 |
| Bob Dylan. |
Interessant reflexió, la que el cantautor francès
Silvain Vanot deixava per escrit a Les Inrockuptibles el passat 19 d'octubre, sobre el Nobel de Literatura amb què
Bob Dylan ha estat recentment guardonat -i que tot just ahir va acceptar-.
"Premiar Dylan equival a agrair-li la seva tasca fins ara poc reconeguda com a gran difusor: l'antologia de Harry Smith, Oum Kalthoum, Ginsberg, Tolstoi, Karen Dalton... Sense ell, els hauria descobert més tard a tots". Efectivament, una de les grans tasques desenvolupades per Dylan al marge de l'estrictament musical ha estat la de difusor d'altres referents culturals -poden afegir a la llista noms com els de
Woody Guthrie o
Blind Willie McTell-. I això em porta a preguntar-me quants dels mediàtics tertulians que aquestes darreres setmanes han opinat sobre Dylan sense cap mena de coneixement de causa -a la televisió pública catalana vaig arribar a escoltar com una tertuliana afirmava que l'autor de
"Desolation Row" no es mereix el premi perquè no sap cantar (!)-, quants dels autoproclamats cantautors que sovint citen la influència dylaniana amb to autojustificatiu, quants dels mateixos
erudits que li van concedir el Nobel i ara s'escandalitzen perquè l'interessat no els agafa el telèfon, s'han molestat mai en anar més enllà dels tòpics. En aprofundir en tot allò que Dylan ha suposai i segueix suposant per a la cultura contemporània, i en una aportació que sens dubte va molt més enllà d'unes lletres per totèmiques que aquestes hagin esdevingut.
"Something is happening and you don't know what it is / Do you, Mr. Jones?" (Bob Dylan,
"Ballad of a Thin Man").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada