 |
| Manel. |
Rockdelux publica aquest mes de maig tres pàgines d'entrevista a
Manel signades per
Nacho Vegas. Tenint en compte els interlocutors i l'extensió de l'article, haig de dir que m'esperava molt més d'aquesta conversa. No passa res. Em quedo amb el moment en què Vegas compara les postals urbanes -ara anomenades costumisme- de Manel amb les dels
Kinks,
Pulp -de qui els barcelonins van versionar
"Common People"- i, fins i tot,
Vainica Doble.
Guillem Gisbert descarta qualsevol paral·lelisme entre els tres grups citats i el seu. Sense dir en quin grau li agraden o l'han influït, però definint acuradament el discurs de cadascú per mostrar-li a Vegas per què les comparacions van desencaminades. El cas és que el vocalista demostra conèixer perfectament tres bandes que a primera vista poca cosa tenen en comú. Perquè les ha escoltat, les ha analitzat i les ha interioritzat. En altres paraules, Manel tenen un bagatge musical que va molt més enllà dels referents més evidents que evoca el seu so. I aquesta és la gran diferència entre ells i tot el que ha vingut després -vostès ja m'entenen-.
Audio: "Teresa Rampell" - Manel
El problema de Manel, més que ells, és dels personatges que se'ls han fet "seus". Això afecta a:
ResponElimina1. La gent que escolta la música per gaudir d'ella solament, que veient els efectes que produeixen Manel se sent allunyat de tot plegat.
2. La banda mateixa. Tinc la impressió que els seus dos últims discs haguessin sigut bastant millors sino fos per la pressió mediàtica (per molt que rabiï d'ells, la veritat és que m'escolto els seus discos, cosa que no puc fer amb aquests altres que ja sabem, tot i que ho vaig intentar en el seu moment!).
Per cert, has vist això? http://www.enderrock.cat/redaccio/arxius/imatges/390_1367833357portada_edr_211.jpg Potser darrere tots els elogis el que vol Enderrock realment és destruïr la banda. Van pel bon camí xD
Aviam si arriba aviat la Rockdelux a la Biblioteca i em miro l'entrevista.
Salut!
Bé, jo em considero part de la gent que escolta música únicament per gaudir-ne. Per això em fa gràcia que tanta gent critiqui a Manel (o a Bruce Springsteen, o a tants altres) basant-se en qualsevol cosa (el seu públic, el que els envolta...) menys l'ÚNICA que realment hauria d'importar a l'hora de jutjar un artista: la música.
ResponEliminaA mi el nou disc de Manel no m'acaba d'entrar (si bé té cançons que m'agraden). L'anterior sí que em va agradar, i el segueixo escoltant.
I sobre la portada d'Enderrock, suposo que forma part dels efectes als quals et refereies tu mateix.