El misteri de Peter Hammill

Peter Hammill.

Uncut dedica tres pàgines de la seva edició d'octubre a repassar la discografia essencial de Van Der Graaf Generator. La història de la banda progressiva que va influir a John Lydon i Mark E Smith, entre d'altres, a través de les seves obres i narrada pels seus components. "El Peter és tot un misteri", afirma l'organista Hugh Banton en referència al líder de la formació, Peter Hammill, "sembla una persona normal però evidentment no ho és. Tan sols toca la seva pròpia música, no li donarien feina en cap altra banda que no fos la seva". Curiosa reflexió. Sovint sento veus que valoren la qualitat dels músics en funció de les seves capacitats a l'hora de tocar repertoris aliens, allò de si realment ets músic has de poder tocar qualsevol cosa. Hammill no tan sols és músic, és un dels més influents de la seva generació, però mai s'ha molestat en donar el més mínim crèdit a aquesta afirmació. A Jimi Hendrix li passava tres quarts del mateix. Podia tocar qualsevol tema havent-lo escoltat tan sols una vegada, però la seva forma de tocar era tan única que acabava expulsat de bona part de les bandes que el contractaven abans d'esdevenir una figura amb nom propi. Els innovadors tenen aquestes coses. No poden tocar a les ordres de ningú i sovint topen amb el menyspreu dels sectors més academicistes, però a la llarga acaben creant escola.