THE CLASH - 30 years of "London Calling"
Avui fa 30 anys que veia la llum un dels meus discos de capçalera. A la fotografia, obra de Pennie Smith, Paul Simonon destrossa el seu baix al Palladium de Nova York, el 21 de setembre de 1979. Tres mesos més tard la imatge esdevindria l'element central de la caràtula de "London Calling", de The Clash. Un àlbum que resumia la història del pop i el rock britànics fins aleshores i en dibuixava les bases de cara al futur, tal i com "Blonde on Blonde" de Bob Dylan havia fet tretze anys abans amb la música nord-americana. No crec, ni molt menys, que es tracti de l'últim gran disc de la història. Sí que crec, en canvi, que res del que s'ha editat des d'aleshores arriba al seu nivell. La qual cosa és significativa, sobretot per a mi: en el moment de la seva edició, jo encara no havia nascut.
Audio: "London Calling" - The Clash
Avui fa 30 anys que veia la llum un dels meus discos de capçalera. A la fotografia, obra de Pennie Smith, Paul Simonon destrossa el seu baix al Palladium de Nova York, el 21 de setembre de 1979. Tres mesos més tard la imatge esdevindria l'element central de la caràtula de "London Calling", de The Clash. Un àlbum que resumia la història del pop i el rock britànics fins aleshores i en dibuixava les bases de cara al futur, tal i com "Blonde on Blonde" de Bob Dylan havia fet tretze anys abans amb la música nord-americana. No crec, ni molt menys, que es tracti de l'últim gran disc de la història. Sí que crec, en canvi, que res del que s'ha editat des d'aleshores arriba al seu nivell. La qual cosa és significativa, sobretot per a mi: en el moment de la seva edició, jo encara no havia nascut.
Audio: "London Calling" - The Clash
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada