Víctor Nubla (1956-2020). |
Diu molt de la mena de país on vivim que hagi hagut de ser una discogràfica suïssa l'encarregada de confeccionar un volum dedicat a explorar –i a reivindicar- la riquesa de l'escena ambient espanyola de la dècada dels 80. Eren els dies en què l'electrònica tal i com la coneixem a hores d'ara tot just començava fer-se gran, en què (gairebé) tot estava per fer i en què una colla d'exploradors nats van adaptar a la seva manera i sense complexes els principis de Brian Eno, aproximant-los si calia a patrons estètics orientals i fins i tot africans.
"La Ola Interior: Spanish Ambient & Acid Exoticism 1983-1990" (2021) és la segona incursió de la disquera de Ginebra Bongo Joe a les coordenades menys recordades de la música dels 80 en aquesta banda dels Pirineus –abans hi va haver "La Contra Ola: Synth Wave & Post Punk from Spain 1980-86" (2018)-. També un mosaic de tota la riquesa sonora que hi va haver durant aquells dies a l'Estat espanyol més enlla de movides i altres corrents que la història, diguem-ne, oficial s'ha encarregat de magnificar.
Resulta sorprenent, per exemple, escoltar com Miguel A. Ruiz i Camino al Desván s'avancen ben bé una dècada a tot allò que durant els 90 va semblar anticipar un futur que finalment acabaria no arribant. També com Finis Africae o Esplendor Geométrico posaven les bases de corrents que encara trigarien dècades a consolidar-se. O com Víctor Nubla –del traspàs del qual s'ha commemorat recentment el primer aniversari- feia sonar aquella Barcelona que successives campanyes municipals de tots colors s'han encarregat de sepultar des d'aleshores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada