La música 'ambient' espanyola dels 80, recopilada per un segell suís

Víctor Nubla (1956-2020).

Diu molt de la mena de país on vivim que hagi hagut de ser una discogràfica suïssa l'encarregada de confeccionar un volum dedicat a explorar –i a reivindicar- la riquesa de l'escena ambient espanyola de la dècada dels 80. Eren els dies en què l'electrònica tal i com la coneixem a hores d'ara tot just començava fer-se gran, en què (gairebé) tot estava per fer i en què una colla d'exploradors nats van adaptar a la seva manera i sense complexes els principis de Brian Eno, aproximant-los si calia a patrons estètics orientals i fins i tot africans.

"La Ola Interior: Spanish Ambient & Acid Exoticism 1983-1990" (2021) és la segona incursió de la disquera de Ginebra Bongo Joe a les coordenades menys recordades de la música dels 80 en aquesta banda dels Pirineus –abans hi va haver "La Contra Ola: Synth Wave & Post Punk from Spain 1980​-​86" (2018)-. També un mosaic de tota la riquesa sonora que hi va haver durant aquells dies a l'Estat espanyol més enlla de movides i altres corrents que la història, diguem-ne, oficial s'ha encarregat de magnificar.

Resulta sorprenent, per exemple, escoltar com Miguel A. Ruiz i Camino al Desván s'avancen ben bé una dècada a tot allò que durant els 90 va semblar anticipar un futur que finalment acabaria no arribant. També com Finis Africae o Esplendor Geométrico posaven les bases de corrents que encara trigarien dècades a consolidar-se. O com Víctor Nubla –del traspàs del qual s'ha commemorat recentment el primer aniversari- feia sonar aquella Barcelona que successives campanyes municipals de tots colors s'han encarregat de sepultar des d'aleshores.

Disponible a Bandcamp.

Víctor Nubla (1956-2020)

Foto Joan Teixidor.

VÍCTOR NUBLA

(1956-2020)

"El barri de Gràcia mai serà el mateix sense tu", deia un usuari de Twitter ahir al vespre, a pocs minuts d'haver-se fet pública la mort de Víctor Nubla. Efectivament, el veterà músic i escriptor, fundador dels seminals Macromassa, impulsor de Gràcia Territori Sonor i referent de les músiques experimentals i d'avantguarda a casa nostra, va ser un dels arquitectes d'aquell barri de Gràcia que va esdevenir durant dècades refugi i hàbitat natural d'algunes de les criatures més indòmites i indomables tant de Barcelona com del conjunt del país.

"L’art si no és perillós és cultura. Aquesta idea que diuen que l’art és entreteniment no me la crec ni me l’he creguda mai, l’art i la música no és entreteniment, no és oci. La música i l’art han de fer pensar", proclamava fa tan sols un parell de mesos en una entrevista al portal Vilaweb on deia tantíssimes coses a tenir sempre en compte. Creador singular i incansable, de naturalesa tan avançada com subterrània, Nubla deixa un llegat inabastable però sobretot una empremta inesborrable. La d'aquella Barcelona que es resisteix a ser engolida pel gran monstre.