui tan interessant com per anar predicant cada dos per tres allò que faig o deixo de fer. I perquè em sembla absurd gastar-me diners en l'entrada d'un concert o un partit de futbol tan sols per tirar constantment en cara als meus seguidors de twitter que sóc allà i m'ho estic passant molt bé -cosa que és falsa, perquè si tan bé m'ho passés no m'entretindria amb el cel·lular dels nassos-. I sí, sóc dels que no suporta aquella gent que es passa un dinar o un sopar sencer enganxada a la pantalla del mòbil com si la resta dels que són a taula no existíssin. Potser és que sóc un antiquat. Potser és que no estic preparat per viure a la societat 2.0. Potser és que a Matrix no m'hi volen, o que jo no vull ser a Matrix. En qualsevol cas, m'agrada més viure al món real que en una pantalla plena de zeros i uns.

La blava és una xarxa social, la vermella el món real.