Una dona sola contra tot un aparell policial

A la pel·lícula "El intercambio" ("Changeling", 2008), Clint Eastwood explicava la història real de Christine Collins. El seu fill Walter va desaparèixer el 1928 a Los Angeles, víctima dels terribles assassinats de Wineville. Però aquests fets encara no havien sortit a la llum, i la policia es va pensar que havia resolt el cas quan va trobar un nen d'aspecte gairebé idèntic al del desaparegut. La LAPD, un dels cossos més corruptes dels Estats Units, no va trigar a penjar-se la medalla de torn, però Collins es va adonar de seguida que aquell no era el seu fill. A partir d'aquell moment, la desesperada mare va viure tota l'odissea que suposa enfrontar-se en solitari a la poderosa LAPD. Una dona sola contra tot un aparell policial. 75 anys després, les coses no han canviat pas massa. I no parlo de Los Angeles, sinó de Catalunya, on recentment hem vist com una altra dona s'enfrontava tota sola a un altre aparell policial, el dels Mossos d'Esquadra i el Departament d'Interior de la Generalitat. Sí, parlo d'Ester Quintana, la manifestant que va perdre un ull a causa de l'impacte d'una bola de goma disparada pels antiavalots. A la Califòrnia dels anys 20, la LAPD negava l'evidència que el nen lliurat a Collins no era el seu fill. A la Catalunya actual, el Departament d'Interior encara nega l'evidència que la greu lesió patida per Quintana és conseqüència de l'ús d'una arma que no hauria de ser reglamentària.