JEFFREY LEWIS
"A Jeffrey Lewis, como verán, le importa un rábano el antifolk. Sea lo que sea que que signifique, no va con él". Així començava el text introductori d'una entrevista al músic i il·lustrador Jeffrey Lewis publicada aquest mes per una revista musical barcelonina. Ja he dit alguna vegada que m'encén veure com suposats gurús del periodisme musical parlen de l'antifolk sense saber de la missa la meitat.
Mal m'està dir-ho, però puc afirmar que conec bé l'escena i l'entorn d'on va sortir l'antifolk fa més de 20 anys, i que tinc bona relació amb algunes de les persones que conformen aquesta escena. Malauradament, també puc afirmar que conec el tema millor que un escriba que s'ha de despenjar amb expressions com aquest "sea lo que sea que signifique" -és clar que, a l'hora de posar-se la parròquia moderna a la butxaca, aquestes sortides de to solen ser més efectives que documentar-se sobre allò de què es parla-. I resulta que Jeff Lewis segueix vinculat a aquella escena -de fet, els últims cartells de l'Antifolk Festival són obra seva-.
L'article segueix amb afirmacions com "(...) ver a Lewis como anomalía del underground neoyorquino es cosa del pasado". Bé, com he dit conec bé aquest underground novaiorquès al qual es refereix. I si bé Lewis pot resultar una anomalia en certs ambients dela Barcelona moderna, mai ho ha resultat en absolut
en una Nova York sense la qual no es podria entendre el caràcter i la manera de
ser de Lewis. Ni del propi antifolk.
Però si escric això és perquè ahir, dies després de llegir l'entrevista en qüestió, vaig acudir al concert que Lewis va oferir a la sala Apolo en el marc del festival Primavera Club. Si l'escriba en qüestió es trobava a la sala i va estar atent al que passava damunt l'escenari, a hores d'ara ja deu saber què és l'antifolk. I per si encara no li va quedar prou clar, li recordaré les paraules que va pronunciar el propi Lewis per presentar-se a ell i a la seva banda d'acompanyament, The Junkyard: "Nosotros somos antifolk" -en perfecte castellà-. Pero malgrat tot i segons alguns, li importa un rabe. Em trec el barret.
Audio: "Williamsburg Will Oldham Horror" - Jeffrey Lewis
"A Jeffrey Lewis, como verán, le importa un rábano el antifolk. Sea lo que sea que que signifique, no va con él". Així començava el text introductori d'una entrevista al músic i il·lustrador Jeffrey Lewis publicada aquest mes per una revista musical barcelonina. Ja he dit alguna vegada que m'encén veure com suposats gurús del periodisme musical parlen de l'antifolk sense saber de la missa la meitat.
Mal m'està dir-ho, però puc afirmar que conec bé l'escena i l'entorn d'on va sortir l'antifolk fa més de 20 anys, i que tinc bona relació amb algunes de les persones que conformen aquesta escena. Malauradament, també puc afirmar que conec el tema millor que un escriba que s'ha de despenjar amb expressions com aquest "sea lo que sea que signifique" -és clar que, a l'hora de posar-se la parròquia moderna a la butxaca, aquestes sortides de to solen ser més efectives que documentar-se sobre allò de què es parla-. I resulta que Jeff Lewis segueix vinculat a aquella escena -de fet, els últims cartells de l'Antifolk Festival són obra seva-.
L'article segueix amb afirmacions com "(...) ver a Lewis como anomalía del underground neoyorquino es cosa del pasado". Bé, com he dit conec bé aquest underground novaiorquès al qual es refereix. I si bé Lewis pot resultar una anomalia en certs ambients de
Però si escric això és perquè ahir, dies després de llegir l'entrevista en qüestió, vaig acudir al concert que Lewis va oferir a la sala Apolo en el marc del festival Primavera Club. Si l'escriba en qüestió es trobava a la sala i va estar atent al que passava damunt l'escenari, a hores d'ara ja deu saber què és l'antifolk. I per si encara no li va quedar prou clar, li recordaré les paraules que va pronunciar el propi Lewis per presentar-se a ell i a la seva banda d'acompanyament, The Junkyard: "Nosotros somos antifolk" -en perfecte castellà-. Pero malgrat tot i segons alguns, li importa un rabe. Em trec el barret.
Audio: "Williamsburg Will Oldham Horror" - Jeffrey Lewis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada