Please don't be long
Please don't you be very long
Please don't be long
Or I may be asleep
(The Beatles)
El Baix Montseny, juliol de 2026.
diumenge, 12 de juliol del 2026
dissabte, 11 de juliol del 2026
Parlant amb Pattie Boyd
No acostumo a posar fotos meves a l'entorn digital, però això d'avui és diferent, perquè no cada dia tens el privilegi de seure al costat d'una llegenda. Hem parlat amb Pattie Boyd de George Harrison, dels Beatles, d'Eric Clapton, de la seva carrera com a model i fotògrafa, i fins i tot de Bob Dylan (no, no ho he pogut evitar). Moltes gràcies a l'Estartit Beatles Weekend per una experiència que no oblidaré mai, però sobretot per organitzar cada any un festival com aquest. And thanks a lot Pattie Boyd for the good vibes and for making everything so easy. It has been an absolute pleasure talking to you. La foto és de la gran Eva Godàs.
divendres, 10 de juliol del 2026
All Things Must Pass
Now the darkness only stays at night time
In the morning it will fade away
Daylight is good
At arriving at the right time
But it's not always going
To be this grey
All things must pass
All things must pass away
(George Harrison)
Les Franqueses del Vallès, juliol de 2026.
dijous, 9 de juliol del 2026
Bonnie Tyler (1951-2026)
Ha mort Bonnie Tyler, aquella cantant de veu rasposa que va tocar el cel amb himnes de la mida de "Total Eclipse of the Heart" o "The Best" –ella la va gravar abans que Tina Turner–. Recordo que la vaig descobrir al soterrani de l'enyorada Discos Balada del carrer Pelai de Barcelona, una tarda de finals d'estiu de fa una eternitat, en què vaig adquirir a preu de saldo el seu segon àlbum, "Natural Force" (1978), petita perla country rock que s'obria amb l'immortal "It's a Heartache", i que contenia sucoses mirades als cançoners d'Stevie Wonder i Aretha Franklin. A dia d'avui segueix sent el meu preferit.
dilluns, 6 de juliol del 2026
A l'Estartit Beatles Weekend amb Pattie Boyd
El cap de setmana vinent serem a l'Estartit Beatles Weekend parlant amb la gran Pattie Boyd, fotògrafa, model i icona de la Swinging London. Va estar casada amb George Harrison i amb Eric Clapton, i va inspirar cançons com "Something", "Layla" o "Wonderful Tonight". Aquelles històries sobre les quals nosaltres tant hem llegit, ella les va viure en primera persona, i dissabte ens les explicarà de viva veu. Més informació en aquest enllaç.
"Far from Any Road"
And the rattlesnakes unfold
Mountain cats will come to drag away your bones
(The Handsome Family)
Les Franqueses del Vallès, juliol de 2026.
diumenge, 5 de juliol del 2026
Una placa de The Who
Una placa ret homenatge a The Who al Walk of Fame de Camden Town. Està situada davant de la parada de metro de la Northern Line. Cal estimar aquelles ciutats que recorden, reivindiquen i tenen cura dels seus llegats melòmans. Londres, juny de 2026.
dissabte, 4 de juliol del 2026
Entre màquines i tubs
Avui fa quatre anys vaig veure com tot un equip de persones es mobilitzava, literalment, per salvar-me la vida. Són coses que impacten, que et canvien completament, i fins i tot et poden fer adonar que importes més del que et pensaves. Avui fa quatre anys que vaig sortir d'un hospital, vaig caminar fins al mar i me'l vaig mirar com mai abans l'havia mirat, perquè durant dues o tres hores m'havia fet a la idea que potser no el tornaria a veure mai més. Aquella tarda em vaig prometre que cada dia de la resta de la meva vida seria conscient del que aquell equip de persones havia fet per mi, i el viuria en conseqüència. No sempre ho he aconseguit, perquè soc humà i no perfecte, però dono fe que des d'aleshores he mirat la vida d'una altra manera i que les meves prioritats ara són unes altres. Avui m'agradaria dir Visca la Sanitat Pública (i els orelluts que tant la qüestionen, espero que no la necessitin mai, perquè no se la mereixen). La fotografia és de diumenge passat i està feta des d'un avió sortint de l'aeroport de Heathrow. Perquè aquella tarda de fa quatre anys també vaig perdre la por de volar.
El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà
Tu no pots deixar-me sense el teu alè,
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment
Tu respira poc a poc, tranquil·lament
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent
Tu adormida en algun lloc, serenament,
Que jo et vetllo el somni entre la gent
Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal,
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant
A la platja dels records t'imagino tot cantant,
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià
(Els Pets)
dijous, 2 de juliol del 2026
Unes ulleres de Lennon
La mirada d'un Beatle, i tot allò que deu haver arribat a veure. Unes ulleres de John Lennon, exposades al Hard Rock Cafe de Piccadilly Circus. Londres, juny de 2026.
dimecres, 1 de juliol del 2026
Canvis a la banda de Dylan
Canvis sobtats a la banda de Bob Dylan. Doug Lancio i Bob Britt, els dos guitarristes que l'havien acompanyat des de l'inici de la gira Rough and Rowdy Ways la tardor de 2021, han sortit de la formació amb dies de diferència i amb una gira nord-americana a ple rendiment. Als seus llocs hi han entrat Julian Lage (qui sap si de forma permanent, ja que té compromisos pel seu compte) i Joel Paterson, dos músics amb background jazzístic i dos registres que encaixen plenament amb l'estètica del Dylan post-RRW. Com de costum, ningú sap amb exactitud què ha passat ni què passarà a partir d'ara. Sigui com sigui, Dylan segueix en marxa, mirant endavant, com qui no vol comptar quilòmetres sinó fer-ne més. Trobarem molt a faltar a Lancio i a Britt, però l'horitzó que es perfila és, com a mínim, engrescador.
"Animals"
You got to be crazy, you gotta have a real need
Gotta sleep on your toes and when you're on the street
You got to be able to pick out the easy meat with your eyes closed
(Pink Floyd)
Battersea Power Station. Londres, juny de 2026.
dimarts, 30 de juny del 2026
Regent Sounds Studio
Aquesta és la seu de l'històric Regent Sounds Studio, que avui és una botiga de guitarres. Aquí van gravar els seus àlbums de debut els Rolling Stones i Black Sabbath –aquests últims també hi van facturar part de "Paranoid"–. Jimi Hendrix, Elton John i fins i tot els Beatles hi havien enregistrat algunes de les seves primeres maquetes.
Els propietaris del negoci han restaurat el cartell de la façana. A l'interior, la sala on antigament es situaven els músics és perfectament visible i s'hi exposen guitarres, amplificadors i complements. I el personal que hi treballa, molt amable, t'orienta prou bé perquè tu mateix et puguis imaginar com devien ser aquelles sessions.
Regent Sounds Studio està situat a Denmark Street, un petit carrer del centre de Londres que fa cantonada amb Charing Cross Road i que es troba a tocar del Soho. Al seu moment se'l coneixia com el Tin Pan Alley londinenc, i durant una temporada va arribar a ser l'epicentre de la indústria musical del Regne Unit.
No cal dir que avui aquesta indústria gravita en altres coordenades. Mentrestant, Denmark Street va ple de botigues d'instruments com la que ens ocupa, i fins i tot hi ha algun local que ofereix música en directe. Només per això, s'hi respira un ambient molt més sa que en determinades escoles de negoci musical que tenim a Barcelona.
 |
| La sala on es posaven els músics, avui plena de guitarres. |
dilluns, 29 de juny del 2026
L'estàtua d'Amy Winehouse
Una estàtua recorda Amy Winehouse a Camden, el barri on va viure i on va morir el 23 de juliol de 2011. Queden lluny els dies dels escàndols, el sensacionalisme més llefiscós i les cròniques d'aquells concerts erràtics que també són part de la llegenda. Perduren la música i el llegat de qui la va cantar. A un mes de commemorar-se el 15è aniversari del seu traspàs, l'autora de "Back to Black" és tan eterna com la seva obra. Dels que fa 15 anys la posaven a parir ja no se'n recorda ningú.
Londres, juny de 2026.
El banc de Kirsty MacColl
An empty bench in Soho Square. Al centre de Londres hi ha un banc dedicat a la memòria de Kirsty MacColl, inspirat en la lletra de la cançó "Soho Square". Ahir al matí m'hi vaig acostar i no era buit, l'ocupava un matrimoni d'edat avançada –perquè els bancs estan fets per això, per seure-hi–. Al veure'm arribar, la dona em va preguntar si buscava el banc de Kirsty MacColl. Quan vaig respondre que sí, tant ella com el seu marit em van obsequiar amb els seus millors somriures i es van aixecar per deixar-me veure la placa commemorativa. Hi ha gestos molt petits que et poden alegrar tot un dia, i veure com s'il·lumina el rostre d'una àvia anglesa mentre pronuncia el nom de Kirsty MacColl és una d'aquelles coses que no tenen preu.
Londres, juny de 2026.
Bar Italia
There's only one place we can go
It's around the corner in Soho
Where other broken people go
Let's go
(Pulp)
Bar Italia. Londres, juny de 2026.
diumenge, 28 de juny del 2026
The Great Gig in the Sky (2)
The Great Gig in the Sky
(Pink Floyd)
London Heathrow Airport, juny de 2026.
Caràtules als carrers de Londres
 |
| Abbey Road. |
Caràtules de discos a la via pública. "Abbey Road" (The Beatles), "The Clash" (The Clash), "(What's the Story) Morning Glory?" (Oasis) i "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" (David Bowie). Londres, juny de 2026.
 |
| Morning Glory (Berwick Street). |
 |
| The Clash Steps. |
 |
| Ziggy Stardust (Heddon Street). |
Un tatuatge d'Ernest Tubb
Cal admirar a qui fa de la seva passió una forma de vida. Un devot de la música country, amb la mítica Ernest Tubb Record Shop tatuada al braç, ahir al vespre esperant que comencés el concert de Garth Brooks al Hyde Park de Londres.
Garth Brooks conquereix Londres
BST Hyde Park
Hyde Park, Londres
27 de juny de 2026
Garth Brooks fent-se un bany de masses al Hyde Park de Londres com a cap d'un cartell que també tenia com a reclams a Zac Brown Band i Ashley McBryde. La superestrella del country ha batut aquesta nit el rècord de convocatòria del festival BST Hyde Park -70.000 persones-, en l'últim dels tres concerts que tenia programats enguany -l'únic a Europa, el primer al Regne Unit en tres dècades-.
Majestuós inici amb "Rodeo", bateria de clàssics per parar un tren -"Papa Loved Mama", "The River", "The Thunder Rolls", "If Tomorrow Never Comes", "That Summer"-, cites a Bob Seger, Billy Joel i els Oak Ridge Boys -aquell "Callin' Baton Rouge"-, i gran final amb la canònica "Friends in Low Places".
El d'Oklahoma va ser el nom més massiu del country durant la dècada dels 90, i segueix sent un dels artistes que més discos han venut als Estats Units. Des de fa anys és molt car de veure en directe. El temps dirà si això d'avui ha estat històric. De moment, i malgrat les pèssimes condicions de so, uns quants milers d'ànimes ens hem pogut treure una espina que teníem clavada des de feia dècades.
dissabte, 27 de juny del 2026
Starman Was Here
Starman Was Here. O David Bowie, que vindria a ser el mateix. Londres és l'únic lloc del món on pots sortir d'un concert de blues passada la mitjanit i, en qüestió de minuts, plantar-te a la caràtula de Ziggy Stardust.
Blues al Soho
Ain't Nothin' But, Londres
26 de juny de 2026
Dexter Shaw & The Wolftones tocant aquesta nit a Ain't Nothin' But. Una banda de blues genuïnament londinenca, actuant en un club del Soho que és pràcticament un santuari d'aquest estil musical a la capital britànica.
El blues, gènere essencialment afroamericà, es troba plenament arrelat a Londres des dels dies d'Alexis Korner, els Yardbirds i els primers Rolling Stones. Bandes que van fer la seva partint de les influències que els arribaven des de Memphis o Chicago.
No cal dir que, si allò passés avui, de seguida sortirien els cagadubtes de rigor a titllar-ho d'apropiació cultural. Sis dècades enrere, en canvi, Clapton o els Stones alternaven sense problemes amb Howlin' Wolf i B.B. King, que alhora veien com l'abast de la seva música esdevenia global.
Dexter Shaw manté viva tota aquella tradició. La de Memphis i la de Chicago, la de Mississippi i la de Texas. També la del mateix Soho on aquesta nit ha despatxat una bona dosi de rhythm & blues elèctric i greixós jump blues.
divendres, 26 de juny del 2026
Londres, 15 anys després
L'últim cop que vaig ser a Londres, el Regne Unit tenia una reina i era dins de la Unió Europea, els cartells lluminosos de Piccadilly Circus tenien força més caràcter del que tenen avui, Shane MacGowan encara era viu i actuava a Brixton per Nadal, Amy Winehouse també era viva i mitja ciutat anava plena de les farres que es fotia a Camden, i el món (en general) era força més amable. He tornat a Londres, 15 anys després de l'últim cop. Tot ha canviat, res és el mateix, però m'està agradant més del que em pensava.
Londres, juny de 2026.
dijous, 25 de juny del 2026
True Love Travels on a Gravel Road
True Love Travels on a Gravel Road
(Dallas Frazier / A.L. "Doodle" Owens, via Elvis Presley)
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
dimarts, 23 de juny del 2026
John Barleycorn must die
There were three men came out of the west
Their fortunes for to try
And these three men made a solemn vow:
John Barleycorn must die
(Tradicional anglesa versionada per Traffic)
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
dilluns, 22 de juny del 2026
Clive Davis (1932-2026)
Ha mort Clive Davis, executiu, caçatalents i gegant de la indústria del disc en un moment en què aquesta encara no havia assumit dinàmiques pròpies d'un entramat financer. Va ser president de Columbia Records entre 1967 i 1973, període durant el qual va fer enlairar carreres com les de Santana, Bruce Springsteen, Aerosmith o Janis Joplin.
Aquesta última, que aleshores encara encapçalava els malaguanyats Big Brother and the Holding Company, la va fitxar ell personalment després de veure-la actuar al festival de Monterey. Corria l'estiu de 1967 i encara faltava ben bé mig segle perquè les grans disqueres es dediquessin a rastrejar 'likes' i a comptar seguidors, en lloc d'anar a buscar el talent al seu hàbitat natural.
Expulsat de Columbia arran d'un escàndol com els que solen petar de tant en tant a la Moncloa, va fundar la totpoderosa Arista, primera llar dels Outlaws i de Patti Smith, i a la llarga de Grateful Dead i Whitney Houston (una de les seves grans apostes). Davis, que sumava 94 primaveres al moment de traspassar, no tenia cap grau en Història de l'Art ni cap màster en Gestió Cultural, sinó una oïda fora de sèrie i una passió innata per la música.
Pink Breath of Heaven
Radikal Music Club, Granollers
21 de juny de 2026
Els nord-americans Pink Breath of Heaven van tancar ahir al Radikal una gira que els ha portat per bona part del Vell Continent durant aquest mes de juny, i els ha servit per presentar el seu primer àlbum, "Colors Make a Sound" (2025). Originari de San Francisco, el quintet sap obrir-se camí en les coordenades més denses i atmosfèriques del shoegaze, sense perdre de vista l'herència psicodèlica de la ciutat que els ha vist créixer i foguejar-se. En poc menys d'una hora en van tenir prou per enfilar un viatge còsmic d'anada i tornada, segellant pel camí tota una vetllada d'alta tensió. Alguns sou massa joves per recordar-ho, però hi va haver un temps en què solíem anar al parc del Fòrum a descobrir bandes com aquesta.
Illa Carolina, set anys després
Radikal Music Club, Granollers
21 de juny de 2026
Ahir vam assistir al retorn d'Illa Carolina, que van actuar a la sala Radikal set anys després del que havia estat el seu últim concert amb la formació completa –i van anunciar nou disc de cara a la tardor–. Tarda de retrobament amb velles cares conegudes, però sobretot amb un repertori en què els encerts es compten a grapats. Aquí vam tenir "La cursa d'honor", "Rei Tritó", "Lentes corrents", "Bellavista" o "1986". Píndoles de pop a contrallum, ric en melodia, amb el punt just de sofisticació i una dosi extra de malenconia. El so d'allò que una vegada es va anomenar indie, testimonis d'un temps en què el pop en català es va atrevir a ser modern.
diumenge, 21 de juny del 2026
Del Dràstik a la Tintorera, altres escenaris possibles
 |
| Uri y Los Cucharas, a la festa de La Tintorera. |
Després vàrem anar fins a la plaça Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès, on l'Ateneu Popular La Tintorera celebrava la cinquena edició de la seva festa de primavera amb un triple concert de bandes de proximitat, amb el rock desvergonyit dels recentment reunits Uri y Los Cucharas com a plat fort.
La festa de la Tintorera respon a molts dels principis que Nando Cruz havia defensat durant la presentació al Dràstik, per no dir a tots. Una iniciativa comunitària, que neix del territori i que s'adreça a la mateixa gent del territori, que posa la música al centre i on el retorn no es mesura en xifres.
A la festa de la Tintorera, el públic melòman hi alternava amb els avis i les àvies del barri, el disc jockey que acabaria tancant la nit preparava entrepans a l'hora de sopar, i un dels responsables de la programació musical servia cerveses a la barra després d'atendre la premsa. I Los Cucharas es van marcar un senyor concert, anant molt més enllà d'aquell hit de finals dels 90 que en absolut capta l'essència del grup.
dissabte, 20 de juny del 2026
Sis dècades de "Blonde on Blonde"
Es commemora avui el 60è aniversari de "Blonde on Blonde", una de les obres magnes de Bob Dylan, també un dels capítols essencials de la història de la música enregistrada. Quatre cares que recullen dècades (segles) de tradició musical nord-americana, les posen al dia i obren rutes que arriben fins als nostres dies. Però sobretot una col·lecció de cançons que fan tots els honors a la seva condició, i més de mig segle després encara refermen l'etern misteri de l'home de la fotografia fora de focus.
Mentre aquí commemorem els 60 anys de "Blonde on Blonde", el seu autor segueix immers en una atapeïda gira nord-americana amb repertoris que donen cabuda a tot menys a la nostàlgia –als últims concerts no ha caigut una sola peça de l'obra que ens ocupa–. Dylan, aleshores i avui, fent el que li dona la gana. A saber, les últimes cròniques parlen de la incorporació de tot un Julian Lage a la seva banda d'acompanyament, ocupant el lloc de Doug Lancio a la guitarra.
Va passar dimecres a Santa Barbara i es va repetir dijous a Highland, Califòrnia. A falta d'escoltar els bootlegs de rigor, a falta de confirmar si es tracta d'una incorporació definitiva o d'una suplència temporal –potser aquesta nit sortirem de dubtes–, la idea de contemplar Dylan i Lage fent música en un mateix escenari em sembla com a mínim suggeridora –l'estil del guitarrista encaixa com pocs en l'estètica post-Rough and Rowdy Ways–. Esperant que es resolgui la incògnita, seguirem celebrant l'aniversari d'un plàstic que encara avui assenyala un punt i a part.
divendres, 19 de juny del 2026
Mountain Jam
Mountain Jam, la dels Allmans.
El Turó de les Mentides, amb el Montseny al fons.
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
dimarts, 16 de juny del 2026
In every leaf that trembles
In every grain of sand
(Bob Dylan)
Llerona, juny de 2026.
dilluns, 15 de juny del 2026
Nando Cruz presenta 'Microfestivales' al Dràstik
Dissabte serem al Dràstik de Granollers amb Nando Cruz, que ens vindrà a presentar el llibre "Microfestivales y otros escenarios posibles", el títol del qual ho diu tot. Amenitzarà la vetllada el retorn als plats de Pendereki DJ. Veniu, que ens ho passarem bé!
James Blood Ulmer (1940-2026)
El nom de James Blood Ulmer hauria de sortir molt més sovint del que surt, quan es parla de virtuosos de la guitarra. I en aquells rànquings sempre tan discutibles com entretinguts que assenyalen els millors guitarristes de la història, probablement també hi hauria d'ocupar llocs destacats. Durant sis dècades, el de Carolina del Sud no només va alternar llenguatges com els del jazz, el blues o el soul, sinó que en tots tres àmbits va obrir noves vies que altres explorarien després –també els va fer dialogar amb registres que podien anar del folk al rock o el reggae-. Obres com "Free Lancing" (1981) o "Odyssey" (1983) són gairebé gèneres musicals en elles mateixes. No sonaven a res que s'estigués fent quan van sortir, i dècades després segueixen manifestant-se tan fresques, avançades i úniques com el primer dia. El seu autor ens ha deixat a l'edat de 86 anys.
dijous, 11 de juny del 2026
Soon After Midnight
It’s soon after midight
And my day has just begun
(Bob Dylan)
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
Mig segle dels Stones a la Monumental
Avui fa 50 anys que Mick Jagger va dir 'Bona nit' a la Monumental. Mig segle del debut dels Rolling Stones a Barcelona –inicialment programat a les Arenes, un dels molts capítols d'una campanya que va ser tan històrica com accidentada, tal com ha recordat en incomptables ocasions l'intrèpid promotor Gay Mercader–. Un d'aquells concerts que marquen punts i a part, diuen els que hi van ser –i ho referma la historiografia, l'oficial i la que no ho és tant–. Era la gira de l'aleshores flamant "Black and Blue", la primera amb Ronnie Wood, la que segons les males llengües del moment havia de ser l'última. Coses de la vida, diverses generacions que encara no havíem nascut aquell 11 de juny de 1976, hem tingut temps de veure'ls en directe en repetides ocasions durant les passades cinc dècades. El miracle no és que Jagger i Richards encara puguin explicar-ho, sinó que en ple 2026 ens trobem a menys d'un mes de la publicació del que serà el 25è àlbum de Ses Majestats. I que, a sobre, faci molt bona pinta.
dimecres, 10 de juny del 2026
Bill Cody (1958-2026)
Ha mort Bill Cody, la veu del Grand Ole Opry durant tres dècades. Llegenda de la ràdio musical –tenia el seu propi programa a la WSM– i una icona de Nashville. Un erudit que destil·lava passió per la música i pel seu ofici, però sobretot algú que et feia companyia quan et quedaves despert fins a altes hores de la matinada per escoltar-lo en directe. Se'l trobarà molt a faltar.
dilluns, 8 de juny del 2026
El Indio Solari (1949-2026)
Em deia una vegada un músic argentí que era difícil d'entendre la importància d'algú com Carlos Alberto Solari, més conegut com El Indio Solari, si un no havia nascut a l'Argentina. Per molt que l'onada expansiva de la seva obra s'escampés pràcticament per tot l'hemisferi llatinoamericà. Vocalista de llarga trajectòria, primer amb Patricio Rey y Sus Redonditos de Ricota, després amb Los Fundamentalistas del Aire Acondicionado –totes dues bandes s'havien format a la ciutat de La Plata–, la seva obra explica gairebé mig segle de rock al país llatinoamericà, però també va plena de compromís social. En temps molt foscos, el vocalista va donar esperança a molts argentins, m'explicava aquell músic. Les arts també van d'aquestes coses. Solari ha mort a l'edat de 77 anys. El rock argentí està de dol.
diumenge, 7 de juny del 2026
Repàs al rock alternatiu nord-americà
Anònims, Granollers
7 de juny de 2026
Bob Dylan torna als Basement Tapes?
Bob Dylan torna als Basement Tapes (és una forma de parlar: si no ha mirat mai enrere, no començarà a fer-ho ara). Si dijous iniciava a Troutdale (OR) la gira d'estiu tocant per primer cop en directe una raresa tan rebuscada (en el bon sentit) com "Baby, Won't You Be My Baby", aquesta matinada a Woodinville (WA) ha obert el concert amb la més assequible "You Ain't Goin' Nowhere" (un altre tema és com la deu haver tocat, per saber-ho caldrà esperar que es filtrin els primers 'bootlegs'). Portava 18 anys sense fer-la en directe. A falta de concretar si la mantindra durant els dos mesos de gira que té per davant, això es comença a posar interessant.
dissabte, 6 de juny del 2026
Desert Wind
Desert wind
Blowin' me away again
Now you're my only friend
I've got left to call
(Cody Jinks)
Records d'un viatge a Arizona, ja fa molts anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)