divendres, 30 de novembre de 2012

Suicide - "Frankie Teardrop"

Entre finals dels 70 i principis dels 80, Suicide era el grup punk que anava més enllà del punk. El grup punk, de fet, que deixava en evidència a la majoria de punks que s'havien apuntat a la causa de l'imperdible sense haver entès res de res. Com a mostra, el rebuig amb què els va rebre el públic de The Clash, durant una gira britànica en què els primers feien de teloners dels segons. O aquells crits de menyspreu que van generar durant un concert a Brussel·les com a teloners d'Elvis Costello -audibles en tot un document sonor com és "23 Minutes Over Brussels", enregistrat el 1978 i inclòs en una reedició en cd del seu debut homònim-. Escenes semblants a les que vivien al seu propi país, uns Estats Units que encara no havien ni assimilat uns Ramones o uns New York Dolls i on el duet que formaven Alan Vega i Martin Rev no era acceptat més enllà de certs reductes de la Nova York més avantguardista.

De tot això en parlen els propis Vega i Rev a l'edició de desembre de la revista britànica Uncut, al llarg d'un reportatge sobre la cançó més controvertida del seu disc de debut (1977) -i també un dels motius principals de la revolta de Brussel·les-. "Frankie Teardrop". La història d'un obrer a les últimes que, davant la impossibilitat econòmica de mantenir la seva família, decideix matar-la per a acabar suïcidant-se. Tot això, durant deu minuts de sorollisme i electropercussions psicòtiques no aptes per als defensors del bon gust de l'època. Tres dècades i mitja després, amb el duet reconegut com a pioner del que actualment coneixem com a electropop i aquell primer àlbum considerat canònic en el marc històric de la música contemporània, "Frankie Teardrop" manté intactes la seva força i la seva vocació transgressora. "No hi ha lloc per a la nostàlgia, quan escolto l'àlbum no escolto la Nova York de temps passats, sinó el món actual", declara Rev a Uncut. Totalment cert, per molt que Vega consideri que "a dia d'avui, ja no queden Frankies".






Audio: "Frankie Teardrop" - Suicide

4 comentaris:

  1. Doncs últimament en aquest país estan resorgint els Frankies... per cert, quin gran tema. Vaig descobrir la banda farà un parell d'anys i és d'aquelles coses que al primer moment tens la sensació que t'acaben de donar un cop de puny a l'estòmac i et quedes tombat. No escolto el disc gaire sovint perquè em deixa desolat, però l'admiro profundament.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejeje, acabes de definir perfectament el que significa descobrir Suicide... ;-)

      Elimina
  2. Geniales, dan ganas de dejar la guitarra y aporrear un sinte hasta que se le salten las teclas. Me quedo con su segundo disco sin duda. Por cierto, usaban la misma caja de ritmos que Sly And The Family Stone.

    ResponElimina
  3. Frankie teardrop. Es d'aquells temas que no fa falta escolta gaires vegades més perque ja no te'l pots treure del cap. Per matxacon, espàsmodic i l'ambient sinistre suat que despren tot plegat.

    ResponElimina