Parlant de música amb Bucòlic

Ahir vam ser a l'Anònims de Granollers amb Bucòlic, que van preestrenar el seu primer àlbum, "L'únic que vull és tornar a casa", amb una escolta compartida. Va ser un plaer seure a parlar de música amb Marina Miralles (veu i teclats), Toni Miralles (guitarra i veu), Ferran Bretcha (bateria), Guillem Raich (periodista) i Arianna Bruguera (activista i melòmana). El disc està disponible des d'avui mateix, tant en format físic com a les plataformes digitals. La fotografia de l'acte és de Pau Llobet.

Bucòlic preestrenen disc a l'Anònims

Dijous serem a l'Anònims de Granollers parlant amb Bucòlic del seu nou disc. Preestrena (això que ara se'n diu 'listening party') de "L'únic que vull és tornar a casa", un dia abans de posar-lo a la venda. Estan vostès avisats.

Primer àlbum de Bucòlic

Autoretrat de Bucòlic.

Quan les dinàmiques d'això que anomenem indústria ens han abocat a normalitzar el llançament constant de singles que són avançaments d'altres singles (!), i que com a molt solen tenir una o dues setmanes de vigència, és un plaer saludar una banda com Bucòlic, que ha deixat passar cinc anys entre el seu EP de debut –"Ara que et conec" (2021)– i el seu primer disc llarg.

Una aturada que els seus components –Marina Miralles (veu i teclat), Toni Miralles (guitarra i veu) i Ferran Bretcha (bateria)– han aprofitat per viure les seves vides dins i fora del grup, també per donar forma a unes cançons que destil·len proximitat i transparència. Les d'un conjunt que fa honor al terme 'indie', amb tot el que aquest solia implicar abans de banalitzar-se fins a extrems ridículs.

Bucòlic publicaran la setmana vinent "L'únic que vull és tornar a casa", un àlbum que recollirà el testimoni d'aquell primer EP. Vuit cançons amb totes les lletres –atenció a la que titula el plàstic, també a "Desfassats" i a "Tot aquest temps"– que refermaran la vigència, passin els anys que passin, d'una manera d'entendre la música pop que encara té com a far de referència aquell arc estètic que va dels Beatles a Camera Obscura.

"L'únic que vull és tornar a casa" es podrà escoltar a partir del 10 d'abril tant en format físic com digital.

Sabana, Bucòlic i Solé, a Vallesos

Ja és al quiosc l'edició d'estiu-tardor de Vallesos. He tingut el gust de contribuir-hi amb un article sobre Sabana, Bucòlic i la nova generació del pop vallesà. També amb un repàs a la prolífica trajectòria musical de Ramon Solé.

Guitarra, baix i bateria - Programa 306

Big Thief - Foto Dustin Condrell.

Nova edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de Big Thief, Sabana, Bucòlic i Kurt Baker amb Bebe Buell. Música a la pantalla amb Patti Smith, Van Morrison i "Belfast" (2021) de Kenneth Branagh. I homenatges pòstums a James Johnson, Guitar Shorty i Cynthia Plaster Caster. Disponible en podcast.

Bucòlic, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Bucòlic a la sala Nau B1 de Granollers. Presentació d'"Ara que et conec" (2021, RGB Suports), debut discogràfic del trio vallesà i notable col·lecció de cançons pop sense data de caducitat. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

La fragilitat com a mostra de coratge

BUCÒLIC

Nau B1, Granollers

2 d'abril de 2022

En aquests temps en què tot ha de ser superlatiu i el fals mite de l'artista fet a si mateix cotitza perillosament a l'alça, convé més que mai posar sobre la taula el valor de la cura i la fragilitat. I explicar que no és valent qui surt a l'escenari a adoptar el posat de superheroi, sinó qui és capaç de fer gala de la seva pròpia fragilitat tot deixant sortir les seves emocions –o simplement no reprimint-les-. Va ser bonic, i ho va ser molt, observar com Marina Miralles, cantant i teclista de Bucòlic, s'emocionava ahir a la nit mentre dedicava una composició nova de trinca, "Avui el que vull és tornar a casa", als seus avis. Miralles és una artista valenta, i si algú en té cap dubte que es posi al seu lloc i provi de fer-ho millor.

Bucòlic, el trio de Granollers que completen Toni Miralles (guitarra) i Ferran Bretcha (bateria), presentava ahir a la seva ciutat el seu ep de debut, "Ara que et conec" (2021). Repàs integral a les cinc peces que el formen, dues cites a una influència declarada com són Els Pets –"La vida és molt avorrida sense el teu cos" i "Som"-, i una bona colla de composicions inèdites que tard o d'hora donaran forma a un segon ep. A destacar la citada "Avui el que vull és tornar a casa", els frenètics aires New Wave de "Narcís", i un "El pastís que em ve de gust" on van convidar la secció de vents de Sabana –Roger Garcia (saxo) i Clara Reverter (trombó)- a l'escenari. Quan un disposa de bones cançons, no li cal pas inventar-se la sopa d'all.

Sabana

Amb la sensibilitat a flor de pell.

Hi va haver un temps en què semblava que el pop català aniria cap a coordenades similars a les que Sabana porten explorant des que van debutar l'any passat amb l'ep "Martes borealis" (2020, autoeditat). Cançons en el sentit més rodó del terme, amb les melodies com a fil conductor i un gust per aquella malenconia estructural pròpia de qui afronta l'experiència vital amb la sensibilitat a flor de pell. Eren els dies de l'eclosió d'iCat FM, del PopArb, dels primers Manel i Mishima, i de l'obertura de la granollerina sala NAUB1, que durant la seva primera etapa va créixer paral·lela a tota aquella moguda.

Sabana també són de Granollers, però són tan joves que difícilment deuen recordar l'estrena a la B1 d'"Atletes, baixin de l'escenari" (2013). És justament aquesta joventut l'arrel de tota la vitalitat i tota l'empenta amb què enfilen els vallesans un repertori que apunta a noms com els anteriorment citats, també als Pets post-Bon dia –a la veu s'hi troba Toni Miralles de Bucòlic, avantatjats deixebles dels de Constantí-. Referències que ja treien el cap en aquell ep de debut, i que es refermen ara al seu primer llarga durada, "Ja no m'hi encanto" (2021, Temps Record). Un àlbum que sona a l'ara i l'aquí, que evoca tot allò que podria haver estat i mai va ser –aquella dosi de malenconia-, i on brillen perles pop tan precioses com "Paris, 346", "Dock St." o "Ai, ai!".

Descobreixin-los al seu web.

Bucòlic

Marina Miralles, Ferran Bretcha i Toni Miralles: Bucòlic.

Donem la benvinguda a un trio de Granollers, que assaja al Montseny i que ha vingut a obsequiar-nos amb una colla de cançons pop de les que es manifesten eternes i acompanyen a qualsevol època de l'any. El cert és que Bucòlic no són uns nouvinguts. A la seva vocalista, teclista i rostre més visible, Marina Miralles, ja l'havíem pogut seguir a través del seu projecte musical en solitari i dels diversos llibres que té publicats al seu nom. Pel que fa a la banda, la vam descobrir l'any passat quan va guanyar un concurs televisiu amb una versió d'una cançó d'Els Pets –"Som"-.

Acaben de publicar el seu primer ep, "Ara que et conec" (2021), un treball beneït pel mateix entorn de la banda de Constantí i efectivament evocador dels seus treballs de maduresa, si bé dotat d'una veu pròpia que parla de tu a tu a la seva generació. Completen la formació Toni Miralles (guitarra) i Ferran Bretcha (bateria), i les seves cançons conjuguen els paisatges més assolellats del pop de filiació anglòfila ("Ara que et conec", "L'incendi") amb instantànies de malenconia tardorenca ("Abril") i fins i tot una sobtada invitació a la pista de ball ("Quan t'he vist"). Descobreixin-los al seu compte de Facebook.