Punt de trobada melòman a Les Basses

Kristin Hersh, en solitari.

24è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT

Espai Jove Les Basses, Barcelona

9 de febrer de 2019

El gran encert del Minifestival al llarg de les seves 24 edicions no ha estat tan sols la confecció d'un segell de qualitat propi basat en la coherència i el rigor a l'hora de triar els artistes que programa, sinó sobretot la consolidació d'un públic essencialment minoritari però vocacionalment incondicional que any rere any acut a la cita melòmana amb l'ànim d'escoltar música i no pas de fer instagrams. El mateix que va fer penjar la nit passada el cartell de sold out a Les Basses, epicentre del Mini des de fa ja uns quants anys i escenari per on van desfilar una icona de la música alternativa com és Kristin Hersh i tota una colla de valors emergents de procedència i backgrounds diversos però sempre complementaris. Que el respectable gaudís de tot plegat per menys del que pot arribar a costar un menú de migdia en qualsevol restaurant de Barcelona, és un altre punt a sumar a la llista d'encerts.

Van trencar el gel els barcelonins Estruç, representants de l'escena autòctona i primer moment àlgid de la nit. Post-punk d'escola No Wave, ritmes angulars i hipnòtics, i desenvolupaments instrumentals gairebé progressius en contrast amb una refinada sensibilitat melòdica i la veu dolça però serena d'Ota Quílez. L'excursió psicodèlica amb què es van acomiadar va deixar el llistó molt alt per als nord-americans Free Cake For Every Creature, que van disminuir revolucions amb un pop a baixíssima fidelitat i ocasionalment a càmera lenta, que tant podia remetre a l'antifolk més desacomplexat com a les formes més amables del so C-86. Tot seguit, Night Flowers van refermar-se com a valor a l'alça de l'indie britànic amb un discurs que tant beu del shoegaze o el post-punk com del pop en clau FM d'uns Fleetwood Mac o, per buscar referents més propers, unes Haim.

Menció a part es mereix l'actuació de Kristin Hersh, reclam principal del cartell per mèrits i trajectòria, i un d'aquells fars a partir dels quals es podria haver guiat perfectament qualsevol dels artistes amb qui va compartir escenari la nit passada. Venia a presentar "Possible Dust Clouds" (2018), el més elèctric de tots els àlbums que ha facturat en solitari, però ho va fer sense cap altre suport que el de la seva guitarra i una d'aquelles veus que guanyen amb el pas dels anys. Intensitat en augment i tot un recital de punk acústic on no van faltar títols tan totèmics com "Your Ghost", mirades al repertori de Throwing Muses com "City of the Dead" i fins i tot una estripada lectura de la tradicional "Wayfaring Stranger". Van tancar la nit les madrilenyes Cariño amb tot un arsenal de pop vitamínic i desenfadat, ideal per a rebaixar tensions i anar-se'n a casa de molt bon humor.