Hi ha discos i bandes que sempre associarem amb persones i moments determinats de les nostres vides. Jo mateix desconeixia l'existència de Soul Coughing fins que un bon amic me'ls va descobrir fa poques setmanes en una botiga de discos del centre de Barcelona. Ho reconec ara i aquí, conscient que la meva confessió pot ser motiu d'escarni públic, però la qüestió és que fins aleshores desconeixia completament una banda que al seu moment va arribar a flirtejar amb l'èxit massiu tal i com més tard ho farien els seus veïns Fun Lovin' Criminals.
L'amic en qüestió era Demian Endian, meitat del duet She Owl, i la botiga un reconegut i a aquestes alçades històric establiment on es poden localitzar vinils, compactes i fins i tot cassettes a preus francament assequibles -per menys del que costa una copa a la majoria de bars de la zona, un s'emporta a casa tres o quatre plàstics dels bons-. La cosa és que She Owl tot just acabaven de provar so al local on tenien previst actuar al cap d'unes hores i, posats a fer temps, vaig decidir alegrar-los la tarda portant-los al citat establiment. I va ser així, tot remenant cubetes i prestatgeries, com el Demian va localitzar el debut d'aquesta banda de culte novaiorquesa, "Ruby Vroom" (1994), i em va preguntar si el coneixia.
Al respondre-li que no, que no em sonava de res, em va explicar que durant molt de temps havia estat un dels seus discos de capçalera i es va decidir a comprar-lo per a regalar-me'l. Un detall que jo vaig voler correspondre tot regalant-li a ell un recopilatori de Hank Williams, de qui el Demian coneixia l'existència però afirmava no haver escoltat mai. La música té aquestes coses: sempre que escolti "Ruby Vroom" o pensi en Soul Coughing, em vindrà al cap aquella tarda que vaig entrar amb She Owl a una disqueria barcelonina. I és possible que ells també acabin associant amb mi el fet d'escoltar Hank Williams per primer cop, la qual cosa suposaria per a un servidor poc menys que un honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada