Frost / Nixon

En tot el seu metratge no hi apareix un sol cop de puny, però podria ser perfectament una de les millors pel·lícules de boxa mai rodades. Perquè "Frost / Nixon" (2008), la ficció cinematogràfica al voltant de la sèrie d'entrevistes que el periodista David Frost va mantenir l'any 1977 amb l'expresident nord-americà Richard Nixon, no deixa de ser un combat amb els seus corresponents assalts. I en cada pausa, cada un dels moments en què entrevistador i entrevistat es retiren als seus respectius racons a valorar jugades i reformular estratègies, un no pot evitar pensar en Clint Eastwood assistint a Hilary Swank a "Million Dollar Baby" (2004) o en els rostres de Rocky Balboa i Apollo Creed quan descobrien que l'altre pegava més fort del que s'esperaven.

Hi pensava la nit passada, mentre una cadena televisiva tenia el bon gust de programar aquesta cinta de Ron Howard en la mateixa franja horària en què d'altres poden arribar a emetre autèntiques barbaritats. "Frost / Nixon" podria perfectament ser una pel·lícula de boxa, i com a tal assoleix el seu clímax quan Michael Sheen i Frank Langella -a les pells respectives de Frost i Nixon- aborden temes tan espinosos com la guerra del Vietnam o l'escàndol Watergate.

Ara bé, el seu moment definitiu té lloc fora del ring i un cop finalitzat el combat. I no és cap altre que el primer pla del rostre de Langella. Una expressió desolada, no tan pròpia d'un polític derrotat com d'un ésser humà abatut. Una expressió que, malgrat el personatge i el seu llegat, pot arribar a despertar sentiments com la compassió. Perquè Nixon, amb tots els seus errors i faltes, no deixava de ser això. Un ésser humà que s'havia equivocat, com tants i tants altres. El que el va diferenciar de la resta -i penso ara en Jorge Fernández Díaz, per posar un exemple més o menys proper-, és que ell sí que va assumir la responsabilitat dels seus actes tot fent un pas al costat i renunciant al seu càrrec.