"The Road"
(Cormac McCarthy, 2006)
Un pare i un fill que només es tenen l'un a l'altre per sobreviure en uns Estats Units post-apocalíptics. Una carretera que els condueix a una destinació incerta. Un paisatge totalment desolat i desèrtic on el que queda de la humanitat sobreviu organitzat en grups de caníbals que es mengen els uns als altres a falta d'aliments. Una civilització esborrada que ha deixat lloc a una selva plena de cendres i ruïnes, on els éssers humans juguen els papers de depredadors i preses.
L'escriptor nord-americà Cormac McCarthy va guanyar el seu primer Pulitzer amb aquesta novel·la que molts ja consideren com una de les grans obres de ciència-ficció dels nostres temps. Perquè, intencionadament o no, "La carretera" suposa una metàfora del món actual. Un món devastat, no per les restes d'un apocalipsi nuclear, sinó per una crisi econòmica de proporcions èpiques i els seus efectes sobre persones que veuen trontollar llocs de treball i estalvis. Persones que també s'acaben veient obligades a caçar per no ser caçades en un món que s'ensorra.
Amb una prosa àgil -el llibre no es divideix en capítols, sinó en paràgrafs generalment breus- i descriptiva, McCarthy recrea un horror que es reforça amb la manca de detalls. Els protagonistes no reben cap altre nom que "l'home" i "el fill". Les causes de l'apocalipsi no s'expliquen, però les seves conseqüències parlen per sí soles. L'època en què transcorren els fets podria tenir lloc d'aquí a dos segles, però també d'aquí a dos anys. I és que, tant per als protagonistes com per al lector, els interrogants no sempre tenen resposta -es troba la resta del món en la mateixa situació que els Estats Units?-.
I evidentment, no s'esperin un final feliç. Perquè no hi és. No hi pot ser. Aquest llibre està protagonitzat per persones com vostès i com jo, abocades a un context extrem on els més afortunats són els que ja han mort. Personalment, mai havia patit tant llegint un llibre. Definitivament, McCarthy l'ha clavat. Espero impacient la seva adaptació cinematogràfica, prevista per aquest mateix any (amb banda sonora a càrrec de Nick Cave i Warren Ellis).
Audio: "The Day After Tomorrow" - Tom Waits
(Cormac McCarthy, 2006)
Un pare i un fill que només es tenen l'un a l'altre per sobreviure en uns Estats Units post-apocalíptics. Una carretera que els condueix a una destinació incerta. Un paisatge totalment desolat i desèrtic on el que queda de la humanitat sobreviu organitzat en grups de caníbals que es mengen els uns als altres a falta d'aliments. Una civilització esborrada que ha deixat lloc a una selva plena de cendres i ruïnes, on els éssers humans juguen els papers de depredadors i preses.
L'escriptor nord-americà Cormac McCarthy va guanyar el seu primer Pulitzer amb aquesta novel·la que molts ja consideren com una de les grans obres de ciència-ficció dels nostres temps. Perquè, intencionadament o no, "La carretera" suposa una metàfora del món actual. Un món devastat, no per les restes d'un apocalipsi nuclear, sinó per una crisi econòmica de proporcions èpiques i els seus efectes sobre persones que veuen trontollar llocs de treball i estalvis. Persones que també s'acaben veient obligades a caçar per no ser caçades en un món que s'ensorra.
Amb una prosa àgil -el llibre no es divideix en capítols, sinó en paràgrafs generalment breus- i descriptiva, McCarthy recrea un horror que es reforça amb la manca de detalls. Els protagonistes no reben cap altre nom que "l'home" i "el fill". Les causes de l'apocalipsi no s'expliquen, però les seves conseqüències parlen per sí soles. L'època en què transcorren els fets podria tenir lloc d'aquí a dos segles, però també d'aquí a dos anys. I és que, tant per als protagonistes com per al lector, els interrogants no sempre tenen resposta -es troba la resta del món en la mateixa situació que els Estats Units?-.
I evidentment, no s'esperin un final feliç. Perquè no hi és. No hi pot ser. Aquest llibre està protagonitzat per persones com vostès i com jo, abocades a un context extrem on els més afortunats són els que ja han mort. Personalment, mai havia patit tant llegint un llibre. Definitivament, McCarthy l'ha clavat. Espero impacient la seva adaptació cinematogràfica, prevista per aquest mateix any (amb banda sonora a càrrec de Nick Cave i Warren Ellis).
Audio: "The Day After Tomorrow" - Tom Waits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada