dimecres, 25 de juliol de 2012

The Seihos a la UB



THE SEIHOS
Universitat de Barcelona
24 de juliol de 2012


Quan tothom et compara amb un determinat grup, el millor que pots fer és proclamar solemnement que te la porta fluixa per a, tot seguit, tocar un tema seu com si l'haguessis compost tu mateix i quedar com un senyor. Això va fer Guillem Haro, vocalista i guitarrista de The Seihos, abans que el quartet barceloní ataqués amb total seguretat "Mansard Roof", de Vampire Weekend. Les comparacions amb la banda de Nova York no són gratuïtes: a partir del seu segón -i per ara darrer- disc, "Two" (2011), els Seihos van envernissar amb textures africanes la seva base de pop atemporalment anglòfil. Unes textures que segueixen presents al material més nou de la banda, com "Greece", un tema que ni tan sols han enregistrat però que ja van avançar ahir al vespre al pati de la Universitat de Barcelona (UB), on es van donar tot un bany de masses en el marc del cicle Els vespres de la UB.

Però el cert és que l'adn dels Seihos va molt més enllà de l'afropop. Una altra novetat -en aquest cas, tan recent que ni tan sols tenia títol- evocava la Nova York del canvi de segle amb guitarres urgents i un teclat enganxós. "Disco Reggae" i "Disco Swing", ambdues del seu debut homònim (2009), estan carregades respectivament d'ska i funk. "Pretending", també del seu primer disc, així com el tema titular de "Two", són dos comprimits d'indie pop tan etern com vitamínic. I "Where Did the Love Go?", també del segón àlbum, és un d'aquells trencapistes de to melancònic, amb regust subterrani però vocació massiva. Per acabar-ho d'arrodonir, van trencar esquemes en plena tanda de bisos fent-se seu el "Walk of Life" de Dire Straits -sí, li pesi a qui li pesi- i acomiadant-se amb la seva ja clàssica revisió de "One After 909", dels Beatles. Francament, certes comparacions es queden petites quan l'interessat té prou amplitud de mires. I els Seihos en tenen de sobra.










Audio: "Where Did the Love Go?" - The Seihos

2 comentaris:

  1. Muy buena crónica, Dandy estuvo allí para disfrutarlo solámente y como ya le comenté en otra crónica a Guillem, su sonido es muy vampire weekend pero ellos le dan ese toque que los hace suyo y cada concierto que los veo me gustan un poco más. Gran crónica otra vez .Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la visita y el comentario. Sí, la verdad es que The Seihos tienen un sonido propio más allá de posibles comparaciones, y sus conciertos suelen ser grandes experiencias :-)

      Elimina