Una pràctica original, assequible econòmicament i en qualsevol cas interessant tant per al segell com per al propi artista. I una idea tan fresca que només podia haver sorgit d'una discogràfica petita, d'aquelles que encara mimen cada llançament i parlen de tu a tu a cada un dels seus músics. Havent dit això, els recomano que escoltin el disc en qüestió. Un àlbum per al qual Solé ha utilitzat tot el que tenia al seu abast -instruments que encara no havia après a tocar, estris casolans...- per tal de fer música com qui comença de zero. L'objectiu, retrobar una vocació que creia haver perdut i tornar-se a sentir músic, havent assumit que mai assolirà el mal anomenat èxit massiu i que el seu lloc és a les trinxeres. El resultat, un majúscul exercici d'introspecció i, sobretot, de renaixement artístic. Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada