Recordem Francesc Miralles a El 9 Nou

Encara tristos per la mort de Francesc Miralles, guitarrista i membre fundador de Los Salvajes. Avui el recordem a les pàgines d'El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de La Produktiva Films.

Josep Calle i NRBQ, a El 9 Magazín

La més paradigmàtica de les bandes de culte. Com ja he comentat en alguna ocasió, m'ho vaig passar molt bé llegint "¿Quiénes son NRBQ?", la primera biografia autoritzada dels mai prou reivindicats NRBQ a càrrec de Josep Calle, publicada la passada tardor per La Produktiva Books. Les meves impressions, avui a El 9 Magazín d'El 9 Nou (edicions Osona i Vallès Oriental).

La primera biografia autoritzada de NRBQ, a El 9 Nou

La fascinant història d'una banda de culte. Josep Calle ha escrit la primera biografia autoritzada dels mai prou reivindicats NRBQ, "¿Quiénes son NRBQ?" (2020, La Produktiva). Avui tenim el gust de parlar amb ell a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

La primera biografia autoritzada de NRBQ

L'any 1984, NRBQ van actuar amb pocs mesos de diferència al Berlin Jazz Festival, al Newport Folk Festival i en aquell temple de la música country que ha estat des dels seus inicis el Grand Ole Opry de Nashville. Mostra inequívoca de la versatilitat d'una banda que efectivament coneix i practica aquests tres gèneres amb ofici i coneixement de causa però, lluny de casar-se amb cap estil concret, ha fet del mestissatge de músiques d'arrel nord-americana la seva raó de ser i ha donat peu a un discurs que va més enllà d'estils i etiquetes.

Els de Kentucky són un dels casos més paradigmàtics d'allò que solem entendre per bandes de culte. Formacions de naturalesa singular i amb bases de seguidors més aviat reduïdes però eternament fidels. De vegades, i aquest és el cas de Terry Adams i companyia, fins i tot poden presumir d'il·lustres devots. Sense anar més lluny, han expressat la seva admiració per NRBQ gegants com Paul McCartney, Keith Richards o Elvis Costello. També Sun Ra, que els va cedir una composició als seus inicis, o Carl Perkins, a qui van acompanyar a l'estudi en un moment en què el pioner del rockabilly necessitava revifar la seva carrera.

El vallesà Josep Calle, documentalista de professió i col·laborador de mitjans com Ruta 66, ha publicat recentment la primera biografia autoritzada per la banda nord-americana. "¿Quiénes son NRBQ?" (2020, La Produktiva) és un repàs àgil però exhaustiu a cinc dècades llargues de trajectòria que tant han generat obres de referència per a nombrosos melòmans de base –el debut homònim de 1969 o "At Yankee Stadium", de 1978- com han donat peu a escenes tan divertides com la que uns animats NRBQ van protagonitzar en un dels capítols de The Simpsons –Mike Scully, guionista històric de la sèrie, també és un incondicional del grup-.

El mateix Calle explica que la seva principal motivació a l'hora de realitzar aquest projecte va ser una qüestió de justícia històrica. De reivindicar i posar en valor una banda i un llegat sobre els quals mai abans s'havia escrit amb tanta profunditat. Que l'entorn dels propis NRBQ n'hagi autoritzat la publicació hauria de ser aval suficient, però tractant-se d'un grup de culte que sempre ha mantingut una estreta relació amb la seva parròquia, probablement la millor referència siguin els missatges d'aprovació que ha rebut l'autor de part d'aquesta comunitat poc nombrosa però sempre militant que són els fans de NRBQ. Ideal per a seguidors del grup, però també per qui estigui disposat a descobrir una de les bandes més fascinants que s'ha estat perdent el gran públic durant la passada meitat de segle.

Poden adquirir-lo al web de La Produktiva.

'Sonido Mosca'

Los Salvajes - Foto Horacio Seguí.

L'excusa inicial era parlar dels amplificadors Sinmarc, la resposta d'una petita empresa del Poble Sec barceloní a grans marques internacionals com Fender o Marshall. O potser explicar amb pèls i senyals la trajectòria de Los Salvajes, també originaris del mateix barri, una de les bandes que van abanderar juntament amb la pròpia companyia Sinmarc l'explosió del rock'n'roll a la ciutat de Barcelona durant la dècada dels 60. El resultat global, però, ha anat més enllà de tot això i ha esdevingut un retrat coral d'aquell temps, d'aquell lloc i, sobretot, de l'escena que hi va germinar.

"Sonido Mosca" (2019, La Produktiva Films) és un documental de Nando Caballero que reconstrueix, a partir de testimonis com els propis responsables de Sinmarc o els components de Los Salvajes –també de formacions com Los Cheyenes, Los No, Lone Star o Gatos Negros, entre d'altres-, un moment d'efervescència en què el rock no era tan sols la música de la joventut sinó sobretot una escletxa de color i fins i tot de llibertat en la grisor de l'Espanya franquista.

També és el relat de com totes aquelles bandes, malgrat els mitjans rudimentaris –o directament inexistents- de l'època van aconseguir sortir endavant, transformar els seus respectius entorns i fins i tot perseguir els seus somnis, sempre des de la perseverança i la constant recerca del fet novedós, i amb les orelles ben atentes a tot allò que venia de fora. Que aquell jovent fos capaç de transcendir l'aïllament d'un règim totalitari tan sols posant-hi ganes i valor, contrasta sens dubte amb la desídia de qui no sol veure-hi més enllà de les seves quatre parets malgrat pensar-se que té mig món a l'abast d'un clic.


Més infomació:

La Produktiva Films  /  Pàgina web

"The Miracle Boy" a Filmin

Dies enrere em referia a l'estrena de "The Miracle Boy" (2017), el documental de Nando Caballero sobre la figura i l'obra d'Steven Munar, en el marc de l'In-Edit. Una producció de La Produktiva i un projecte del qual vaig tenir l'honor i el plaer de formar part. Si es van perdre l'estrena, sàpiguen que des d'ara mateix poden visionar el documental a través de la plataforma Filmin. No se'l perdin.

"The Miracle Boy"

Ahir vaig assistir a la primera projecció de "The Miracle Boy" (2017), el documental de Nando Caballero (La Produktiva) centrat en la figura i l'obra d'aquest gran artesà de la cançó pop que és Steven Munar. Des dels seus inicis amb The Walk fins a la seva obra solista passant pels mai prou reivindicats Tea Servants. Una hora que passa volant i tot un seguit de testimonis que van del propi Munar a alguns dels noms més destacats del periodisme musical d'aquest país -i entre els quals vaig tenir l'honor i el plaer de figurar-. El documental es va projectar al Centre Cívic La Sedeta en el marc de l'In-Edit, i la seva estrena oficial tindrà lloc el proper 1 de novembre al cinema Aribau Club també dins de la programació del mateix festival. Si ja coneixen l'obra d'Steven Munar, de ben segur no se'l voldran perdre. Si no la coneixen, "The Miracle Boy" és un molt bon punt de partida. Tota la informació aquí.

Estrena de "The Miracle Boy"

"The Miracle Boy" (2017) és el primer documental sobre la figura, l'obra i la trajectòria d'Steven Munar. El dirigeix Nando Caballero, compta amb el segell de qualitat de La Produktiva Films i s'estrenarà aquesta setmana en el marc de l'In-Edit. No s'ho perdin.

Documental sobre Steven Munar

Un servidor parlant davant de càmera a "The Miracle Boy".

És la segona vegada que m'entrevisten per un documental musical, i la segona que la cinta en qüestió s'estrena a l'In-Edit. Amb el risc d'acabar-me fent més pesat que Dave Grohl, només diré que estic molt content d'haver pogut pronunciar davant la càmera unes paraules sobre el gran Steven Munar. Moltes gràcies La Produktiva Films i Nando Caballero! I la resta no es perdin "The Miracle Boy" (2017), una cinta que explica coses molt interessants i on surt gent que parla amb veritable coneixement de causa (no com un servidor, que només passava per allà). Tota la informació aquí.

Primer videoclip d'Amígdala

Nando Caballero ha dirigit el primer videoclip dels sabadellencs Amígadala, "TDA". La peça pertany al segon treball del grup, "II" (2016, La Produktiva), i les imatges que l'acompanyen són tan hipnòtiques i misterioses com ella mateixa. Vegin-lo aquí.

Badia Rock City

L'Auditori de Badia del Vallès acollirà el 24 de setembre l'estrena del documental "Badia Rock City" (2016), una coproducció de La Produktiva i Plans Films, i també el debut com a director del músic, crític musical i activista Nando Caballero. La cinta se centra en l'escena musical de Badia del Vallès durant els anys 70 i 80, un moment en què l'extrarradi de Barcelona era un nucli on la marginalitat convivia amb la creativitat i les tribus urbanes amb legions d'adolescents il·lusionats pel rock. Un temps i un moment recuperats i per fi documentats a la gran pantalla. Vegin un teaser aquí.

Llum Pepa & The Beats - "Precioso" (2016)

Llum Pepa.

Els Dictators cantaven ja fa molts anys una cançó titulada "(I Live for) Cars and Girls". Un binomi, el de noies i cotxes, que ha format part de l'imaginari del rock'n'roll des de temps immemorials, de la rebel·lia en clau adolescent de Chuck Berry al "Coches y chicas" de Dino Ratso, passant per l'estiu etern dels Beach Boys o l'èpica romàntica d'Springsteen. Doncs bé, Llum Pepa & The Beats també s'han apuntat a aquest binomi.

En primer lloc perquè ens trobem davant d'una banda de rock'n'roll amb totes les lletres, de les que surten a l'escenari a suar la cansalada i quan entren a l'estudi saben condensar electricitat, frescor i immediatesa amb forma de píndoles tan contagioses com inoblidables. En segon lloc perquè en el cas que ens ocupa la noia va al davant. Un huracà anomenat Anna Capacés aka Llum Pepa, que tant pot esgarrapar-se les pròpies cordes vocals al més pur estil de Little Richard com presumir d'una de les presències escèniques més salvatges i demolidores que mai s'han arribat a veure en aquesta banda dels Pirineus.

D'acord, hi faltaven els cotxes. I d'això se n'ha encarregat la gent de Plans Films amb la confecció d'un videoclip, "No vas a perder", que mostra la banda sencera en una frenètica competició al volant mentre sona de fons un nugget de rockabilly amfetamínic marca de la casa. La peça en qüestió forma part de l'ep "Precioso" (2016), continuació d'aquell explosiu debut que va suposar "No sóc jo" (2014) i primer resultat de l'entrada de la banda del Baix Montseny a l'escuderia de La Produktiva Records.

Cinc temes que mantenen les coordenades sonores habituals de Llum Pepa & The Beats -rock de garatge en estat feréstec, soul de garrafa i rockabilly d'estètica psycho-, assolint en aquesta ocasió una dinàmica molt més directa que la del disc de debut -hi ajuda la brevetat del format ep-. Augmentant les revolucions i la musculatura dels passatges més explosius ("Gritas para nada" o la pròpia "No vas a perder") i, a la vegada, mostrant nous matisos en passatges més reposats ("Otro sitio" o "Precioso"). Un disc ideal per a sortir a la carretera, ja sigui a tota pastilla enmig del desert o sota la llum de la lluna de camí a la seva roadhouse més propera. Rock'n'roll, senyors, rock'n'roll.


Més informació:
Llum Pepa & The Beats  /   La Produktiva

Originalment publicat a B-Magazine.

Xavieruga

Que l'art neix com a fruit de la necessitat ho sap prou bé Xavier Lizana, lletrista vocacional i guitarrista per defecte que aquesta primavera es passeja pels escenaris d'arreu del país amb un dels repertoris més frescos del pop contemporani cantat en català. Poeta, lletraferit i observador sense remei de la realitat que l'envolta, ell mateix reconeix que va agafar la guitarra perquè no tenia més remei. Perquè li calia arrodonir tot allò que escrivia i donar-li forma de cançó, malgrat sentir-se més còmode desencadenant versos que encadenant acords. La necessitat de Lizana era doncs la de fer justícia a unes lletres que clamaven per ser escoltades. L'art resultant ha estat Xavieruga, el projecte amb què es va presentar en societat ara fa tres anys i amb el qual ha signat recentment el notable "Ha estat un plaer" (2014, La Produktiva).

Deu cançons i una coda instrumental de les que atorguen tot el sentit del món a l'etiqueta pop d'autor. Melodies àgils, immediates i atemporals que apunten a Belle & Sebastian, The Divine Comedy o Go-Betweens. Històries sobre venedors de menjar congelat i nedadores que van triomfar a la gran pantalla, postals des de la vora del Tàmesi i dels paisatges del Penedès, i fins i tot un homenatge tan sentit com desenfadat a un dels seus compositors de capçalera, Antonio Luque (Sr. Chinarro) -el músic canari dóna títol a la peça inicial i de passada n'aporta la melodia-. Produït per Albert Palomar i enregistrat als estudis Aviram de Manresa, "Ha estat un plaer" compta amb convidats com Nando Caballero, David Reig (El SistemÄ Suec), Cesk Freixas o Ramon Garriga (La Increïble Història de Carles Carolina). Menció a part es mereixen la lírica galàctica i l'hipnotisme psicodèlic d'"Estimadíssim turista". Krautrock amb vistes a les orgies turístiques de la Barceloneta? Poden pujar-hi de peus.

Xavieruga (Bandcamp)

Vvltures

Defugint les convencions.

Vvltures. Amb dues ve baixes i sense u, però pronunciat com Vultures. De fet, poden pronunciar-ho vostès com els vingui de gust. Perquè si una cosa no encaixa a l'univers d'aquests quatre barcelonins són les normes, les convencions i els finals tancats. Ho deixen ben clar amb el seu ep de debut, "Birdcage" (2015, La Produktiva). Cinc temes que d'entrada poc o res tenen a veure entre ells, que parteixen d'un mateix quilòmetre zero per a explorar el cosmos cadascun pel seu compte. Cinc línies argumentals amb la ruptura d'esquemes i la recerca constant com a punts de trobada. Cinc foscos relats que alternen malenconia amb passatges inquietants, i essències tètriques amb descensos a tota mena d'indrets on no arriba la llum. Un viatge que arrenca amb "Runaway". Ressons de Bad Seeds i de Bauhaus, cortines elèctriques i bestialitat rítmica que deixen pas a "Parasite", un pantanós camp de mines on la Velvet de "Venus In Furs" xoca frontalment amb els Nirvana de "Heart-Shaped Box". "Dance" és la invitació a ballar més lasciva que hauran rebut tots vostès en molt de temps. Una descàrrega de post-punk corrosiu que sona com si Iggy Pop encapçalés els primers New Order -o els últims Joy Division, si ho prefereixen-. La peça titular podria ser perfectament el revers d'allò que s'anomena dream pop. Una espiral de caos sonor on els traços onírics esdevenen línies mestres d'un hipnòtic malson. Finalment, "Moonrise" són vuit densos minuts d'electrònica àcida i kraut sideral. I la certesa que això només acaba de començar, que aviat n'hi haurà més i que l'experiència promet generar de tot menys indiferència.

https://vvltures.bandcamp.com/

Recomanació: Sabadell VegFest

Musica de casa i cultura vegetariana. Amb la voluntat d'acostar aquests dos conceptes i de la mà de La Produktiva, neix el SABADELL VEGFEST (SVF). Un festival que tindrà lloc aquest diumenge, 7 de setembre (d'11 a 21h.), al restaurant vegetarià La Capella, al parc de Can Gambús, a Sabadell. Xerrades, documentals i fira artesana, gastronòmica i discogràfica, a més d'actuacions com les d'Steven Munar, Xarim Aresté, El Sobrino del Diablo o Roleguita & Boquerón. Entrada gratuïta, entorn privilegiat i ambient familiar.

http://www.laproduktiva.com/svf

Liannallull - Els Radicals (2013)

Si això que s'anomena nova escena catalana no hagués estat ja corromput per les mateixes rates de despatx de sempre, Liannallull en serien probablement una de les cares més visibles. I no exagero: els mèrits de Jordi Espinach i companyia salten de seguida a la vista. Un so compacte que creix disc rere disc, cançons fresques i rodones, un directe molt més que solvent, una lírica aguda i desacomplexada -els errors gramaticals hi són perquè Liannallull canten en el català del carrer, no pas en el del diccionari- i un discurs en sintonia amb allò que passa al seu voltant. Com a mostra, "Ells són els radicals", el tema que titula i tanca el seu tercer treball. "Jo no els imposo cap sistema financer / Ni els imposo totes les regles del joc", canta Espinach sobre una trepidant base de folk-punk frenètic. No senyor, aquí no hi ha lloc per a costumismes de postal ni tonades estiuenques, els temps que corren estan més podrits que les butxaques dels que manen i Liannallull ho canten sense pèls a la llengua. "Els Radicals" (La Produktiva, 2013) va prendre forma l'any passat al bell mig del Montseny i sota la supervisió de tot un Mau Boada (Esperit!), que també es va fer càrrec de la bateria -el seu lloc l'ocupa actualment Xavi Garcia, també base rítmica dels imprescindibles Surfing Sirles-. El resultat és possiblement el disc més heterogeni que els de Sant Celoni han presentat a dia d'avui. Un concentrat d'urgència i electricitat, encara amb ecos de la Velvet més terminal i el Dylan elèctric de mitjans dels 60, però ben amanits amb gotes d'MC5, Stooges ("Necessito una dosi") i la vessant més obscura de la nissaga "Nuggets". Amb pinzellades d'skiffle ("Més que un rellotge daurat"), guitarres en mode twang ("Afarteu-vos companys") i, fins i tot, una òpera punk ("Els nostres fills de puta", amb col·laboracions estel·lars com la de Ramon Faura aka Le Petit Ramon). El proper 1 de juny el presentaran a Barcelona (Bro Fest a l'Antic Forn de Pa de Vallcarca), i el dia 6 a Granollers (NAUB1). Cometran un greu error si se'ls perden.

http://liannallull.bandcamp.com/

Audio: "Ells són els radicals" - Liannallull

Suspès el showcase de La Produktiva a la NAUB1

El showcase de La Produktiva a la NAUB1 de Granollers, previst per aquest divendres dia 8, amb la participació dels grups Aldrin y Collins i La Maravillosa Cabeza Parlante, s'ha hagut de suspendre per motius de causa major. Disculpin les molèsties.

www.naub1.cat

Eric Fuentes i La Produktiva Showcase a la NAUB1

Torna l'espai Drastik B1. I ho fa de la mà de tot un ERIC FUENTES. Nom destacat de l'indie nacional i ànima dels enyorats Unfinished Sympathy, al mateix temps que polifacètic artista en solitari. Aquest cop es presenta en petit format. La seva veu, la seva guitarra i el piano de Bernat Sánchez. Minimalisme i cançons despullades en l'enèssima reinvenció de Fuentes. Posteriorment, Arni Arkada Concerts oferirà una sessió de música enllaunada perquè tots marxem a casa contents. Serà aquest dijous, 7 de març (22h.), a la NAUB1 de Granollers (Avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert).

Precisament, per a celebrar el primer aniversari de la NAUB1 i refermar la seva aposta per la vessant més inquieta de la música que es fa a casa nostra, aquesta setmana ens visitarà la gent de LA PRODUKTIVA. Discogràfica independent amb totes les de la llei, llar d'artistes com Steven Munar, La Legendaria Familia Stinson, Febrero o el gran Nando Caballero, ideòleg i motor d'aquest projecte. ALDRIN Y COLLINS i LA MARAVILLOSA CABEZA PARLANTE, dos noms a l'alça de l'escuderia barcelonina i defensors de l'indie pop més inconformista, protagonitzaran un showcase amb un elevat component vitamínic. Serà aquest divendres, 8 de març. Obertura de portes a les 22h, inici de les actuacions a les 23h. i tot seguit música enllaunada fins l'hora de tancar.

www.naub1.cat