Un món menor

Joan Sala, artista gràfic, activista musical des de l'anonimat i filòsof underground. Alguna vegada n'he parlat sense citar-ne el nom, ja fos referint-me al seu actual projecte de música electrònica o al seu inabastable pou de coneixements en matèria de cultura pop. El text que reprodueixo a continuació -amb el seu permís- és un fragment d'un correu privat que em va enviar fa un parell de dies i amb el qual no podria estar més d'acord.

"Estem tots a l'espera d'un món menor. I els primers a rebre fort som els de les professions creatives. Músics, pintors, poetes, dibuixants, dissenyadors, escriptors, fotògrafs, periodistes, actors... Tota la gent que feia quelcom diferent i a qui tant s'ha anat animant aquests anys perquè creixessin i s'expressessin... Ara ja els poden fotre tots al mar, el nou ordre dels robots de Google ja no els vol alimentar, prefereix xuclar-los la sang per omplir de soroll i imatges tota la xarxa".

I és que el problema no afecta només als creatius. Tots coneixem gent que es troba a l'atur o que s'ha deixat trepitjar per por de perdre una feina ja prou precària. Els robots de les grans corporacions han acabat amb la creativitat com a forma de vida, però també amb l'ésser humà com a individu i persona. Perquè els estats ja no procuren el benestar dels ciutadans a qui es deuen, sinó el de la banca i les grans empreses. Els mercats, les troikes, el corporativisme i les fredes xifres marquen l'ordre del dia. Davant d'això, les persones no hi pintem res i les identitats individuals han deixat lloc a la uniformitat del ramat d'ovelles que va sense queixar-se de casa a la feina i de la feina a casa.

Per això ara és més necessari que mai tornar a aquell món menor al qual es refereix Sala. A la microeconomia. Al consum de proximitat. A la cultura slow. Els de dalt no paren de parlar-nos de creixement, competitivitat i recuperació econòmica. Però no oblidin que va ser precisament el seu desmesurat afany de creixement i competitivitat el que ens va arrossegar fins on ens trobem. I si l'única cosa que volem recuperar és aquell model insostenible, no només tornarem al mateix punt de partida, sinó que el cop serà encara molt més demolidor. No és l'economia el que cal recuperar, sinó el factor humà. I no és el creixement el camí, sinó el món menor.