|
Cave i MacGowan, poesia bruta. |
El 1992,
Shane MacGowan cantava
"What a Wonderful World" amb
Nick Cave -possiblement la millor versió mai registrada del tema de
Louis Armstrong- i explicava a NME per què l'havien expulsat dels
Pogues mesos abans.
"Moltes de les cançons que jo escrivia eren descartades, però no pas per culpa del grup. El management i el segell discogràfic els pressionaven molt fort perquè es domestiquessin i fessin discos comercials. I jo no volia fer res de tot allò. A mi m'agrada el carrer. M'agrada la brutícia que ells volien netejar". La brutícia, sovint sinònim de vida, contra el corporativisme i la higiene en el seu concepte més cínic. La veritat, es troben a faltar més Shane MacGowans i més Nick Caves. I ara no parlo de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada