Punt de trobada melòman a Les Basses

Kristin Hersh, en solitari.

24è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT

Espai Jove Les Basses, Barcelona

9 de febrer de 2019

El gran encert del Minifestival al llarg de les seves 24 edicions no ha estat tan sols la confecció d'un segell de qualitat propi basat en la coherència i el rigor a l'hora de triar els artistes que programa, sinó sobretot la consolidació d'un públic essencialment minoritari però vocacionalment incondicional que any rere any acut a la cita melòmana amb l'ànim d'escoltar música i no pas de fer instagrams. El mateix que va fer penjar la nit passada el cartell de sold out a Les Basses, epicentre del Mini des de fa ja uns quants anys i escenari per on van desfilar una icona de la música alternativa com és Kristin Hersh i tota una colla de valors emergents de procedència i backgrounds diversos però sempre complementaris. Que el respectable gaudís de tot plegat per menys del que pot arribar a costar un menú de migdia en qualsevol restaurant de Barcelona, és un altre punt a sumar a la llista d'encerts.

Van trencar el gel els barcelonins Estruç, representants de l'escena autòctona i primer moment àlgid de la nit. Post-punk d'escola No Wave, ritmes angulars i hipnòtics, i desenvolupaments instrumentals gairebé progressius en contrast amb una refinada sensibilitat melòdica i la veu dolça però serena d'Ota Quílez. L'excursió psicodèlica amb què es van acomiadar va deixar el llistó molt alt per als nord-americans Free Cake For Every Creature, que van disminuir revolucions amb un pop a baixíssima fidelitat i ocasionalment a càmera lenta, que tant podia remetre a l'antifolk més desacomplexat com a les formes més amables del so C-86. Tot seguit, Night Flowers van refermar-se com a valor a l'alça de l'indie britànic amb un discurs que tant beu del shoegaze o el post-punk com del pop en clau FM d'uns Fleetwood Mac o, per buscar referents més propers, unes Haim.

Menció a part es mereix l'actuació de Kristin Hersh, reclam principal del cartell per mèrits i trajectòria, i un d'aquells fars a partir dels quals es podria haver guiat perfectament qualsevol dels artistes amb qui va compartir escenari la nit passada. Venia a presentar "Possible Dust Clouds" (2018), el més elèctric de tots els àlbums que ha facturat en solitari, però ho va fer sense cap altre suport que el de la seva guitarra i una d'aquelles veus que guanyen amb el pas dels anys. Intensitat en augment i tot un recital de punk acústic on no van faltar títols tan totèmics com "Your Ghost", mirades al repertori de Throwing Muses com "City of the Dead" i fins i tot una estripada lectura de la tradicional "Wayfaring Stranger". Van tancar la nit les madrilenyes Cariño amb tot un arsenal de pop vitamínic i desenfadat, ideal per a rebaixar tensions i anar-se'n a casa de molt bon humor.

Kristin Hersh i Night Flowers al Minifestival

Kristin Hersh, de celebració - Foto Peter Mellekas.

En un moment en què tot sembla haver de ser gran i desproporcionat, és digne d'aplaudir que encara hi hagi gent disposada a pensar en petit. Que enmig d'un panorama cada vegada més saturat i uniformitzat sobrevisquin iniciatives pioneres i encara singulars com el MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT. La incombustible Kristin Hersh i els refrescants Night Flowers seran els caps de cartell de la seva 24a edició, el 9 de febrer a l'Espai Jove Les Basses.

Kristin Hersh està de celebració per partida doble. D'entrada perquè aquest mes de gener es commemora el 25è aniversari del seu primer disc en solitari, un "Hips and Makers" (1994) que li va permetre diversificar el seu discurs i consolidar la seva empremta més enllà de l'òrbita de Throwing Muses. I sobretot perquè la passada tardor va lliurar un dels plàstics més inspirats i sorprenents que mai hagi arribat a signar al marge de la banda mare, "Possible Dust Clouds" (2018). Deu peces on la nord-americana recupera musculatura rockera i tensió elèctrica, distanciant-se per moments del folk que ha definit la seva obra solista i abraçant textures pròpies de 50FootWave o dels mateixos Throwing Muses.

La presència de Hersh és el gran reclam de la 24a edició del Minifestival de Música Independent (Espai Jove Les Basses, dissabte 9 de febrer). Una cita que tornarà a aplegar passat, present i futur de la música alternativa tant d'aquí com de fora, i on també crida l'atenció el nom de Night Flowers. El quintet londinenc debutarà als nostres escenaris després d'haver actuat en alguns dels festivals més anomenats del Regne Unit. El seu disc de debut, "Wild Notion" (2018), conjuga les formes més melòdiques del shoegaze, el post-punk i fins i tot el power pop, i sens dubte contrasta amb el pop a baixíssima fidelitat de Free Cake For Every Creature, projecte personal de la nord-americana Katie Bennett que farà les delícies tant dels seguidors de Moldy Peaches com dels de Courtney Barnett. El capítol estatal l'encapçalen el pop desenfadat i vitamínic de les madrilenyes Cariño i els ressons No Wave dels barcelonins Estruç.

A banda de la jornada central a Les Basses, el Minifestival -Mini pels amics- ha programat un any més tota una sèrie d'actuacions de petit format a l'escenari de l'FNAC L'Illa Diagonal. Donaran el tret de sortida el 19 de gener els barcelonins Mild Antics i White Hounds. Els primers posen al dia el folk rock i el so Americana entès a la manera de Byrds, The Band o Flying Burrito Brothers. Els segons practiquen un contundent rock de guitarres en sintonia amb els Sonic Youth més urgents i melòdics. I el 2 de febrer serà el torn de la gironina Dácil i el també barceloní Dino Ratso. La primera presentarà "Mamma Shark" (2018), un dinàmic exercici de rock alternatiu produït per Marc Parrot. El segon, antiheroi i cronista per excel·lència de la Barcelona que no surt a les postals, defensarà el seu flamant darrer treball, de títol homònim (2018).

Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web

Estruç presenten "Peça fugaç"

Estruç.

ESTRUÇ + VÀLIUS + ESPÍGOL

Sala BeGood, Barcelona

12 de gener de 2018

Sempre que penso en allò que es va anomenar No Wave, la resposta de la Nova York subterrània al post-punk britànic de finals dels 70, m'imagino escenes molt semblants a la que Estruç van protagonitzar la nit passada a la sala BeGood. Locals de dimensions més aviat reduïdes on la foscor és estructural, audiències minoritàries però conscients del que tenen davant mateix dels nassos, projeccions hipnòtiques i en ocasions punyents, i per damunt de tot una banda que té com a principals raons de ser el caos i la bellesa que aquest porta implícita.

Estruç poden sonar puntualment a Sonic Youth, Television o Teenage Jesus & The Jerks, però també a Slits, This Heat i fins i tot la primera Patti Smith. Sempre partint d'una base instrumental hipnòtica, urgent i en ocasions cacofònica que contrasta en tot moment amb la veu càlida i dolça d'Ota Quílez. La d'ahir era la seva nit perquè presentaven el seu primer disc oficial, un "Peça fugaç" (2018, The Indian Runners / El Mamut Traçut / Estruç) que van repassar íntegrament. I perquè títols com "És tard, noi" o sobretot "Com sempre" ja es perfilen com a himnes subterranis de la Barcelona més valenta i inconformista.

Abans havien actuat dues bandes amigues que naveguen per coordenades no necessàriament idèntiques però sí complementàries a les d'Estruç. El duet de post-punk minimalista Vàlius, ampliat amb la prodigiosa veu d'aquell tornado escènic que és Carlota Serrahima. Una equació infal·lible i un directe tan dinàmic com contundent que va acabar amb un multitudinari pogo a peu d'escenari. I Espígol, una formació integrada per components de The Missing Leech, Capità Pilgrim, Black Fanegas i Ran Ran Ran que es passeja pels territoris del noise, la psicodèlia i el post-punk més expansiu. Els deu àcids minuts d'"Han tancat les mines" van esdevenir un dels grans moments de la nit.

Estruç.

Espígol.

Vàlius amb Carlota Serrahima.

Recomanació: Estruç, Espígol i Vàlius a BeGood

Ja tenim aquí el primer gran disc d'aquest 2018. O el que és el mateix, l'esperadíssim debut oficial dels barcelonins Estruç. "Peça fugaç" són onze hipnòtics comprimits de noise pop i torrencial post-punk on ressonen els fantasmes de Television, Sonic Youth, Bush Tetras i els Contortions de James Chance. Poden escoltar-lo a Bandcamp o, encara millor, adquirir-lo en format físic i palpable al concert de presentació que Estruç oferiran aquest divendres, 12 de gener, a la sala BeGood. Els acompanyaran dues bandes amigues com són els imprescindibles i sempre refrescants Vàlius i Espígol, alter ego experimental i sorollista del polifacètic Maurici Ribera (The Missing Leech). Els propis Estruç amenitzaran la nit des dels plats en una sessió conjunta amb Amexxx Dj's. Més informació i entrades aquí.

El primer àlbum d'Estruç

Fins ara han estat un dels secrets més ben guardats de l'indie català, i el seu primer àlbum promet ser un dels grans debuts de 2018. Es titularà "Peça fugaç", veurà la llum a principis del mes de gener i hauria de posar d'una vegada per totes el nom d'Estruç al punt de mira de qualsevol radar que sàpiga apreciar valors com l'originalitat, la singularitat o la sensibilitat. Com a mostra, les peces que n'han avançat a través de Youtube.