This year's model...

Elvis Costello.

Dies enrere em referia, tot parlant del concert de Rodriguez a Barcelona, a la gran massa de públic que hi va assistir moguda pel documental de torn. Gent que va als concerts perquè toca, com les masses que omplen cada estadi barceloní on toca Bruce Springsteen mentre figures de dimensions similars com Tom Petty o Neil Young són ignorades pel gran públic a la mateixa ciutat. I que consti, ho sabrà qui em conegui, que sóc un gran admirador tant de Rodriguez com d'Springsteen. Però és que hi ha coses que s'escapen a tota lògica possible. I una d'elles és que Rodriguez pengi el cartell de sold out al Poble Espanyol, mentre tot un Elvis Costello no aconsegueix omplir ni tan sols dues cinquenes parts del mateix aforament -avui s'ha confirmat que, per l'escassa venda d'entrades, el concert del britànic passa del Poble Espanyol, amb capacitat per a 5.000 persones, a la sala Razzmatazz, amb un aforament de 2.000 que encara no s'ha omplert-.

Repeteixo: sóc fan de Rodriguez. Però no em sembla lògic que convoqui a aquestes alçades més del doble de públic que Costello. Realment les masses tenen tan poc criteri com per moure's únicament a partir d'un documental amb final feliç i premiat amb un Oscar? No importa que Costello tingui una gran reputació en directe, a més d'una trajectòria musical molt més intensa, rica i sòlida que la de Rodriguez? I sí, això últim es deu a injustícies històriques i circumstàncies adverses que no han fet sinó perjudicar a Rodriguez. Però és el que hi ha: Costello porta més de tres dècades parint discos en molts casos canònics, Rodriguez -injustament i molt al seu pesar- no. I això vol dir, precisament, que si Rodriguez aconsegueix reunir 5.000 persones a Barcelona, no és gràcies als seus mèrits musicals -que també hi són, faltaria més-, sinó al hype. I això, si m'ho permeten, em sembla una falta de respecte més gran fins i tot que la ignorància i l'oblit que Rodriguez ha patit durant gairebé quatre dècades.

Al citat article, l'amic Maurici Ribera (The Missing Leech) explicava que havia conegut al concert del de Detroit una parella segons la qual Rodriguez es mereixia aquest èxit perquè era, textualment, massa bo per ser ignorat. No seré jo qui ho posi en dubte, ni molt menys. Però em pregunto si aquesta mateixa parella sap que Elvis Costello actuarà el proper 26 de juliol a Barcelona, i si també els semblaria prou bo com per no ignorar-lo si el descobríssin en qualsevol documental oscaritzat. Com no podia ser de cap altra manera, Costello tocarà per als quatre gats de sempre, el reduït públic que tenen aquesta mena de concerts en una ciutat on fins i tot The Who van haver de suspendre per la poca demanda d'entrades. I no, no el podrem escoltar al Poble Espanyol. Ens tocarà patir la calor asfixiant del Razz a mitjans d'estiu. I l'endemà no hi haurà cap mitjà de comunicació generalista parlant de l'esdeveniment de l'any. Però, els ho ben asseguro, es viurà una nit de rock'n'roll de les que no s'obliden.