KITTY, DAISY & LEWIS
El d'aquests tres germans del nord de Londres és un cas curiós. Els seus concerts s'omplen de tupés i camises hawaianes. Però ahir a la nit a la sala Apolo de Barcelona també hi havia un ampli sector de públic poc o gens habitual als concerts de rockabilly. Un fet que alguns atribueixen al factor Primavera Sound -els germans Durham van fer ballar bluegrass fins i tot al més modern de la classe durant l'última edició del festival-. Deu ser això. O deu ser que, en realitat, Kitty, Daisy & Lewis no és un grup de rockabilly. O al menys, no ho és tal i com aquest gènere s'ha entès durant els darrers 55 anys.
Perquè al costat d'autèntics exercicis d'estil ("Mean Son of a Gun"), aquest ens purament familiar navega sense problemes pel r&b (la seva versió d'"I Got My Mojo Working" ja és un clàssic), el country sense adulterar ("Hillbilly Music"), la música hawaiana ("Honolulu Rock-A-Roll-A") o, sorpresa, l'ska més primitiu (un parell de temes encara inèdits que ja suposen moments àlgids dels seus directes). I després posa la cirereta amb el hit "Going Up the Country", un desenfadat exercici d'skiffle que beu a parts iguals del folklore blanc i del negre.
I és que Kitty, Daisy & Lewis semblen jugar en terreny neutral: de la mateixa manera que canvien d'instruments entre ells, passen d'un gènere a l'altre sense que se'n ressenteixi el resultat final. Potser per això no han acabat d'encaixar en determinats sectors ortodoxos de la parròquia fifties. I potser per això han transcendit com no ho havia fet durant molts anys cap altra formació de paràmetres similars. I és que qui vegi en la d'aquests marrecs una proposta retro, s'equivoca de ple: Kitty, Daisy & Lewis estan en vies de renovar un gènere. I això no es veu cada dia.
Audio: "Mean Son of a Gun" - Kitty, Daisy & Lewis
El d'aquests tres germans del nord de Londres és un cas curiós. Els seus concerts s'omplen de tupés i camises hawaianes. Però ahir a la nit a la sala Apolo de Barcelona també hi havia un ampli sector de públic poc o gens habitual als concerts de rockabilly. Un fet que alguns atribueixen al factor Primavera Sound -els germans Durham van fer ballar bluegrass fins i tot al més modern de la classe durant l'última edició del festival-. Deu ser això. O deu ser que, en realitat, Kitty, Daisy & Lewis no és un grup de rockabilly. O al menys, no ho és tal i com aquest gènere s'ha entès durant els darrers 55 anys.
Perquè al costat d'autèntics exercicis d'estil ("Mean Son of a Gun"), aquest ens purament familiar navega sense problemes pel r&b (la seva versió d'"I Got My Mojo Working" ja és un clàssic), el country sense adulterar ("Hillbilly Music"), la música hawaiana ("Honolulu Rock-A-Roll-A") o, sorpresa, l'ska més primitiu (un parell de temes encara inèdits que ja suposen moments àlgids dels seus directes). I després posa la cirereta amb el hit "Going Up the Country", un desenfadat exercici d'skiffle que beu a parts iguals del folklore blanc i del negre.
I és que Kitty, Daisy & Lewis semblen jugar en terreny neutral: de la mateixa manera que canvien d'instruments entre ells, passen d'un gènere a l'altre sense que se'n ressenteixi el resultat final. Potser per això no han acabat d'encaixar en determinats sectors ortodoxos de la parròquia fifties. I potser per això han transcendit com no ho havia fet durant molts anys cap altra formació de paràmetres similars. I és que qui vegi en la d'aquests marrecs una proposta retro, s'equivoca de ple: Kitty, Daisy & Lewis estan en vies de renovar un gènere. I això no es veu cada dia.
Audio: "Mean Son of a Gun" - Kitty, Daisy & Lewis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada