El Baix Montseny es vesteix de verd

iX. Dante amb Mau Boada a la bateria.

FESTIVAL ST. PATRICK'S DAY
Can Ramis, Sant Celoni

18 de març de 2023

Per segon any consecutiu, l'associació cultural La Filmo de Sant Celoni ha celebrat la festivitat de St. Patrick's Day amb un cap de setmana de cinema i música en directe. Entre els actes centrals, un festival que la nit passada va aplegar bona part de l'escena melòmana del Baix Montseny al pati de Can Ramis. Van ser tres hores de música durant les quals van sonar composicions originals dels diferents artistes que es van anar succeint a l'escenari, però sobretot peces tradicionals i clàssics del folk, del rock i del pop vinculats d'una forma o d'una altra amb Irlanda.

Va fer els honors Somebody, que va versionar a Van Morrison ("Brown Eyed Girl") i als Divine Comedy ("Songs of Love"), a més de la cançó tradicional "Wayfaring Stranger". Tot seguit, Liannallull –Jordi Espinach amb Mau Boada (Esperit!) a la bateria- van fer saltar espurnes al ritme d'unes urgents "Jackie Wilson Said" (Van Morrison), "The Luck of the Irish" (John Lennon), "Teenage Kicks" (The Undertones) i "Gloria" (Them). Pas previ a la introspecció metafísica de Pol Purgimon, que va alternar peces originals amb una serena lectura del "Toilet Chronicles" de Núria Graham.

Va ser molt potent, en tots els sentits, el quartet que Gina Margarit (Clementina), Clara Poch, Marçal Calvet i Mau Boada van formar per l'ocasió. El seu repertori, un repàs a peces tradicionals com "King Kong Kitchie Kitchie Ki-Me-O" o "Whiskey in the Jar", amanides amb una versió de "Zombie", el clàssic de Cranberries. iX. Dante va versionar a Joe Strummer ("Coma Girl") i Screaming Trees ("Bed of Roses"), abans de rematar la feina amb "Far enllà" del seu propi grup, Obrigada. El va acompanyar Boada a la bateria. S'acabaven de conèixer damunt mateix de l'escenari, però la química entre tots dos va ser instantània i per moments semblava que haguessin tocat junts tota la vida.

Aguabla Buluba van destil·lar essències de deliciós jazz vocal al ritme de "Moondance" (Van Morrison), "Why Don't You Do Right?" (Peggy Lee) i "Johnny Got a Boom Boom" (Imelda May). Tot un contrast amb el format minimalista però molt intens de The Loner, que amb tan sols una guitarra acústica i la seva veu va estripar el "One" de U2 i el "The Whole of the Moon" dels Waterboys. També va fer "Viva la Quinta Brigada", el cant antifeixista de Christy Moore. Perreta Williams van interpretar el seu repertori amb accent hillbilly i van versionar "Dirty Old Town", l'estàndard d'Ewan MacColl popularitzat pels Dubliners –la seva versió va ser propera a la dels Pogues-. Finalment, Paul O'Hare va entonar "The Druken Sailor", abans que el quartet format per Margarit, Poch, Calvet i Boada tanqués la nit al ritme de la imprescindible "Molly Malone".

Perreta Williams.

Pol Purgimon.

Eclèctic repàs a l'escena del Montseny

Liannallull.

Somebody.

LIANNALLULL + SOMEBODY + ADELA VILÀ + FER TEJERO

Pati de les Escoles Velles, Sant Esteve de Palautordera

22 d'agost de 2020

La prodigiosa veu d'Adela Vilà desplegant tot un repertori d'estàndards amb accent mediterrani. Somebody invocant els esperits d'Elliott Smith i Jeff Buckley amb l'únic suport d'una guitarra acústica i un cançoner que apunta als 90 sense mirar enrere. Liannallull, reduïts ara a duet, capbussant-se en les coordenades més lisèrgiques del folk i avançant part de "Sol al sol", el nou àlbum que tenen previst publicar el mes vinent. I Fer Tejero destil·lant essències llatines amb el suport sempre oportú de Mau Boada (Esperit!, Zeidun, Matagalls) a la bateria. El que sobre el paper s'havia anunciat com una acció del Pla de Xoc de suport a la cultura local dels ajuntaments del Baix Montseny, sobre el terreny i de la mà d'entitats com Som del Montseny va esdevenir un eclèctic repàs a una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català.

Psicodèlica posta de sol al Baix Montseny

És una d'aquelles experiències per les quals hi ha qui està disposat a pagar l'ull de la cara que poden arribar a valer els abonaments o entrades de dia de determinats festivals, ignorant que de vegades no cal anar tan lluny per gaudir-les amb tota la seva plenitud. La posta de sol, aquell moment de transició entre les últimes hores de llum i la foscor de la nit, contemplada des d'un indret privilegiat i amb una banda sonora que acompanyi de forma oportuna. Com per exemple les jams psicodèliques que es van marcar Mau Boada (Esperit!), Joan Colomo i Maikel Delay ahir al vespre al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Actuació emmarcada en el cicle Els Inaudibles que ha impulsat el propi Delay amb el suport de Som del Montseny i Ateneu de les Arts. En parlàvem ahir en aquest mateix blog. Postal estiuenca d'una psicodèlica posta de sol al Baix Montseny.

Celebrant el present més immediat

D'esquerra a dreta: Boada, Colomo i Delay a l'escenari de Can Balmes.

IMPRO LOVE: Mau Boada + Joan Colomo + Maikel Delay

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

27 de juny de 2020

El que està passant aquests dies a Can Balmes, una antiga masia de Palautordera reconvertida en un dels epicentres de l'activitat cultural d'aquest municipi del Baix Montseny, s'hauria de començar a contemplar com un hipotètic paradigma de com fer cultura en condicions excepcionals. No pas entenent l'excepcionalitat com el conjunt de normes i restriccions derivades d'una situació d'emergència sanitària, sinó com la vocació d'aprofitar un context de crisi per transcendir marcs, convencions, protocols i dinàmiques de mercat. Per confeccionar programacions que tinguin com a eixos centrals el públic, el territori i els propis artistes, i no pas la urgència de salvar mobles in extremis.

Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.

Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.

Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.

Fusiònica 2019 (2)

FUSIÒNICA 2019: Zeidun + War With The Newts

Dràstik Punkaires, Granollers

19 d'octubre de 2019

El passat mes de setembre Zeidun van commemorar el seu vintè aniversari amb un concert a la festa major de Sant Celoni, el mateix escenari on s'havien presentat per primer cop dues dècades enrere. La nit passada, la veterana formació del Baix Montseny tornava a un festival, el Fusiònica, que en temps passats va arribar a esdevenir una mena de segona llar per a Joan Colomo, Mau Boada -que dos dies abans hi havia actuat amb Esperit!-, Xavi Garcia, Albert Trabal i Càndid Coll.

Van començar amb una expansiva jam carregada d'acidesa que va desembocar en un atac frontal de post-hardcore i emocore marca de la casa, amanit amb aquell himne a cappella a les virtuts i bondats de la cervesa i marxant per la porta gran amb una deconstrucció gairebé terminal d'"El vol de l'Home Ocell", el clàssic de Sangtraït que Zeidun han arribat d'alguna manera a fer-se seu.

La segona i última jornada del Fusiònica -les actuacions del divendres 18 s'havien suspès amb motiu de la vaga general- va culminar amb la brutal descàrrega dels berlinesos War With The Newts en la que va esdevenir la seva primera -i per ara única- actuació a l'Estat espanyol. Hardcore punk robust i amb acabats metàl·lics que recorden a Biohazard o Refused, actitud festiva i alhora combativa i un directe literalment a prova de qualsevol impacte.

Xavi Garcia, Mau Boada i Joan Colomo (Zeidun), a cappella.

War With The Newts: hardcore brutal.

Fusiònica 2019 (1)

Estel Boada i Mau Boada, durant l'actuació d'Esperit! al Fusiònica.

FUSIÒNICA 2019: Esperit! + Iou3R

Dràstik Punkaires, Granollers

17 d'octubre de 2019

Era un dels grans al·licients d'aquest 23è Fusiònica comprovar com sonarien els nous Esperit!. Nous i en plural, perquè el que durant una dècada llarga havia estat el projecte unipersonal de l'home orquestra Mau Boada és ara una banda en tota regla. Un quintet que completen vells coneguts de l'escena del Baix Montseny com Noe González o Jordi Espinach (Liannallull), i on el propi Boada es limita a tocar la guitarra, cedint bona part del protagonisme escènic a una altra incorporació recent com és la polifacètica i hiperactiva vocalista Estel Boada (no hi ha cap relació entre tots dos més enllà de la connexió artística).

Presentaven "Ilíada" (2019, Bankrobber), un àlbum que Boada va enregistrar encara pel seu compte però amb tota una galeria de convidats que li va permetre començar a eixamplar horitzons. I un repertori que va mutar a l'escenari fins a assolir cotes de misteri, electricitat i visceralitat inèdites a l'estudi. Mitja hora llarga d'actuació durant la qual es van ventilar sense despentinar-se ni entrebancar-se tot un seguit de discursos que van anar del rock psicodèlic a l'afrobeat i del blues al folk, culminant una recta final d'impacte amb una revitalitzadora "Electric Mustela" en clau de torrencial krautrock i el pop dinàmic de "La visió d'en Ralph". No hi van faltar tampoc els missatges a favor dels presos polítics.

Esperit! van culminar la primera jornada del Fusiònica 2019 amb una actuació llampec, breu però molt intensa, que va venir precedida per tot un viatge sideral com el que havien ofert els components de Iou3R. Un trio sorgit de les cendres de (lo:muêso) i amb un flamant disc al mercat, "Escornalbou" (2019, Aiguamoll Records, Hidden Track), que consta d'una única i extensa peça dividida en sis moviments. En directe el van deconstruir a partir de dues guitarres, un baix i tot un arsenal electrònic amb els quals van alternar passatges ambientals, escalades de sorollisme industrial i monolítics ritmes protometàl·lics.


ATENCIÓ. Aquesta entrada s'havia d'haver publicat ahir, però aquest blog va interrompre la seva activitat per sumar-se a l'aturada general del 18 d'octubre. També el Fusiònica va interrompre ahir la seva programació amb motiu de la vaga, quedant cancel·lats els concerts de Chaqueta de Chándal i Please Wait. Aquesta nit reprendrà el seu curs amb les actuacions de Zeidun i War With The Newts.

Esperit!, a El 9 Nou

Esperit! acaba de publicar "Ilíada" (2019, Bankrobber), un tercer àlbum que trenca un llarg silenci discogràfic i obre la porta a nous horitzons per a l'alter ego de Mau Boada. El presentarà aquesta mateixa setmana al festival Fusiònica. De tot plegat en parlem avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Esperit! - "Ilíada" (2019)

Si no comptem "Heráclito" (2016), el plàstic que va signar a mitges amb Negro, han passat sis anys des de l'últim cop que Mau Boada va publicar un disc sota el pseudònim d'Esperit! -"La lluminosa" (2013)-. No és que durant tot aquest temps hagi parat quiet el de Sant Celoni, que s'ha dedicat a produir altres artistes, a posar en marxa projectes paral·lels i a reunir-se de forma esporàdica amb els seminals Zeidun. Sigui com sigui, "Ilíada" (2019, Bankrobber) és la culminació d'una llarga espera però també de tot un procés vital marcat per esdeveniments com la paternitat del propi Boada.

També és un àlbum on han guanyat pes les col·laboracions externes -hi han participat entre d'altres Xisi Sofia Ye-Chen, Estel Boada i Luca Masseroni (Mates Mates, Germà Aire)-, i l'inici d'una nova etapa on el de Sant Celoni preveu deixar de banda el seu format habitual d'home orquestra per acompanyar-se en directe d'altres músics de l'òrbita montsenyenca -entre ells dos vells coneguts com són Noelia González i Jordi Espinach, membres de Liannallull, banda a la qual va militar Boada anys enrere-.

Musicalment, "Ilíada" torna a desplegar l'ampli ventall estilístic propi d'un melòman de cap a peus com és Boada. Deu peces i una introducció que van del pop digital i ballable de "Cultiu #1" als ritmes llatins de "La porta" passant per la fragilitat folk d'"El coaner", l'exploració jazzística de "La cova" o el dream pop amb accent oriental de "Blanc" -amb Sofia Ye-Chen cantant en xinès-. Menció a part mereix la final "La visió d'en Ralph" -amb Masseroni a la veu-, un torrencial exercici de pop independent a contrallum que bé podria ser el single de l'àlbum de no ser perquè Esperit! no sol plantejar la seva obra en aquests termes.


Més informació:
Bankrobber  /  Bandcamp

Tornen Els Surfing Sirles

Durant una dècada llarga van representar com ningú més l'esperit més genuí del rock'n'roll amb denominació d'origen barcelonina. Després va arribar la tragèdia i es va acabar una de les històries més fascinants que ha donat l'escena subterrània de la Ciutat Comtal en el que portem de segle. La d'una banda que va anar sempre a la seva, que no acabava d'encaixar enlloc però era benvinguda a tot arreu, que va maridar al seu aire gèneres com el punk, el garatge, el surf o fins i tot el krautrock amb una esmoladíssima lírica que enllaçava gairebé sense proposar-s'ho les formes de Pau Riba amb les de Budellam. I pel camí va deixar tres discos que encara avui són la banda sonora no oficial d'aquella Barcelona que no surt a les postals ni a les guies turístiques. El cas és que aquesta setmana tornaran Els Surfing Sirles a enfilar-se plegats a un escenari per primer cop en més de cinc anys -si no comptem l'actuació del mes passat al Mercat de Música Viva de Vic-. Amb els sempre oportuns Joan Colomo i Mau Boada al lloc de l'insubstituïble Uri Caballero, i amb dues actuacions -dimecres 10 i dijous 11- a la sala Sidecar, al bell cor d'aquella ciutat que avui més que mai va necessitada de bandes com aquesta. Entrades exhaurides i emocions assegurades.

Música de mercat

25è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Teatre L'Atlàntida, carpes i Jazz Cava, Vic

12 de setembre de 2013

SISA, PORTET I OLIVER. Cruïlla generacional per a un repertori etern.

CABOSANROQUE. Insectes, arbres metàl·lics i un karaoke (en) llatí.

ESPERIT!. L'home orquestra Mau Boada, aquesta vegada amb convidats.

LA TROBA KUNG-FÚ. Explosió de 'rúmbia' vallesana.

Un altre vespre al Cruïlla

CRUÏLLA BARCELONA 2013

Parc del Fòrum, Barcelona

6 de juliol de 2013

TIKEN JAH FAKOLY. Panafricanisme.

GORAN BREGOVIC. Revetlla balcànica.

MAÏA VIDAL. Cançons de seda.

ROKIA TRAORÉ. El Mali que no surt a les notícies.

SNOOP DOGG. De gangsta a rasta, havent perdut el nord a mig camí.

ESPERIT!. Un altre concertàs de l'home orquestra Mau Boada (amb Snoop Dogg de fons).

TROMBONE SHORTY. N'awlins funk-jazz-blues-soul powah. Brutal.

El Baix Montseny envaeix Granollers

LIANNALLULL + ESPERIT!

NAUB1, Granollers

6 de juny de 2013

Liannallull és un d'aquells grups que cal veure i escoltar en directe per a poder-ne apreciar correctament les dimensions. Si el seu darrer disc, "Els Radicals" (2013), suposa tota una injecció d'electricitat i contundència a un discurs que beu a parts iguals del folk i el punk, el seu directe ho és encara molt més. Fins al punt que la vessant folk ha deixat pas definitivament a una explosió decibèlica i a tot un recital de rock'n'roll tan sorollós com corrosiu i, el més important de tot, perillós. Perquè sí, Liannallull són perillosos. I no només perquè els seus directes evoquin la mala llet d'uns MC5, uns Stooges o la Velvet de "White Light/White Heat", sinó per unes lletres que retraten el moment en què han estat concebudes -el tema titular del darrer disc podria ser perfectament la banda sonora del 15-M-. I, tenint en compte l'estat de les coses, aquesta sensació de perill s'agraeix més que mai.

La nit passada van actuar a la NAUB1, en el marc del club Drastik B1 i basant el repertori en material recent -poques van ser les excepcions, com la inicial "Homes de debò" o "Jo no vull el vostre paradís"-. A destacar la participació del sempre oportú Mau Boada -excomponent de la pròpia formació- a la guitarra i una segona bateria durant diversos temes. Precisament, el propi Boada va completar el doble cartell que havien encetat Liannallull i que aplegava a dos autèntics pilars de la fèrtil escena del Baix Montseny. Ho va fer sota el seu alter ego Esperit! i, com de costum, fent-se càrrec de tots els instruments -fins a l'improvisada i frenètica jam final amb Jordi Espinach, de Liannallull, al baix-. Servint-se únicament d'un arsenal de pedals i del seu etern savoir faire. Passant de l'electrònica a la psicodèlia, dels sons fronterers a l'afrobeat i del dub al protopunk. I deixant clar una vegada més que és capaç de fer el que li doni la gana amb qualsevol instrument musical que es posi al seu abast. Impressionant.

Liannallull.

Liannallull.

Esperit!.

Esperit!.

Liannallull + Esperit! a la NAUB1

"Qui són els radicals? Els que obliguen o els qui som obligats?", es pregunten LIANNALLULL al tema titular del seu tercer disc. Produït per Mau Boada, "Els radicals" és sens dubte el treball més cru i directe dels del Baix Montseny. Un arsenal d'himnes subterranis que naveguen pel punk més àcid, el folk dylanià i el rock urgent de la Velvet. El presentaran a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert), per cortesia de l'espai Dràstik B1 i sense oblidar-se de cartutxos d'elevat voltatge com el ja clàssic "Barcelona no sona". Compartiran cartell amb ESPERIT!, projecte personal del propi Boada (Les Aus, Zeidun, Pau Riba...). Una bateria, un teclat, dues guitarres i tot un arsenal de loops a les mans d'un home orquestra que salta sense complexes del folk de camp al proto-punk, del surf al hillbilly i de la psicodèlia als sons tropicals. Serà aquest dijous, 6 de juny (22:30h.). No hi faltin!

http://liannallull.bandcamp.com/

http://www.myspace.com/maumusicca

http://www.naub1.cat

Liannallull - Els Radicals (2013)

Si això que s'anomena nova escena catalana no hagués estat ja corromput per les mateixes rates de despatx de sempre, Liannallull en serien probablement una de les cares més visibles. I no exagero: els mèrits de Jordi Espinach i companyia salten de seguida a la vista. Un so compacte que creix disc rere disc, cançons fresques i rodones, un directe molt més que solvent, una lírica aguda i desacomplexada -els errors gramaticals hi són perquè Liannallull canten en el català del carrer, no pas en el del diccionari- i un discurs en sintonia amb allò que passa al seu voltant. Com a mostra, "Ells són els radicals", el tema que titula i tanca el seu tercer treball. "Jo no els imposo cap sistema financer / Ni els imposo totes les regles del joc", canta Espinach sobre una trepidant base de folk-punk frenètic. No senyor, aquí no hi ha lloc per a costumismes de postal ni tonades estiuenques, els temps que corren estan més podrits que les butxaques dels que manen i Liannallull ho canten sense pèls a la llengua. "Els Radicals" (La Produktiva, 2013) va prendre forma l'any passat al bell mig del Montseny i sota la supervisió de tot un Mau Boada (Esperit!), que també es va fer càrrec de la bateria -el seu lloc l'ocupa actualment Xavi Garcia, també base rítmica dels imprescindibles Surfing Sirles-. El resultat és possiblement el disc més heterogeni que els de Sant Celoni han presentat a dia d'avui. Un concentrat d'urgència i electricitat, encara amb ecos de la Velvet més terminal i el Dylan elèctric de mitjans dels 60, però ben amanits amb gotes d'MC5, Stooges ("Necessito una dosi") i la vessant més obscura de la nissaga "Nuggets". Amb pinzellades d'skiffle ("Més que un rellotge daurat"), guitarres en mode twang ("Afarteu-vos companys") i, fins i tot, una òpera punk ("Els nostres fills de puta", amb col·laboracions estel·lars com la de Ramon Faura aka Le Petit Ramon). El proper 1 de juny el presentaran a Barcelona (Bro Fest a l'Antic Forn de Pa de Vallcarca), i el dia 6 a Granollers (NAUB1). Cometran un greu error si se'ls perden.

http://liannallull.bandcamp.com/

Audio: "Ells són els radicals" - Liannallull

Recomanació: Esperit! a Cardedeu

Mau Boada és conegut per haver format part de Zeidun i ser la meitat del duet Les Aus, però també per la seva participació en projectes com Flowers of Dump, The Missing Leech, Liannallull o la banda d'acompanyament de Pau Riba. ESPERIT! és la seva aventura més personal. Una bateria, un teclat, una guitarra i tot un arsenal de loops a les mans d'un home orquestra que salta sense complexes del folk de camp al proto-punk, passant pel surf i la psicodèlia. El podran  veure i escoltar en directe aquest dissabte, 15 de setembre (23,00h.) al Tarambana Cafè Cultural i Gastronòmic de Cardedeu (avda. Rei en Jaume, 116). Entrada gratuïta i la possibilitat de degustar plats deliciosos.

http://www.myspace.com/maumusicca

Ricky Gil al Gessamí

RICKY GIL

El Gessamí, Sant Esteve de Palautordera

6 de setembre de 2012

Concert ple de sorpreses, i un dels més potents que Ricky Gil ha fet darrerament en solitari. Un repertori on no van faltar temes habituals dels seus sets com a solista: versions de gent com The Who ("The Kids Are Alright"), Bob Dylan ("She Belongs to Me") o Boris Vian ("Le deserteur"), al costat d'un extens repàs a les seves tres dècades de trajectòria: de Brighton 64 (una espontània "Fotos del ayer" -peça original dels Negativos popularitzada per Brighton a mitjans dels 80-, a petició d'un membre del públic) a Top Models ("A Taste of Black", "Impossible Friends"), passant per Brigatones ("Ahora soy feliz") i Matamala (l'adaptació al català d'"After the Gold Rush" de Neil Young). Tampoc van faltar composicions recents, com la potent "Quan baixis de l'avió" (que apareixerà al proper disc de Brighton 64) o la rodona i irònica "Una vida molt dura". En el capítol de les sorpreses van destacar  -a banda de la citada "Fotos del ayer"- una versió de "Summertime Blues" (en clau The Who), d'Eddie Cochran, seguida d'un fragment d'aquella "Eva María se fue" (Fórmula V) que al seu moment es van fer seva Matamala, així com una potent adaptació de "The Magic Touch", l'himne del Northern Soul enregistrat originalment per Melba Moore. Ja per acabar, i com a cirereta per a una nit memorable, Mau Boada (Esperit!, Les Aus) es va posar a la bateria per a fer "I'm Waiting for My Man", de la Velvet Underground. Dues generacions de músics independents d'aquest país compartint un moment únic i fent el que millor saben fer: tocar rock'n'roll des de les entranyes i sense concessions.

http://hipopotamabotafogo.wordpress.com/