The Fotolog Years: May 8th, 2007

WHISKY A GO GO
8901 Sunset Boulevard
West Hollywood, California


Probablement, el local més emblemàtic de Sunset Strip. El Whisky a Go Go, conegut també com The Whisky, va obrir les seves portes el 1964. Tot i que en un principi era només una discoteca (segons algunes fonts, la primera dels EUA), al cap de poc temps va començar a acollir concerts d'una banda resident liderada per Johnny Rivers. Durant aquests concerts, era freqüent veure una noia ballant dins d'una gàbia situada sobre l'escenari. El concepe de 'go-go engabiada' que des d'aleshores s'ha explotat tant va néixer, doncs, al Whisky.

De totes les bandes residents que hi van passar durant els primers anys, la més recordada és, sense cap mena de dubte, The Doors. Uns Doors que després del seu pas pel local de Sunset Strip esdevindrien llegendes absolutes del rock i un dels noms clau de la música del segle XX. A més, el Whisky també va esdevenir centre neuràlgic de la rica escena musical que s'estava gestant a L.A. a mitjans dels 60, acollint nombroses actuacions de grups com els Byrds, Buffalo Springfield, The Seeds o Love (que fins i tot van fer referència a la sala a la cançó "Between Clark and Hilldale" -el local es troba situat a Sunset Boulevard, entre els carrers Hilldale i Clark, amb el qual fa cantonada-).

Però no només grups locals actuaven al Whisky. La sala va esdevenir un referent de pas obligat per a diverses gires nacionals i internacionals. Grups de la British Invasion com els Kinks, els Who o Them (que hi van protagonitzar una històrica jam amb els seus teloners, ni més ni menys que The Doors), i més endavant Cream i els propis Led Zeppelin, hi protagonitzarien apoteòssiques actuacions, de la mateixa manera que ho farien un Frank Zappa que va aconseguir el seu primer contracte discogràfic arrel d'un concert al Whisky, o un Otis Redding que el 1968 immortalitzaria una llegendària actuació amb el disc en directe "In Person at the Whisky a Go Go". Uns altres mites del soul, Smokey Robinson & The Miracles, hi van enregistrar el seu popular tema "Going to a Go-Go" (el títol no podia ser més explícit), el 1966.

Amb el pas dels anys, el Whisky esdevindria doncs un referent, no només de l'escena musical del sud de California, sinó també de la contracultura de finals dels anys 60, transformant-se en un dels centres de les revoltes juvenils que van tenir lloc el 1966 a Sunset Strip. El seu paper com a aparador de les últimes tendències musicals es mantindria a finals dels anys 70 i principis els 80, quan va donar cabuda a joves formacions de punk i new wave. Posteriorment, un Whisky ja remodelat va esdevenir l'epicentre mundial de la nova onada de glam i hard rock que van protagonitzar bandes angelines com Mötley Crüe o, anys més tard, Guns N'Roses.

Això, sense oblidar que el local va continuar acollint gires de grups nacionals i internacionals. Bandes com Metallica o Oasis van passar pel seu escenari abans d'omplir grans recintes. El local fins i tot es va fer ressò del fenòmen grunge abans que aquest esclatés a nivell internacional, acollint nombroses actuacions de grups de Seattle com Nirvana, els Melvins o Soundgarden. Una autèntica llàstima, per tant, que aquell esperit aventurer i aquella voluntat d'apostar per propostes noves i plenes de substància fresca hagi desaparescut.

Actualment, el Whisky viu del seu il·lustre passat i, a no ser que es tracti de noms consagrats, cobra un import a tots els grups que hi volen tocar, la qual cosa suposa una barrera per a joves formacions que mai rebran al Whisky l'empenta que va permetre a uns Doors o a uns Guns N'Roses arribar on van arribar. Ara, aquest local és un més dels molts clubs gestionats en funció de xifres econòmiques, entregat al pop-punk prefabricat i apte per a les masses consumidores d'MTV i similars, i a grups de metal de tercera, amb moltes ganes de cridar, però absolutament res a dir. Una autèntica llàstima.

Per cert, fa pocs mesos, els recentment reunits Police van dur a terme aquí mateix un dels primers assajos de la seva nova gira mundial. Un assaig que es va retransmetre en directe a través d'internet. I una operació que, de ben segur, va permetre als actuals propietaris del Whisky endur-se'n un bon grapat de dòlars. I llavors es dediquen a cobrar als grups que comencen... Patètic !!!










Audio: "Maybe the People Would Be the Times or Between Clark and Hilldale" - Love