divendres, 17 de febrer del 2012

The Fotolog Years: July 25th, 2006

PENNY LANE
Liverpool, England


In Penny Lane there is a barber showing photographs 
Of every head he's had the pleasure to know. 
And all the people that come and go 
Stop and say hello. 


On the corner is a banker with a motorcar, 

The little children laugh at him behind his back. 

And the banker never wears a mack 
In the pouring rain, very strange. 



Penny Lane is in my ears and in my eyes. 

There beneath the blue suburban skies 
I sit, and meanwhile back 



In Penny Lane there is a fireman with an hourglass 

And in his pocket is a portrait of the queen. 
He likes to keep his fire engine clean, 
It's a clean machine. 



Penny Lane is in my ears and in my eyes. 

A four of fish and finger pies 
In summer, meanwhile back 



Behind the shelter in the middle of a roundabout 

The pretty nurse is selling poppies from a tray 
And tho' she feels as if she's in a play 
She is anyway. 



In Penny Lane the barber shaves another customer, 

We see the banker sitting waiting for a trim. 
And then the fireman rushes in 
From the pouring rain, very strange. 



Penny Lane is in my ears and in my eyes. 

There beneath the blue suburban skies 
I sit, and meanwhile back. 
Penny Lane is in my ears and in my eyes. 
There beneath the blue suburban skies, 
Penny Lane. 



Després del que va escriure el senyor Paul McCartney, poca cosa puc afegir. Avui fa una setmana que un dels meus somnis es va fer realitat al posar els meus peus a Penny Lane. La veritat és que és exactament com m'ho imaginava. Tal i com m'havien avisat, no hi ha absolutament res. Només aquesta senyal que l'Ajuntament va fer pintar a la paret perquè les plaques de ferro que antigament senyalitzaven el carrer en qüestió sempre acabaven desapareixent... I és que no cal dir-ho. D'haver-hi hagut una d'aquestes plaques metàl·liques dimarts passat, probablement ara estaria penjada en alguna paret de casa meva...

Penny Lane comença a Smithdown Place, una cruïlla per on passa Allerton Road, i s'acaba a Greenbank Road. La part a la qual els Beatles van dedicar la cançó és la inicial, on durant els anys 60 hi havia una mena de comunitat bohèmia, a l'estil de les del Soho londinenc o del Village novayorquès, però "en petit". L'esperit bohemi va desaparèixer anys enrere, però encara hi podreu veure la barberia...

Demà pujarem per Allerton Road fins a Menlove Avenue, on fa molts anys vivia un geni...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada