Els comptes pendents de Clapton

És poc probable que Eric Clapton ens sorprengui mai més amb cap disc comparable a les seves obres pretèrites, però als seus darrers llançaments sembla com a mínim haver recuperat el nord. Que ja és molt, tenint en compte algunes de les barbaritats que li havíem vist (i sobretot escoltat) fer. N'és un bon exemple el recent "Old Sock", on recupera aquell registre que el va establir en solitari durant els 70, conscient que poca cosa podrà inventar-se a aquestes alçades però amb la seguretat que atorga el fet de jugar a casa sense voler demostrar res a ningú. De la mateixa manera es va presentar davant el veterà periodista Michael Simmons, al bar d'un hotel de Los Angeles i amb motiu d'una entrevista que Mojo publica a la seva edició de maig. La conversa gira al voltant d'"Old Sock", sí, però també i sobretot de la trajectòria vital d'un Clapton que parla sense embuts i més obertament que mai del descens a l'infern de les addiccions, els pioners del blues com a substituts d'una figura paterna que mai va tenir o els motius per deixar enrere projectes com els Yardbirds o Cream quan tot semblava anar sobre rodes. Un dels moments definitius, però, és el final. Simmons explica com, tot abandonant la sala per tornar a assajar amb la seva banda, Mà Lenta s'atura, torna enrere i li pregunta si han pagat el compte. Simmons li diu que no es preocupi, que paga Mojo, i acaba preguntant-se si el Clapton dels 70 -el que naufragava en un oceà d'alcohol i heroïna, i s'embolicava amb l'esposa d'un dels seus millors amics- hauria tingut mai un detall com aquest. El dubte està totalment justificat per set pàgines d'entrevista sense desperdici.






Audio: "Every Little Thing" - Eric Clapton