dijous, 25 de juliol de 2013

Brutícia

Cave i MacGowan, poesia bruta.
El 1992, Shane MacGowan cantava "What a Wonderful World" amb Nick Cave -possiblement la millor versió mai registrada del tema de Louis Armstrong- i explicava a NME per què l'havien expulsat dels Pogues mesos abans. "Moltes de les cançons que jo escrivia eren descartades, però no pas per culpa del grup. El management i el segell discogràfic els pressionaven molt fort perquè es domestiquessin i fessin discos comercials. I jo no volia fer res de tot allò. A mi m'agrada el carrer. M'agrada la brutícia que ells volien netejar". La brutícia, sovint sinònim de vida, contra el corporativisme i la higiene en el seu concepte més cínic. La veritat, es troben a faltar més Shane MacGowans i més Nick Caves. I ara no parlo de música.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada