The Fotolog Years: May 10th, 2007

HOLLYWOOD SIGN
Griffith Park, Los Angeles, California


Situat en una de les carenes del Mount Lee, al Griffith Park, el signe de Hollywood és un dels monuments més emblemàtics, no només de L.A., sinó de California. I també un dels més ben vigilats: per evitar actes de vandalisme, la Hollywood Chamber of Commerce, entitat propietària del signe, ha instal·lat tanques, càmeres i alarmes al seu voltant. De tota manera, hi ha diferents punts de Griffith Park i de Hollywood des d'on es poden obtenir bones vistes d'aquestes lletres gegants.

El que avui es coneix com a Hollywood Sign va néixer el 1923 com un simple anunci temporal per promocionar una urbanització al peu del Mount Lee, part de la zona que actualment es coneix com Los Feliz. Una promoció immobiliària que va rebre el nom de Hollywoodland. Per aquest motiu, als seus inicis el signe tenia quatre lletres més (L, A, N, D). Dissenyat pel promotor immobiliari Thomas Fisk Goff, aquell anunci estava pensat per ser retirat al cap d'un any i mig, un cop s'haguessin venut les cases, però mai es va arribar a treure i va acabar esdevenint tot un símbol del paisatge de Hollywood.

El 1932, la jove aspirant a actriu Peg Entwistle va protagonitzar l'escena més tràgica de la història del signe al suicidar-se saltant des de la lletra H ( <A HREF="http://www.fotolog.com/oriol_stardust/10628780" TARGET=_top>http://www.fotolog.com/oriol_stardust/10628780</A> ). Amb el pas del temps, diferents actes de vandalisme i el progressiu abandó del signe van causar-ne un lent però continuat deteriorament. El capítol més notable d'aquesta etapa va tenir lloc a principis dels anys 40, quan un cotxe va caure des del cim de la muntanya i va destruir la lletra H. El conductor, Albert Kothe (irònicament, el cuidador del signe), es trobava sota els efectes de l'alcohol.

Ja el 1949, la Hollywood Chamber of Commerce va passar a fer-se càrrec del manteniment del Hollywood Sign, retirant-ne les quatre últimes lletres i restaurant la resta. Tot i això, les condicions ambientals van fer que el signe es tornés a deteriorar amb el pas dels anys. Finalment, el 1978 es va optar per retirar les antigues lletres i substituir-les per noves estructures, més resistents i pensades per aguantar les inclemències meteorològiques. Per tal de finançar el nou projecte, es va comptar amb donacions de celebritats com Gene Autry, Hugh Hefner o Alice Cooper, cada un dels quals va assumir l'import d'una lletra. Pel que fa a les lletres originals, es van subhastar a e-bay l'any 2005.

Molta gent associa aquest signe amb la gran mentida del somni americà, un model social totalment insostenible i una indústria cinematogràfica que s'ha convertit en una freda màquina de fer diners i vendre crispetes. Però jo prefereixo veure'l com aguna cosa més, com un símbol de la fàbrica de somnis que una vegada va ser aquesta indústria. Un símbol d'un Hollywood molt especial i entranyable. I un símbol també carregat de romanticisme. Un símbol que, com ja vaig explicar una vegada, encapçala la meva llista de llocs perfectes per a un suicidi (i que consti que amb això no vull donar idees a ningú: la visió que jo tinc del suicidi no té res a veure amb la sortida fàcil a cap problema, sinó amb l'actitud romàntica d'entrega a la mort que només pot tenir qui abans s'hagi entregat a la vida).

Veure el Hollywood Sign de prop era un dels meus grans somnis de tota la vida. I, tot i haver visitat L.A. molts anys enrere, només l'havia arribat a veure de lluny. Per això, l'instant en què el vaig tenir a aquesta distància va ser un dels moments més grans que he viscut mai. Un moment de somni fet realitat. I tot gràcies a una amiga que es va oferir a passar el matí amb mi i portar-me fins allà dalt. Un cop allà, amiga i servidor es van quedar sense paraules. I jo no podia evitar pensar en la Peg cada cop que mirava la lletra H. De fet, ella va ser un dels nostres temes de conversa, poca estona abans que la Crystal em fes la confessió més especial que mai m'han fet. Especial, perquè vaig ser dels primers a saber-ho, i pel lloc on m'ho va dir. I perquè sempre associaré aquest signe amb aquell moment. I perquè a la Peg li hauria agradat sentir-ho. N'estic segur.







Audio: "School's Out" - Alice Cooper
(perquè sonava per la ràdio quan pujàvem per Beachwood Drive, seguint els passos de la Peg, mentre vèiem cada cop més a prop les lletres de Hollywood)