PEG ENTWISTLE
(1908-1932)
Sempre m'ha atret el romanticisme que envolta el suicidi. No parlo del suicidi com a via d'escapament d'un problema (puntual o no), sinó del suicidi com una de les maneres més romàntiques d'abandonar aquest món. De la mort com a màxima expressió del plaer més extrem i alliberador.
Pocs són capaços de viure aquesta experiència i fer-ho plenament, amb la intensitat i l'entrega que requereix un moment com la mort, que com recordava Jim Morrison, només es viu una vegada. Perquè només aquells que hagin viscut totes les experiències possibles, aquells que hagin viscut la vida al màxim, podran afrontar la mort com un nou repte.
Mort, vida, sexe, amor, rock'n'roll. Com vaig dir l'altre dia, tot és el mateix si ho vius intensament. Perquè tot es basa en l'entrega i l'honestedat.
Ahir a la nit vaig anotar mentalment una llista de llocs perfectes per al suicidi que jo hagués vist. El Golden Gate Bridge de San Francisco n'és un. El Putney Bridge de Londres, l'Empire State Building de NYC ila Tour Eiffel de París
tampoc faltaven a la llista. Però el més destacat (amb permís del Golden Gate)
és el cèlebre Hollywood Sign, al Mount Lee de Hollywood, California.
La nit del 18 de setembre de 1932, la jove actriu Peg Entwistle va anar fins a la lletra H del signe (que aleshores posava "Hollywoodland"). Un cop allà, es va treure la bossa i la jaqueta i les va deixar a la base de l'escala de manteniment de l'estructura. A continuació, va pujar per aquella mateixa escala fins a la part superior de la lletra. Un cop a dalt, va saltar. Tenia 24 anys. Irònicament, dos dies després va arribar a casa seva una carta on se li oferia un nou paper cinematogràfic, el d'una suicida.
L'endema del suicidi, una trucada anònima va alertar la policia de la troballa del cos. Els agents que van inspeccionar la zona van trobar, dins la bossa de Peg, una nota de suicidi: "Em temo que sóc una covarda. Em sap greu tot plegat. Si hagués fet això temps enrere, hauria estalviat molt de dolor". Res d'això, Peg. Tu no eres cap covarda. Ni parlar-ne.
Aviat, molt aviat, tornaré a visitar Hollywood. Ja fa molts anys que hi vaig estar. Ara em miraré aquell signe amb uns altres ulls. Ara no pensaré en una indústria cinematogràfica cada dia més podrida, sinó en el romanticisme de temps passats.
Audio: "Dream Baby Dream" - Suicide
(1908-1932)
Sempre m'ha atret el romanticisme que envolta el suicidi. No parlo del suicidi com a via d'escapament d'un problema (puntual o no), sinó del suicidi com una de les maneres més romàntiques d'abandonar aquest món. De la mort com a màxima expressió del plaer més extrem i alliberador.
Pocs són capaços de viure aquesta experiència i fer-ho plenament, amb la intensitat i l'entrega que requereix un moment com la mort, que com recordava Jim Morrison, només es viu una vegada. Perquè només aquells que hagin viscut totes les experiències possibles, aquells que hagin viscut la vida al màxim, podran afrontar la mort com un nou repte.
Mort, vida, sexe, amor, rock'n'roll. Com vaig dir l'altre dia, tot és el mateix si ho vius intensament. Perquè tot es basa en l'entrega i l'honestedat.
Ahir a la nit vaig anotar mentalment una llista de llocs perfectes per al suicidi que jo hagués vist. El Golden Gate Bridge de San Francisco n'és un. El Putney Bridge de Londres, l'Empire State Building de NYC i
La nit del 18 de setembre de 1932, la jove actriu Peg Entwistle va anar fins a la lletra H del signe (que aleshores posava "Hollywoodland"). Un cop allà, es va treure la bossa i la jaqueta i les va deixar a la base de l'escala de manteniment de l'estructura. A continuació, va pujar per aquella mateixa escala fins a la part superior de la lletra. Un cop a dalt, va saltar. Tenia 24 anys. Irònicament, dos dies després va arribar a casa seva una carta on se li oferia un nou paper cinematogràfic, el d'una suicida.
L'endema del suicidi, una trucada anònima va alertar la policia de la troballa del cos. Els agents que van inspeccionar la zona van trobar, dins la bossa de Peg, una nota de suicidi: "Em temo que sóc una covarda. Em sap greu tot plegat. Si hagués fet això temps enrere, hauria estalviat molt de dolor". Res d'això, Peg. Tu no eres cap covarda. Ni parlar-ne.
Aviat, molt aviat, tornaré a visitar Hollywood. Ja fa molts anys que hi vaig estar. Ara em miraré aquell signe amb uns altres ulls. Ara no pensaré en una indústria cinematogràfica cada dia més podrida, sinó en el romanticisme de temps passats.
Audio: "Dream Baby Dream" - Suicide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada