The Cherry Thing

THE CHERRY THING

La 2 d'Apolo, Barcelona
22 de juliol de 2012

Si agafen qualsevol anuari de música en directe, veuran que al llarg de l'any se celebren a casa nostra nombrosos festivals de jazz. Certàmens que poden diferir en tamany i durada, però on sempre sol tenir-hi un pes important el jazz entès com a black music for white people (música negra per a gent blanca). Dit d'una altra manera, virtuosos amb més tècnica que ànima o enèssimes recreacions de repertoris clàssics però ja exprimits centenars de vegades. En aquest sentit, farien bé els promotors i organitzadors d’aquests festivals de fer un cop d’ull a la perifèria, perquè és allà on trobaran propostes que enllacen amb la vocació atrevida i regeneradora que ha mantingut viu el jazz durant més d’un segle.

Exemple d’això últim és The Thing, trio suec de free jazz batejat en honor a un tema del gran Don Cherry i dedicat en cos i ànima a eixamplar horitzons i sorprendre el respectable, no tant a base de tècnica -que també-, sinó més aviat -i això és el més important- de capacitat inventiva. Capacitat que li permet emetre incòmodes cacofonies o sonar com una veritable caixa de trons, i a la vegada esdevenir el perfecte coixí melòdic per a una inquilina de luxe, Neneh Cherry -fillastra del propi Cherry, casualitats de la vida-, amb qui ha sumat esforços recentment.

Han batejat l’experiment com The Cherry Thing i han tret un disc homònim on ensorren definitivament la frontera -més imaginària que real- entre el rupturisme del free jazz i la provocació del punk. Ho fan amb algun tema propi i revisions gens descafeïnades de títols firmats per gent com Martina Topley-Bird (“Too Tough to Die”), Suicide (“Dream Baby Dream”) o els Stooges (“Dirt”). El van presentar ahir a la nit amb una hora i mitja llarga de concert on no van faltar atmòsferes hipnòtiques i agressions sonores sobre les quals Cherry va cantar i improvisar, més deixada anar que mai i amb una sobredosi de soul que la feia creïble fins i tot quan deia que Barcelona és el lloc més dolç que ha conegut mai. Definitivament, el centenar de persones que hi vam ser podem considerar-nos privilegiats.

Audio: "Dream Baby Dream" - The Cherry Thing