divendres, 28 d’octubre de 2016

Doble o res

The Crab Apples.
CANDY + THE CRAB APPLES
Continental, Barcelona
27 d'octubre de 2016

És un dels grans somnis de tota banda de rock'n'roll. Traspassar fronteres, creuar mars i saltar oceans amb la seva música. Els mexicans Candy ho han fet aquesta tardor amb una gira per l'Estat espanyol que va culminar la nit passada amb un tot un final de festa a la sala Continental de Gràcia. El quartet llatinoamericà es trobava d'enhorabona, i no tan sols pel fet d'haver completat amb èxit aquesta primera incursió al Vell Continent sinó perquè el públic que ha respost a la seva crida -com a mínim el que va assistir a la cita barcelonina- ho ha fet amb l'entusiasme de qui porta una vida sencera escoltant aquelles cançons. Un repertori simplement infal·lible que sap conjugar les vessants més atmosfèriques del shoegaze i el dream pop amb la cara més ballable i frenètica del post-punk d'escola Joy Division. En poc més de mitja hora van posar la sala de potes enlaire i van sortir de l'escenari per la porta gran.

Els va succeir a l'escenari un altre quartet, The Crab Apples, que en un principi s'havia presentat com a teloner però finalment es va encarregar de tancar la nit amb un altre passi indiscutible. Els vallesans es troben en el moment més dolç d'una trajectòria que aviat enfilarà el seu segon lustre. I no tan sols perquè el seu nom es cotitzi cada vegada més a l'alça a les programacions musicals d'arreu del país, sinó sobretot perquè el seu darrer ep, "Hello Stranger" (2016), els referma com una de les veus emergents més sòlides del panorama independent autòcton. Ahir a la nit van escalfar motors amb la peça que l'enceta, la majestuosa "Blow Us Away". Electricitat en expansió i tota una carta de presentació per a un recital que posaria èmfasi en el nou repertori i actualitzaria les millors troballes de "Right Here" (2014). Ignoro si The Crab Apples també acabaran traspassant fronteres, creuant mars i saltant oceans, però tant de bo arribin a fer-ho. Perquè ara per ara el seu potencial no coneix límits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada