Suki Lahav (1951-2026)

Ha mort la violinista, cantant i poeta israeliana Suki Lahav. Abans de donar-se a conèixer al seu país, on destacaria sobretot com a lletrista de cançons, va viure una temporada als Estats Units, on va militar breument a la E Street Band de Bruce Springsteen. Se la pot escoltar fent cors en dues pistes de "The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle" (1973) –"4th of July, Asbury Park (Sandy)" i "Incident on 57th Street"–. També és seu aquell violí que atorga una dosi extra de profunditat a "Jungleland", l'èpic final de "Born to Run" (1975).

Primer àlbum de Bucòlic

Autoretrat de Bucòlic.

Quan les dinàmiques d'això que anomenem indústria ens han abocat a normalitzar el llançament constant de singles que són avançaments d'altres singles (!), i que com a molt solen tenir una o dues setmanes de vigència, és un plaer saludar una banda com Bucòlic, que ha deixat passar cinc anys entre el seu EP de debut –"Ara que et conec" (2021)– i el seu primer disc llarg.

Una aturada que els seus components –Marina Miralles (veu i teclat), Toni Miralles (guitarra i veu) i Ferran Bretcha (bateria)– han aprofitat per viure les seves vides dins i fora del grup, també per donar forma a unes cançons que destil·len proximitat i transparència. Les d'un conjunt que fa honor al terme 'indie', amb tot el que aquest solia implicar abans de banalitzar-se fins a extrems ridículs.

Bucòlic publicaran la setmana vinent "L'únic que vull és tornar a casa", un àlbum que recollirà el testimoni d'aquell primer EP. Vuit cançons amb totes les lletres –atenció a la que titula el plàstic, també a "Desfassats" i a "Tot aquest temps"– que refermaran la vigència, passin els anys que passin, d'una manera d'entendre la música pop que encara té com a far de referència aquell arc estètic que va dels Beatles a Camera Obscura.

Mojo celebra el centenari de Miles Davis

El número d'abril de Mojo s'avança a la commemoració del centenari de Miles Davis amb un article de portada que dedica 12 pàgines a repassar la trajectòria del revolucionari trompetista. I arrodoneix la jugada amb un d'aquells cd's que, un cop amenitzada la lectura, encara seguiran fent servei.

El recopilatori "100 Miles" inclou una quinzena de pistes dels primers anys de la carrera de Davis, que comencen amb la seva lectura d'un original de Benny Carter el 1953 i acaben amb ell mateix segellant "Solar" –la peça que quedaria gravada a la seva làpida amb forma de partitura– el 1954.

Entre l'una i l'altra, el podem escoltar foguejant-se al costat de Sarah Vaughan, Charlie Parker, Coleman Hawkins o Sonny Rollins –amb aquest últim el sentim tocant el piano–, i assistim a la seva primera sessió de gravació –el 24 d'abril de 1945 a les ordres de Herbie Fields i Rubberlegs Williams–. Vida abans de "Milestones" i "Kind of Blue".