El que explicaré tot seguit no és cap broma,
tot i que potser valdria més prendre-s'ho com a tal. Es tracta d'una notícia
recollida la setmana passada pel diari El País: el veterà saxofonista de jazz
Larry Ochs (a la fotografia) va ser denunciat per un espectador durant un
concert que oferia al V Festival de Jazz de la localitat castellana de
Sigüenza. El motiu de la denúncia? Segons l'espectador en qüestió i els seus
acompanyants, la música interpretada per Ochs -experimentador nat i
revolucionari sònic- no era jazz, sinó música contemporània, un gènere que el
denunciant tenia contraindicat psicològicament per prescripció facultativa.
Però la cosa no s'acaba aquí: el concert va estar a punt d'interrompre's quan dos agents dela Guardia
Civil van presentar-se al lloc dels fets. I és que,
efectivament, segons va determinar un dels dos agents, el que Ochs i la seva
banda estaven tocant no era jazz. Tant se val que el nord-americà vagi ser
membre cofundador del reconegut Rova Saxophone Quartet. Tant se val que més de
tres dècades de carrera l'hagin confirmat com un valor del jazz més inquiet i
avantguardista. Tant se val que tingui el reconeixement de crítics
especialitzats de tot el món. Si un Guardia Civil de l'Espanya profunda diu que
Ochs no toca jazz, és que no toca jazz. I no se'n parli més.
D'altra banda, no sé si és molt o poc habitual que metges i psicòlegs contraindiquin als seus pacients determinats gèneres musicals. Però com que els meus coneixements de medicina i psicologia són nuls, no discutiré la decisió del professional. El que sí que discutiré són les nocions musicals, tant seves com del denunciant. Perquè, els agradi o no, el jazz no només és un estil de música contemporània, sinó que n'és la base. En qualsevol cas, una cosa sí que està clara: per molt moderns i europeus que volguem semblar, seguim vivint en un país de pandereta.
Audio: "Flamingo Horizons" - Rova Saxophone Quartet
Però la cosa no s'acaba aquí: el concert va estar a punt d'interrompre's quan dos agents de
D'altra banda, no sé si és molt o poc habitual que metges i psicòlegs contraindiquin als seus pacients determinats gèneres musicals. Però com que els meus coneixements de medicina i psicologia són nuls, no discutiré la decisió del professional. El que sí que discutiré són les nocions musicals, tant seves com del denunciant. Perquè, els agradi o no, el jazz no només és un estil de música contemporània, sinó que n'és la base. En qualsevol cas, una cosa sí que està clara: per molt moderns i europeus que volguem semblar, seguim vivint en un país de pandereta.
Audio: "Flamingo Horizons" - Rova Saxophone Quartet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada