C2C: Country to Country
RTM Stage @ Rotterdam Ahoy, Rotterdam
8 de març de 2025
Vaig descobrir Lainey Wilson durant un viatge als Estats Units, i més concretament circulant per la Interestatal 65 en direcció sud, en algun lloc entre Huntsville i Birmingham, Alabama. A la ràdio del cotxe hi havia sintonitzada una emissora de música country, que en un moment donat va emetre "Wildflowers & Wild Horses", amb tota probabilitat la peça més coneguda de tot el seu repertori.
No oblidaré mai l'impacte inicial que em va causar aquesta cançó. Aquella introducció atmosfèrica carregada d'un misteri gairebé cinematogràfic, els repunts de mandolina evocant segles de tradició, la veu de Wilson emergint amb força des d'aigües pantanoses i, finalment, l'embranzida galopant d'una peça on passen moltes coses en menys de quatre minuts.
Escoltar "Wildflowers and Wild Horses" tot baixant per la 65, contemplant els pins a banda i banda de la carretera –els 'Alabama Pines' als quals sol cantar Jason Isbell- i els imponents camions de 18 rodes regnant sobre l'asfalt, va ser una experiència comparable a qualsevol altra de les que vaig viure durant aquell viatge –un dels més importants que he fet a la vida, ho refermo-.
Ahir vaig poder veure a Lainey Wilson en directe, tancant la primera jornada del C2C Country to Country NL a Rotterdam. Ja consagrada com una de les estrelles més absolutes de l'actual firmament country, va segellar el gran final d'una nit que es va acabar al ritme de "Wildflowers and Wild Horses" –oportunament introduïda amb una lectura instrumental de "Ghost Riders in the Sky"-, perquè no es podia haver acabat de cap altra manera.
Tot el concert de Wilson va ser una demostració de força de qui en qüestió de dos anys ha passat de ser una xifra més en l'atapeït circuit de Nashville, a omplir grans recintes i mirar de tu a tu al mateix Mick Jagger damunt d'un escenari –busquin el vídeo on canta "Dead Flowers" amb els Stones, no té desperdici-. Però va ser aquesta última cançó despatxada durant els últims i climàtics minuts del concert, la que va refermar per què la de Louisiana ja té un lloc reservat en la història del gènere musical que practica.
He escoltat "Wildflowers and Wild Horses" en incomptables ocasions des que la vaig descobrir en aquella emissora de ràdio tot circulant pel Sud profund dels Estats Units. I sempre que l'escolto torno a la 65, visualitzo els pins a banda i banda de la carretera i recordo els 'eighteen wheelers' marxant imparables sobre l'asfalt. Ahir, amb la seva autora cantant-la a pocs metres de mi, em va tornar a passar el mateix. La música va d'aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada