+ S.G. GOODMAN
Civic Hall, Wolverhampton
23 de novembre de 2024
Ahir a la nit vaig poder assistir al concert que Jason Isbell And the 400 Unit van fer al Civic Hall de Wolverhampton. Presentació d'un "Weathervanes" (2023) que molt probablement acabarà assolint la condició de clàssic dins de la discografia del d'Alabama, si és que encara no ho ha fet.
Actuació rodona de cap a peus, de la qual em quedo sobretot amb una torrencial "King of Oklahoma", des d'ara mateix una de les seves grans cançons. També amb el gran final que va segellar una pantanosa "This Ain't It", on Isbell i Sadler Vaden es van marcar un diàleg de guitarres dels que no s'escolten cada dia.
Va ser emocionant també escoltar perles pretèrites –pilars indiscutibles al cànon de qui va ser guitarrista de Drive-By Truckers- com "Alabama Pines" o "Cover Me Up". Aquesta última, fràgil com ella sola, la va cantar com si l'acabés de compondre allà mateix, en un dels moments més emocionants de la nit.
 |
| S.G. Goodman. |
Abans havia actuat S.G. Goodman en condició d'artista convidada. Presentava el notable "Teeth Marks" (2022). I va dir tot allò que una pot arribar a dir amb l'únic suport d'una guitarra, quan li ha tocat viure als marges de la mateixa societat que l'ha vist créixer.
Entre cançó i cançó es va servir de l'humor i la ironia per relatar el dia a dia d'un artista teloner, també per reflexionar sobre què pot significar la imminent segona presidència de ja saben vostès qui. La final "Space and Time" va semblar ahir a la nit un cant a tot el que es va perdre el 5 de novembre passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada