dimecres, 29 de maig de 2013

Liannallull - Els Radicals (2013)

Si això que s'anomena nova escena catalana no hagués estat ja corromput per les mateixes rates de despatx de sempre, Liannallull en serien probablement una de les cares més visibles. I no exagero: els mèrits de Jordi Espinach i companyia salten de seguida a la vista. Un so compacte que creix disc rere disc, cançons fresques i rodones, un directe molt més que solvent, una lírica aguda i desacomplexada -els errors gramaticals hi són perquè Liannallull canten en el català del carrer, no pas en el del diccionari- i un discurs en sintonia amb allò que passa al seu voltant. Com a mostra, "Ells són els radicals", el tema que titula i tanca el seu tercer treball. "Jo no els imposo cap sistema financer / Ni els imposo totes les regles del joc", canta Espinach sobre una trepidant base de folk-punk frenètic. No senyor, aquí no hi ha lloc per a costumismes de postal ni tonades estiuenques, els temps que corren estan més podrits que les butxaques dels que manen i Liannallull ho canten sense pèls a la llengua. "Els Radicals" (La Produktiva, 2013) va prendre forma l'any passat al bell mig del Montseny i sota la supervisió de tot un Mau Boada (Esperit!), que també es va fer càrrec de la bateria -el seu lloc l'ocupa actualment Xavi Garcia, també base rítmica dels imprescindibles Surfing Sirles-. El resultat és possiblement el disc més heterogeni que els de Sant Celoni han presentat a dia d'avui. Un concentrat d'urgència i electricitat, encara amb ecos de la Velvet més terminal i el Dylan elèctric de mitjans dels 60, però ben amanits amb gotes d'MC5, Stooges ("Necessito una dosi") i la vessant més obscura de la nissaga "Nuggets". Amb pinzellades d'skiffle ("Més que un rellotge daurat"), guitarres en mode twang ("Afarteu-vos companys") i, fins i tot, una òpera punk ("Els nostres fills de puta", amb col·laboracions estel·lars com la de Ramon Faura aka Le Petit Ramon). El proper 1 de juny el presentaran a Barcelona (Bro Fest a l'Antic Forn de Pa de Vallcarca), i el dia 6 a Granollers (NAUB1). Cometran un greu error si se'ls perden.







Audio: "Ells són els radicals" - Liannallull

4 comentaris:

  1. El disc és molt bo, però és que a més... se'ls ha de veure en directe! Encara recordo com de flipat em van deixar a Manresa farà cosa d'un any. Crec que ara mateix poques bandes d'aquí 'rockanrolegen' com ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord: van a més, i el seu directe és dels millors que hi ha ara mateix per aquí!

      Elimina
  2. Coincideixo en la crítica del disc (de fet, n'estic preparant una)

    i espero amb ganes el bolo de la B1

    ResponElimina